Taller de Música: "No sense els pares".

Sobre el Taller de Música per a famílies de nens amb dificultats en la comunicació i la relació

Per què la presència del pares en el Taller, quin és el seu paper?

Els pares, són els que tenen un coneixement i una experiència única, particular, sobre com són, com es comporten, com s’expressen, les seves maneres particulars de relacionar-se amb les persones i els objectes, les maneres pròpies de satisfer-se o d’angoixar-se, dels seus fills.

Aquest coneixement específic de cada pare, no el tenen els profesionals o els terapeutes. Els terapèutes, tenen un coneixement, un saber, pròpi de la seva formació i experiència professional. No estàn en el lloc dels pares. Els pares, des de la seva funció, poden transmetre als profesionals, el seu saber, adquirit a partir de la relació diària amb els fill, des del seu lloc com a pares.

D’entrada, cal que els pares puguin comunicar aquest saber als professionals i que aquests estiguin disposats a escoltar-los. Si els profesionals escolten i els pares se senten escoltats, s’articula, es posa en marxa, una relació, que és imprescindible pel que podrem considerar una relació terapèutica.

Pels pares, és important que la seva experiència la puguin expressar obertament i puguin mostrar fins a quìn punt els afecta i els fa patir.

El que els escolta, cal  que pugui sintonitzar amb el patiment de fons que s’expressa, que intenti escoltar mantenint a la reserva el seu saber i que al moment d’escoltar estigui disposat a deixar-se sorprendre per la particularitat de cada paraula que escolta. I que això li permeti interrogar el propi saber, perquè en serà la via per a no quedar-se amb un saber tancat i obrir-se a produir un nou saber, sempre en construcció.

Si el que hauria d’escoltar passa directament a voler convèncer que disposa d’un coneixement tancat, sense fisures, del que passa i del que s’hauria de fer, entra en una rivalitat de sabers, en el què el saber de un pretèn imposar-se sobre el de l’altre,  de manera que un és el que sap i l’altre el que s’hi ha de sotmetre. No es tracta d’entrar en una rivalitat de sabers sinó de poder reconèixer el saber de cadascú i si això dóna lloc a establir una relació de treball que sigui productiva per a uns i altres.

Si els pares entren en l’experiència de sentir-se escoltats, serà el que els hi servirà de base per a poder, ells, escoltar els seus fills.

Abans d’iniciar el Taller, es procura que els pares, siguin escoltats tant pels professionals com per els altres pares que participen en el Taller. Ès el moment d’instaurar  i establir una relació d’escolta, entre uns i altres, punt imprescindible per el funcionament del Taller.

L’escolta, aplicada a nens amb dificultats en la comunicació i la relació.

Els nens amb autisme, tenen dificultats importants en poder escoltar i respondre les demandes que li són dirigides. Es construeixen el seu món de manera que no hagin de passar les seves coses, les seves necessitats, demandes, per l’altre. Un altre que té vida propia i que els podria respondre de manera diferent a la que voldrien.

Davant d’aquestes dificultats, com es pot pensar en una relació que passi per l’escolta?

Per arribar a escoltar, caldrà, primer, que se senti escoltat.

Com escoltem a un nen amb autisme?

D’entrada, caldrà que ens fixem en quins objectes, activitats hi posa algún interès, per molt extrany que ens pugui semblar a qui l’observa. Poden ser activitats repetitives o sense cap sentit per a nosaltres. Que no tingui sentit per a l’altre que el mira, no vol dir que no la tingui per a ell.  Sovint, aquestes activitats, li poden servir per a calmar la seva angoixa. Si és així, no es tracta d’evitar que les facin i de voler implantar altres activitats que per a nosaltres poden tenir un sentit i valorem com a normals.

Cal respectar aquestes activitats que ell ha descovert que li serveixen i preguntar-nos pel sentit que poden tenir per a ell. Si se li fa costat i es respecten les seves maneres de fer, és possible que permeti deixar-se acompanyar. És llavors, quan mostra el seu vist i plau a la nostra presència, que podrem presentar-li propostes i que les pugui acceptar.  Si se sent respectat en les seves maneres de fer, es pot obrir a acceptar les propostes que li venen de l’altre.

En el Taller de Música, intentem estar atents  a quines coses són objecte del seu interès i mirar d’acompanyar-lo i veure si accepta la nostra presència. Si és així, llavors se li poden presentar propostes que possiblement no viurà de manera invasiva.

Les activitats que es poden presentar en el Taller, mirem  que puguin entrar en el camp dels seus interessos; no es tracta tant de voler intervenir de manera directiva i que facin el que se’ls hi proposa, sinó de d’afagir-nos a activitats en les que puguin prendre iniciativa o proposar activitats que pensem que poden ser del seu interès. En aquest sentit, ens volem orientar per les paraules d’una persona amb autisme que va deixar per escrit “vull un guia que em segueixi”.

Miquel Gómez

Psicòleg-Psicoanalista

Mollet del Vallès 17-4-16

Testimoni relacionat amb el Taller de Música

A l'Acte organitzat per TEAcords, amb motiu del Dia Mundial de Conscienciació sobre l'Autisme, la mare d'un nen amb autisme, va exposar una observació molt precisa del que va significar la música en la aparició de la paraula, en el seu fill. 

Títol: ...i la veu va despertar.

De cop i volta les seves primeres paraules les va deixar de dir. Durant un bon temps no vàrem tornar a sentir la seva veu, no sabem per què, pero va ser així...per nosaltres era molt angoixant.

Va anar passant el temps i tot continuava igual, mutisme absolut. Un bon dia, no se com, vaig descobrir algo que em va cridar la atenció, i a partir d'aquí comença el descobriment d'una cosa que a ell l'interessava molt: la música.
Em vaig adonar que mentre anàvem en cotxe (jo amb la meva música posada) reaccionava amb gestos facials a segons quines veus i a segons quins tons, també a segons quins instruments. Recordo que aquestes reaccions van ser molt evidents amb la cançó del grup "Cold Play" que es diu "Fix You".

Penso que a partir d'aquí, crec, va començar el seu interés per les cançons. Tatarejava cançons que cantàven a l'escola (només la música), fins que un dia, de la cançó de Cold Play que tantes vegades li havia possat al coxe, va repetir la estrofa final. No em podia creure el que acabava d'escoltar: n'era la seva veu. 

També ens vàrem adonar que davant de situacions que a ell l'angoixaven, cantant-li una cançó li era molt més fàcil per a ell. Em vaig inventar cançons per tot, per anar al cole, a la dutxa, a l'hora de menjar...aquestes tasques que li provocaven tanta engoixa, amb una cançó era molt més fàcil. 

Al principi tatarejava la música d'aquestes cançons, i al final no sé com, les va començar a cantar. Així que puc dir, que les primeres paraules del meu fill van sorgir a través de la música, aixó era meravellós.

Parlant amb altres pares de l'associació trobàvem un punt en comú en els nostres fills, la música els encantava. 

Així que vaig decidir que aquest interés per la música s'havia d'aprofitar.

Avui dia fa musicoteràpia individual i en grup. La va començar a fer a principi de curs i ja trobem els resultats que la música provoca al nen. A classe segueix les cançons com tots els nens amb la seva coreografia corresponent, cosa que abans no era capaç de fer. Fins i tot fa un parell de setmanes va participar amb els seus companys a la jornada de dances que fan a l'escola, va seguir el ritme de la música i va ballar com la resta de nens, cosa que mai havia fet.

Està clar que l'interés per la música el té i que está donant els seus fruits assistir a les seves classes de musicoteràpia. Ho hem d'aprofitar, ja que és un complement més per la seva estimulació.

Autora: María José Danoz

La experiència d'uns pares, sobre el Taller de Música

Dissabte 2 d'abril, a l'Acte que TEAcords va organitzar per a commemorar el Dia Mundial de Conscienciació sobre l'Autisme, es va parlar del Taller de Música per a famíles de nens amb dificultats en la comunicació i la relació, i una mare que va participar en el Taller, va exposar la seva experiència sobre aquest.

Burbujas de Jabón y Plumas de Colores

Para una persona que tiene dificultad para utilizar la palabra, como es nuestro hijo, a lo que tenemos que sumar dificultades para poder expresar sentimientos y emociones, la música se convierte en una válvula de escape, en una herramienta realmente terapéutica.

La música, en sí misma, consigue crear en todos y cada uno de nosotros algún efecto, no deja indiferente a nadie y atrae a cualquier tipo de persona, nos emociona, consigue evocar algún recuerdo o simplemente nos divierte.

En nuestro caso, la música se ha convertido en un vehículo, un recurso a través del cual le permite, a nuestro hijo, incorporar el lenguaje y expresar emociones y sentimientos, con lo que consigue bajar su nivel de ansiedad, viéndose reconfortado, entendido y reconocido en el otro.

Como padres de niños con dificultades especiales, tenemos pocas posibilidades de compartir una actividad con nuestros hijos. La asociación TEAcords en colaboración con la Escuela de Música Maria Grever de Parets, nos ha permitido la participación activa en una actividad, un Taller de Música trimestral, en el que hemos disfrutado a lo largo de 7 sesiones, conjuntamente con nuestros hijos y con varias familias más. Un reto increíble, del que hemos obtenido una lectura muy positiva.

A lo largo de estas 7 sesiones hemos podido comprobar cómo la música favorece la comunicación y posibilita el intercambio de ideas y sentimientos. Gracias a que la música no necesita necesariamente un contacto ni físico ni visual, permite de una forma no invasiva, que surjan los intercambios, las relaciones y los vínculos. Sólo hace falta que nos dejemos afectar por la música para dejarnos llevar y de esta forma, cada uno de nosotros acaba encontrando su lugar dentro del grupo.

Hemos disfrutado de momentos únicos, en los que se ha fomentado y aumentado las relaciones interpersonales, se han afianzado vínculos y nos ha permitido obtener recursos y estrategias que poder poner en práctica cuando necesitemos. Se ha logrado captar el interés a través de la realización de diferentes juegos musicales, juegos divertidos, en los que nuestros hijos han entrado “al juego”, nunca mejor dicho, empatizando y dejándose afectar por la música y por todo lo que acontecía en cada una de las sesiones.

Pero a la vez, hemos aprendido de otros momentos de mucha más intensidad, de los momentos en los que aparentemente no existía conexión, de momentos en los que aparentemente no se prestaba atención, de momentos en los que aparentemente no se atendían a las explicaciones dadas, para acabar dándonos cuenta, que nuestros hijos son como pequeñas esponjas, que han estado empapándose de todo lo que acontecía a su alrededor, y que están más conectados de lo que podríamos llegar a pensar, pues tras las sesiones han conseguido hacer demandas de ejercicios realizados durante las mismas, han conseguido establecer vínculos entre ellos y se han integrado sin más dificultad en la dinámica del grupo.

En la última sesión Toni ya hacía una demanda concreta: “Sábado Música con Miquel y Joan”. Fantástico resultado!!!!

Entre burbujas de jabón y plumas de colores, con música de fondo, hemos conseguido hacer girar, entre todos, un enorme paracaídas, al ritmo de unas palabras que todavía resuenan en nuestros oídos: “Amunt i Avall, amunt i avall”.

Gracias por dejarnos disfrutar de esta EXPERIENCIA!!!

Autora: Pilar Mateos

2 d'abril Dia Mundial de Conscienciació sobre l'Autisme

És el primer any que, com associació,  l’Associació TEAcords, ens sumem a donar a conèixer què entenem per l’autisme. 

Ara farà un any, que TEAcords va fer el seu acte de presentació, com associació.

En aquest període, hem anat realitzant dues activitats que hem considerats bàsiques per a posar-nos en marxa: el Grup de Pares i l’espai Què és l’autisme?

El Grup de Pares, és un lloc on es propicia l’escolta, entre els components del grup, de les experiències de cadascú, com a pares, de manera que l’exercici de parlar i escoltar, ens serveixi per a poder escoltar i entendre millor els nostres fills, a l’hora d’educar-los. 

L’espai Què és l’autisme? és a on podem reflexionar sobre quines explicacions hi ha sobre l’autisme, en la nostra societat actual, i veure les explicacions que cadascú, en funció de les experiències particulars, ens anem constuïnt.

No hem deixat de fer sortides de diumenge, per a trobar-nos les famílies i passar el dia plegats gaudint de la natura, un bon dinar, la bona companyia i si cal un magnífic concert marca TEAcords. 

Per segona vegada, el gener passat, vàrem organitzar el que seria el 5è Concert d’Acordions de St Feliu de Codines, amb la col·laboració d’acordionistes que actuaven desinteressadament i de l’ajuntament de la localitat. 

El que ha estat una novetat en el 2016, ha estat engegar el Taller de Música per a famílies de nens amb dificultats en la comunicació i en la relació. 

Quan estavem pensant en organitzar un taller de joc, per a nens i pares, el Departament de Musicoteràpia del CEM Maria Grever, es va posar en contacte amb TEAcords per a veure si es podria organitzar el que ha donat lloc al Taller de Música per a famílies de nens amb dificultats en la comunicació i en la relació.  

D’entrada, es va parlar de la finalitat del Taller. No es tractava de posar l’ensenyament musical en primer terme sinó de fer servir l’activitat musical per a provocar lligans, connexions, de manera poc dirigida, que pugui obrir via a la paraula. La música com a coixí de la paraula. L’accès a la paraula, és a on se centren les dificultats i ens volem servir de la música. per a facilitar-hi l’accès. 

Les intervencións dels professionals, dels pares i de les persones que intervenen en el Taller, es volien orientar amb les paraules de Donna Williams, “vull un guia que em segueixi”, que avui ens ha comentat la psicoanalista Matilde Pelegrí, i que nosaltres farem nostres dient “vull un músic que  em segueixi”. 

El Taller, a més a més del seu enfoc, que és fonamental, en el que l’activitat educativa es posa a servei del nen, compta amb la presència dels pares o altres familiars. Aquest aspecte, també el considerem bàsic, en la concepció del Taller. Per què?, quin sentit té?

Els pares, són els que tenen un saber únic sobre els seus fills. Aquest saber, cal que el comuniquin als professionals i que aquests el puguin escoltar. Cal que els pares se sentin escoltats perquè això és en el que es podràn basar per a escoltar als propis fills. Construir entre tots plegats aquest ambient d’escolta, serà la clau que podrà donar lloc a la paraula. Per arribar a parlar, és necessari sentir-se escoltat. 

Els seguim?