divendres, 26 de maig del 2023

Els pares de Can Vila estàn preocupats pel futur de l’escola

 L’Associació TEAcords, volem fer difusió de les inquietuts dels pares i publiquem aquest escrit de Pilar Mateos, on els pares de l’escola volen ser tinguts en compte en les decisions que afectin el seu futur.



L’Escola Municipal d’Educació Especial Can Vila está situada al Barri de Lourdes a les afores del Municipi de Mollet del Vallès. És una de les dues escoles d’educació especial de titularitat municipal del Vallès Oriental i ofereix el seus serveis segons la sectorització de municipis establerta pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

La titularitat del Centre correspon a l’Ajuntament de Mollet del Vallès gestionat per l’Institut Municipal de Servei al Discapacitat (IMSD). Al curs escolar 2022-2023 es troben escolaritzats al Centre 160 nens i joves d’edats compreses entre els 3 i els 21 anys i, amb ells, 160 famílies que dia a dia vivim amb la realitat de tenir un fill o filla amb discapacitat, anomeni’s autisme o pluridiscapacitat, a hores d’ara l’etiqueta és el que menys rellevància té.

Fa un any, al maig de 2022, perplexos i sense donar crèdit al que escoltàvem al darrer Consell Escolar, les famílies ens vam assabentar per primer cop, que dos edificis del Centre presentaven ruïna tècnica i que el seu tancament definitiu es faria coincidir amb la fi del període lectiu del curs 2021-2022, cosa que posava en greu perill la continuïtat dels nostres fills al Centre a l’inici del Curs Escolar 2022-2023.

Per si la motxilla personal que portem tots i cadascun de nosaltres no fos suficient, una vegada més les famílies vam haver d’ensenyar les urpes, posant-nos al capdavant d’una lluita creuada entre administracions sense empatia i amb un sentit comú el qual semblava brillar per la seva absència. Un cop més es deixava de banda els veritables protagonistes de la història, una vegada més es trepitjaven els drets i la dignitat de les persones amb discapacitat, sent innecessari i gratuït el dolor causat a les famílies.

L’Ajuntament de Mollet va posar en marxa nous mòduls, de forma subsidiària, perquè els nostres fills no es veiessin desplaçats ni disgregats per altres Col·legis del Municipi, tal com proposava el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, proposta que denotava el desconeixement total i absolut de la realitat dels nostres fills, i el que em sembla més greu, la manca de voluntat de tenir-ne coneixement.

Tot i que la posada en marxa dels mòduls tornava a les famílies una mica de tranquil·litat, en paraules del president de l’AFA, no teníem Res a celebrar!!, ja que els nostres fills, persones amb discapacitat, que mereixen el màxim respecte i dignitat, tornaven a barracons i tot seguia per fer. L’anhelat Edifici definitiu que cobreixi totes les necessitats del Centre Escolar, només arribarà un cop es resolgui el contenciós administratiu entre Ajuntament i Generalitat.

El futur del Projecte Educatiu del Centre encara s’ha de definir. Un any després, el Projecte Educatiu del Centre segueix en perill, amb la possibilitat encara avui no resolta ni descartada, que Can Vila quedi integrada a la Xarxa de Centres Públics de la Generalitat, cosa que desmuntaria per complet no només el Projecte Educatiu del Centre sinó la identitat de l’IMSD.

Des de l’AFA hem insistit que cal un debat plural i tranquil, per treballar el Model de gestió del Centre, un debat amb tots els grups polítics municipals i fins i tot supramunicipal, un debat del que les famílies volem formar part. En aquest sentit, en un primer moment ens van emplaçar a l’inici del curs escolar 2022-2023, posteriorment que millor després que els mòduls estiguessin ja en funcionament, amb això van passar les setmanes i va arribar el Nadal, i amb la mirada posada a les Municipals no vam tenir tampoc cabuda, i en aquesta tessitura, després de les eleccions hauran de formar-se els governs, sumat que estem a la recta final del curs, de manera que ens tornaran a emplaçar a l’inici del següent curs escolar i van passant els mesos sense que res passi.

Malauradament, la nostra classe política una vegada més ens menysprea perquè no som ciutadans de primera, perquè no quedem bé a les fotos, perquè parlar de discapacitat no suma i molesta, perquè no estan compromesos amb les famílies de Can Vila @mireiadionisio, perquè al futur que ens mereixem la discapacitat no hi té cabuda @martavilaret, perquè res canvia @nuriamuñoz, perquè no sumem al futur @marinaescribà, i a la resta ni els esmento perquè ni estan ni se’ls espera.

Els polítics haurien d’estar al servei dels ciutadans, de tots els ciutadans, o potser només representen els ciutadans de primera? Un cop més, he llegit els programes amb què cadascú es presenta a les Municipals, il·lusa pensant que algú portaria entre les seves propostes alguna destinada a la millora de la qualitat de vida dels nostres fills, un projecte de futur per a ells, un futur incert que està ple d’obstacles, però no, no ha estat així, veig en canvi com altres propostes tenen més tirada electoral (lleure, protectora d’animals, neteja, millora dels serveis, barris, teixit industrial).

Els nostres fills no voten, però darrere de cadascun, hi ha pares, germans, avis, familiars que defensarem els seus drets on calgui, així que feu-nos el favor de posar-se a treballar que per això els paguem i si no tenen idees per millorar la vida dels nostres fills perquè també ells siguin considerats ciutadans de primera, truquin als seus pares i veuran com els sobren. Prepareu Màquines, perquè s’acosten mobilitzacions!!

Pilar Mateos vicepresidenta de l’AFA de L’Escola Municipal d’Educació Especial Can Vila






dimecres, 24 de maig del 2023

TEAcords, impulsa un grup de lectura sobre autisme

 Des de l'Associació TEAcords, estem pensant en la possibilitat de crear un grup de lectura, obert a les persones interessades en el tema, amb la finalitat d'entendre què vol dir "vull un guia que em segueixi" -paraules escrites per Donna Williams, en el seu llibre "Ningú en cap lloc"- I, a partir d'aquí, plantejar-se la funció de l'acompanyament de subjectes amb autisme.

 


dilluns, 19 de desembre del 2022

L'ús de la cançó, com a eina d'inclusió, amb nens amb dificultats en la relació




  
Dificultat per a escoltar la intencionalitat de la paraula


                    Dificultat per a escoltar la intencionalitat de la paraula. Dibuix d'Elena Luchena


 


             Facilitat per a escoltar la paraula si està modulada per la música. Dibuix d'Elena Luchena

La setmana passada, vàrem começar a comentar aquest article en les xerrades que fem als voluntaris de Servei Comunitari de 4t d'ESO de l'IES Gallecs de Mollet del Vallès on es planteja la dificultat d'escoltar del subjecte amb autisme quan es troba amb la intencionalitat al descobert de la paraula o com se li fa més accessible l'escolta quan la paraula està regulada per la música, com pot passar amb les cançons.



En el títol de la xerrada, he omés, expressament la paraula autisme, per a evitar el possible efecte d'estigmatització que pot comportar. 


Si a una persona li assignem l'etiqueta diagnòstica, ens dóna una sensació de domini, per sentir-nos posseidors d'un saber respecte aquesta persona. Amb aquesta sensació de domini, no és la millor actitud per a presentar-se a una persona amb autisme. El més provable, és que en defugi de nosaltres. 


No vol dir, que perquè no es digui la paraula, estiguem controlant el possible efecte estigmatitzador, però, si en parlem d'aquesta possibilitat i del que això pot representar, podrem entrar en aquest tema, amb una altra actitud. 


Què vol dir, aixó? Que, d'entrada i perquè ens puguin obrir la porta, no podem anar amb pretensions de superioritat, més o menys disimulada. Hem de mantenir a l'espera, els nostres coneixements i la nostra experiència, al respecte. Mantenir una posició molt respectuosa, davant d'un subjecte que desconeixem i que es mostra de manera ben diferent al que es conegut per a nosaltres.


Les persones amb autisme, són molt susceptibles o sensibles a l'intencionalitat de l'altre, expressada verbalment. Poden entendre el significat del que se'ls hi diu, poden comprendre les paraules, però on troven un obstacle -que pot ser insuperable- és en el moment d'haver de donar una resposta, en funció del què se'ls hi demana, o haver de dirigir-se a l'altre per a expressar el què volen i tenir en compte que l'altre els hi pot respondre amb un "no". 


L'intencionalitat que l'altre fa arribar, de diferent manera però sobretot amb la paraula, se li fa insoportable, excessiva i no la poden admetre. I apareix l'angoixa. Llavors, actúen de manera defensiva amb un comportament de rebuig, més o menys expeditiu, en funció de l'angoixa sobrevinguda. 


Quan, un, es troba amb situacions semblants, el més habitual és que interpreti aquest comportament com un rebuig, mostrat de diferents maneres, com un rebuig, dirigit a un mateix. I, un, pot pensar que aquest subjecte va "a la seva...no fa cas...és independent...no parla...no té empatía...". 


Totes aquestes impressions, en part, venen a parlar de nosaltres mateixos. Se'ns fa difícil pensar que aquesta reacció no va dirigida a nosaltres i que respon a una dificultat del subjecte per a reaccionar tal com nosaltres n'estem esperant.


Això, requereix que nosaltres fem una operació de prendre distància respecte de nosaltres mateixos i no donar caràcter de certesa o convicció, a les nostres apreciacions.


 Entrem, donç, en el terreny dels dubtes, mitges veritats, un terreny que no ens dóna seguretat i en el que no ens sentim segurs, en la relació amb l'altre. 


És el terreny dels subjectes, la subjectivitat, que no està gaire de moda. El món de l'aparent objectivitat, que n'és el de la ciència, mostra un evident menysteniment del que es considera "subjectiu". És poc fiable. No saps a on agafar-te. Al subjecte, no se'l pot dominar, no se'l pot controlar. 


De fet, quan ens introduïm en el món de l'autisme, hem d'estar disposats a replantejar-nos els aspectes més fonamentals, bàsics, del que és la relació humana i, de manera més específica, el món de la parla, aspecte que ens diferencia respecte la resta d'èssers amimals. 


El més habitual, a partir de naixement, és que el bebé arrenqui a plorar. El plor, la primera veu que es fa sentir, pot arribar a commoure a les persones que es deixen afectar. Sense aquesta afectació, no hi ha una resposta que intenti calmar el plor. El que respon, assaja diferents respostes, per a veure de quina manera el nen, es pot calmar, al trobar alguna satisfacció.


Donar el so, donar la paraula, implica un acte de separació respecte d'un mateix i de la concepció del món que s'ha anat construïnt. Un món en el que intenta valdre's per sí mateix, sense haver de recòrrer a un altre que, a més a més, li pot dir que "no". 


Davant de les respostes de l'altre, el nen, anirà trobant la manera de satisfer-se. D'aquesta manera, es va establint un diàleg entre el nen i la persona que se'n cuida, que cada cop serà més complexe i que donarà pas a la paraula. 


El nen, descobreix que pot producir só, amb la seva veu i s'entreté en jugar a fer sons. Comença a fer les seves improvisacions sonores. Encara que hi poden haver moments que son sons que no van dirigits a l'altre, no vol dir que no accepti que l'altre l'imiti i que tots plegats es posin a fer una producció sonora, sense sentit aparent, que dura mentre la poden gaudir. 


El so es lliga al gaudi, i a l'altre de la paraula. 


Els nens amb autisme, possiblement, tenen dificultat en deixar anar el so i a entrar en la cadena de fer sons per a l'altre, del que n'han d'estar disposats a rebre'ls. 


El nen amb autisme, té dificultat en prendre distància respecte a sí mateix. Deixar anar el so, la paraula, li pot representar com haver de desprendre's d'una part del seu cos, la veu,  en sentit real. Ho viu com una perdua real, no metafòrica. 


Donar el so, donar la paraula, implica un acte de separació respecte d'un mateix i de la concepció del món que s'ha anat construïnt. Un món en el que intenta valdre's per sí mateix, sense haver de recòrrer a un altre que, a més a més, li pot dir que "no". 



El nen amb autisme, es va construïnt el seu món, per sí mateix i sense el recurs a l'altre. S'habitua a fer les coses per sí mateix i, per tant, les seves maneres particulars, pròpies de satisfer-se, sense haver de passar-ho per l'altre; per l'altre, en definitiva, del llenguatge.


 Això, té les seves implicacions i no li podem demanar que es guïi pels nostres patrons, regulats pel llenguatge que tenim en comú i en el què ens situem com a "un més entre els altres". 


Per altra banda, quan és l'altre, que amb la paraula, li mostra la seva intencionalitat, i per tant, la diferència explícita, no la pot reconèixer i li resulta totalment extranya a ell i per tant com un perill imminent que li desencadena angoixa, amb el comportament conseqüent de defensa. 


Davant d'aquest panorama, quina funció pot tenir l'ús de la cançó?


Per què hi ha nens amb autisme, que les primeres paraules pronunciades han estat en el moment de cantar una cançó ? O, com és que s'aprenen lletres de cançons, sense que ningú els hi hagi ensenyat?


En les cançons, que es composen de l'articulació entre lletra i música, ens trobem amb la particularitat que la lletra queda embolcallada per la música. La paraula, no es presenta nua i amb tota la seva força. Aquesta paraula, a través de la qual, l'altre pot mostrar clarament la seva intencionalitat envers el subjecte amb autisme, es presenta suavitzada, maquillada, de manera que no dispara les alarmes defensives i pot ser més ben rebuda i acollida. Si la cançó fos un producte comercial, en el seu envoltori, constaria que conté un nivell light, baix,  d'intencionalitat. 


No és que la música, per sí mateixa, faci entrar amb calçador la paraula. Però si se'n fa l'ús de la música, tenint en compte les condicions de cadascún dels subjectes que presenten dificultats a respondre a la demanda verbal de l'altre, pot ser una via que afavoreixi la possible relació. 


En el moment de dir les coses, cantant, no cal mirar fixament a l'altre, es pot estar en moviment...el missatge verbal, queda com en segón pla, disimulat i no és tant evident i imperatiu. 


Tenim la impressió que, si una persona no ens mira amb atenció i els seus gestos no responen al que nosaltres esperem, no ens està escoltant o que inclús no és capaç d'entendre'ns. Podem arribar a l'extrem de pensar, que  les persones amb autisme, no estàn en el món del llenguatge. Però, el més habitual, és que entenen el que se'ls hi diu, però no poden respondre, no poden fer seu el que se'ls hi demana i, la seva resposta, no és la que n'esperem. 


Ens pot semblar un detall insignificant el fet de moderar l'intencionalitat de l'altre a base de cançons, però si hi apliquem el zoom i ho mirem amb detall i sense gaires pretensions, podrem veure apareixer el somriure, en la cara del nen, que ens mira espontàniament, sense haver-li-ho demanat. Això, no te preu !!



Miquel Gómez

Associació TEAcords









dilluns, 17 d’octubre del 2022

Represa de la col·laboració entre l'IES Gallecs i TEAcords

Tal com s'ha fet en els darrers anys, avui, s'ha iniciat l'activitat col·laborativa, per aquest curs, amb els alumnes de 4t d'ESO de l'IES Gallecs de Mollet del Vallès, a través de l'assignatura de Servei Comunitari. 

Está previst, durant la setmana, anar classe per classe per a presentar l'Associació TEAcords i fer una introducció de la temàtica de l'autisme, amb la finalitat de veure si els alumnes es montren disposats a realitzar tasques que poden contribuir amb les finalitats de l'Associació, respecte a l'atenció de les persones amb autisme que es dirigeixen a l'Associació.

Durant la classe, s'ha exposat el significat del nom de l'Associació, el concepte d'autisme, les dificultats pròpies de les persones amb autisme, la relació de la música amb l'autisme i l'Associació i una explicació del conte musical inclusiu ReMi, un nen que Fa Sol, que exemplifica l'entrada a l'escola d'un nen de 3 anys amb autisme. El conte, se serveix de la música per a representar un acte d'inclusió escolar. En l'explicació del conte, s'ha propiciat la participació dels alumnes amb la interpretació  de la cançó que forma part del conte.

 Aquesta interpretació, ha vingut a ser una primera mostra de la manera de col·laborar dels alumnes amb TEAcords. Tot el nostre agraïment !

Després d'aquesta presentació amb els alumnes, anirem perfilan en quines activitats es podràn implicar, que puguin ser del seu interès i de l'Associació. Estem pensant en la participació en el Taller Musical Inclusiu que està en fasse de preparació i en les Xerrades i actes de difusió de la concepció de l'autisme.




dilluns, 29 de novembre del 2021

Cartell de la campanya Fes-te’l Nadal


               Fes-te’l Nadal !


    TALLER MUSICAL INCLUSIU 

             Associació TEAcords




         

Fes-te’l Nadal és una activitat musical per autofinançar-se el TALLER MUSICAL INCLUSIU, dedicat a la inclusió social de persones amb autisme.


Contactes:  Miquel Gómez Tel 661 978 648

              Jordi Guàrdia Tel 654 380 862

Instagram: #tallermusicalinclusiu


              



 

diumenge, 12 de gener del 2020

Presentació del Taller Musical Inclusiu a St Feliu de Codines



El dissabte 25 de gener, a la Biblioteca de St Feliu de Codines, a partir de l'explicació del conte musical inclusiu "ReMi, un nen que Fa Sol", on es mostra que l'actitud inclusiva pot anar de bracet amb la música, es presentarà com s'està posant en marxa el Taller Musical Inclusiu, a St Feliu de Codines.

Els alumnes de l'Escola de Música de St Feliu de Codines i els membres del Taller, què s'està constituïnt, interpretarem la cançó "Mec-mec", què simbolitza un acte d'inclusió, i es convidarà al públic assistent perquè hi participi.


diumenge, 15 de desembre del 2019

Els alumnes de Servei Comunitari de l’IES Gallecs preparen l’escenificació de “ReMi, un nen que Fa Sol”

Dijous passat, un grup d’11 alumnes vàren participar en el primer assaig de la representació teatral del conte musical inclusiu.
Vàrem fer la distribució dels papers i una primera lectura, cadascú el seu paper.
Els alumnes van mostrar molt bona disposició per a assumir la representació i participar en la preparació dels decorats corresponents.
El projecte és poder-la tenir a punt per a estrenar-la el dijous 2 d’abril, el Dia dia mundial de conscienciació sobre l’autisme.