Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cançó inclusiva mec-mec!. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cançó inclusiva mec-mec!. Mostrar tots els missatges

diumenge, 16 de juny del 2019

ReMi, un nen que Fa Sol, es va presentar a RHIPNA




Divendres passat, es va fer la presentació del conte musical inclusiu a psicoanalistes i persones interessades en el coneixement dels subjectes amb autisme. 

En una primera part, la psicoanalista Matilde Pelegri, va parlar del que es pot aprendre de les persones amb autisme que han escrit llibres explicant les seves experiències personals. Va posar de manifest l'importància que té poder llegir i escoltar els seus punts de vista perquè poden ser de molta utilitat a l'hora de poder-hi establir una relació. 

A continuació, en Miquel Gómez, autor del conte i president de l'Associació TEAcords, va esposar el perquè d'un conte musical amb finalitat inclusiva i va comentar amb detall els diferents temes que de manera condensada s'hi exposen: 

. com entendre les manifestacions del nen amb autisme
. com respondre al subjecte autista per part dels pares, educadors, terapeutes...
. les respostes basadas en el reclam de "vull un guia que em segueixi"
. què s'enten per inclusió
. la conveniència de trobar-se entre els diferents acompanyants implicats, com ho són els pares, mestres, educadors, professionals...

Finalment, es va assajar la cançó mec-mec! -que es pot escoltar en Youtube- entre el públic que hi va participar, tal com es descriu en el conte. 


dissabte, 23 de març del 2019

Presentació de la cançó inclusiva mec-mec! el Dia internacional de conscienciació sobre l’autisme

Mec-mec! és el títol de la cançó que forma part del conte musical inclusiu ReMi, un nen que fa  
sol. La cançó és una metàfora d’un acte d’inclusió. Es vol representar com es pot construir un acte d’inclusió amb la creació i l’interpretació de la cançó. 

El mec-mec, en el conte, passa per diferents moments. 

A l’inici del conte, és el so del clàxon del transport escolar que resulta angoixant pel protagonista. És un so intrusiu que li arriva de manera invasiva, que se li fa incomprensible i no pot defensar-se d’altre manera que tapant-se les orelles amb les mans. En aquest moment, el nen, està en una posició passiva, de patiment, davant d’un so inesperat i indesitjable.

Un cop en ReMi entra a l’aula, hi ha un canvi en la seva posició subjectiva. Passa de ser passiva, en relació al  so, a ser activa. Llavors, és ell qui provoca el so, quan busca les notes del teclat que facin un so que s’assembli al del clàxon del bus.

Amb aquesta tentativa de poder trobar un so, amb les notes Fa+Sol, que li evoqui el so aclaparador del clàxon, està gestant la representació -posar en paraules allò que l’ha angoixat- que li pot servir per a controlar l’angoixa.

Habitualment , els nens, fan servir el joc per a controlar o superar allò que els neguiteja. I, si els nens, principalment, ho fan amb el joc, els adults ho fan amb les paraules. 

El protagonista del conte, ha trobat la manera de controlar l’angoixa davant del so invasiu, al localitzar-ne un de similar en el teclat i que és capaç de reproduir sota el seu control. Amb l’onomatopeia del mec-mec, entra en el món de la paraula i regula la seva angoixa.

Però mentres està fent aquesta labor psíquica de control de l’angoixa, la seva activitat distorsiona i incomoda el funcionament de la classe i el treball de la mestra. Per a ell, té molt de sentit el que està descobrint, però per a la classe representa una molèstia que dificulta l’activitat de grup, de la que n’està al marge. 

El mec-mec que havia angoixat en ReMi, ve a ser semblant al que ara, en ReMi, sense voler-ho, ocasiona l’incomoditat de la classe. La mestra i els nens, no li troben cap sentit a l’activitat d’en ReMi i voldrien que fes el que té sentit per la majoria. 

Serà en el moment que la mestra parli de les seves preocupacions amb una companya i que aquesta li expliqui que el que fa en ReMi, -com acostumen a fer els nens amb autisme-, són les  maneres que ell troba per a regular les angoixes, quan podrà disposar-se a veure un sentit al que està fent. 

Aquesta manera particular d’en ReMi, d’autoregular-se, contrasta amb les maneres de fer del que resulta ser més habitual entre els nens. La manera de fer d’en ReMi, que per a ell pot tenir molt de sentit, pot resultar que no en tingui cap, per a la persona que l’observa, ja que pot estar molt allunyat del que molta gent podem considerar com a normal.

Però que per a l’observador no hi hagi un sentit, no vol dir que pel nen amb autisme, no el tingui. Llavors, la pregunta que ens obra a l’inclusió és la de quin sentit pot tenir, per a ell. No per a nosaltres. Això és com pensar-se a un mateix com si fos un l’altre. 

Per això, l’inclusió parteix d’un estar disposat a operar un canvi en un mateix que, si es fa, pot donar lloc a que el nen amb autisme, també el pugui fer, ja que els subjectes amb autisme, necessiten de l’altre que l’acompanya, que faci de guia que els segueixi.

El so invasiu del clàxon, resulta angoixant pel nen amb autisme perquè no té la manera de regular-lo, d’entrada, i el só del teclat amb les notes Fa+Sol, es fa desagradable a la mestra i la classe perquè no se li troba, també d’entrada, cap sentit. Quan el nen el pot regular la seva angoixa, amb el joc i la paraula, i els altres li veuen un sentit, és quan es pot produir un encaix com el que es produeix a l’interpretar la cançó conjuntament.

La cançó agafa com a punt de partida el mec-mec!, per a representar l’incorporació a la classe del comportament d’en ReMi, que en un primer moment s’havia prés com a quelcom a rectificar i que ara passa a formar part integrada en el funcionament col·lectiu. El mec-mec ve a ser el punt de partida de la cançó, que s’anirà construint amb l’implicació de tota la classe. 

La lletra de la cançó, s’ha triat expresament que d’entrada fossin el nom de les notes que componen la cançó: Do, Re, Mi, Fa i Sol, per a buidar de sentit la cançó i facilitar d’alguna manera l’introducció en el llenguatge musical, identificant les notes pel seu nom. Més endavant, es podrà fer servir la mateixa melodia per a posar-hi una lletra amb més intencionalitat.  

Les persones amb autisme quan entren en el món de la paraula i de la relació a través de la paraula, poden arribar a entendre el missatge que se’ls hi dirigeix però tenen dificultat en identificar-s’hi. Aquesta dificultat en identificar-se amb l’altre, sovint es confón amb que no ha entès el que se li diu. La dificultat principal, no està en entendre, sinó en respondre tal com l’altre persona espera que faci, quan li dirigeix un reclam. En les demandes que se li fan, es troba amb una intencionalitat, de l’altre, amb la què tenen dificultat per a identificar-se-hi i fer-la seva. 

El que popularment es diu “fer la seva”, en pot ser una via de “fer-la seva”? Això podría estar en línia amb el suggeriment que D. Williams plantejava dient vull un guía que em segueixi. 

Si fem una distinció entre el llenguatge verbal i el musical, diriem que al subjecte amb autisme li resulta més assequible la via musical. Entrar en el discurs, més directe i apremiant, de la paraula, resulta més dificultòs que entrar en el terreny musical que pot suavitzar o amorosir la paraula, quan l’acompanya. 

La pregunta seria: com fer servir la música per a donar lloc a la paraula? Com fer-la servir per a facilitar els vincles personals, els aprenentatges, per a connectar amb el plaer...

...i la cançó ve a simbolitzar un acte d’inclusió -com la de la lletra i música que s’articulen per a produir una cançó-  què comença amb un mec-mec!, que adopta diferents significacions. 





DIADA MUNDIAL DE concienciació SOBRE L’AUTISME

2 D’ABRIL

ASSOCIACIÓ TEACORDS 

C/ Feliu Tura 2, 1r-2a. Mollet del Vallès

A LES 19.00h

VINE A CELEBRAR-HO AMB L’ASSAIG DE LA CANÇÓ INCLUSIVA MEC-MEC!


Fem un mec-mec! per l’inclusió !!