El Festival final de curs de l'escola García Lorca inclou el mec-mec de ReMi

                                                                  Cartell del Festival

                                                                 Lectura del conte

                                                 
                                                         Interpretació de la cançó mec-mec

Aquest matí, els alumnes de l'escola García Lorca, dirigits pel seu mestre de música Johnny, ha llegit i interpretat la cançó mec-mec, del conte musical inclusiu ReMi, un nen que Fa Sol.

Tal com es descriu en el conte, el mestre de música, reparteix diferents instruments -en aquest cas han estat xilòfons, ukeleles, flautes, teclat, caixó i bongos-  s'han presentat a l'escenari i han mostrat la labor d'assaig de mesos.

El conte planteja el tema de l'inclusió a l'escola dels nens amb autisme. Cada nen es presenta a l'escola amb les seves particularitats i amb les seves dificultats per a establir una relació tal com se li demana. Els educadors, mestres i altres nens, es troben amb algú que no té les maneres de fer que són les més habituals.

L'inclusió passa per un poder-se desmarcar del punt de vista propi, per a poder veure que el nen hi ha un subjecte que està responent, a la seva manera, davant de l'altre i que el que fa té, per a ell, un sentit.

Quan a l'escola García Lorca es va presentar el conte i van veure la seva finalitat -exposar en què consisteix l'autisme i com poder-hi respondre- es van decidir a poder-lo representar i a interpretar la cançó mec-mec que simbolitza un acte d'inclusió a través de la música. L'escola, en el seu conjunt, ha fet seu aquest tema i l'ha incorporat a la seva activitat, fins el punt de mostrar-ho en el seu Festival, amb un resultat que té molt valor.

La cançó mostra com la particularitat del nen, representat en el mec-mec, pot formar part de la cançó que és interpretada entre tots. La interpretació de la cançó ve a ser el resultat de la participació de cadascún dels que la interpreten: cadascú hi dona la seva nota.

TEAcords constata que el conte pot ser una manera de fer present a l'escola, la problemàtica de l'inclusió dels nens amb dificultats en les relacions i de mostrar que hi ha maneres de poder respondre, que poden afavorir l'establiment de lligams socials. I que l'ús de la música facilita aquesta labor.

El mec-mec de ReMi, un nen que Fa Sol

Mec-mec! és el títol de la cançó que forma part del conte musical inclusiu ReMi, un nen que fa sol. La cançó és una metàfora d’un acte d’inclusió. Es vol representar com es pot construir un acte d’inclusió amb la creació i la interpretació de la cançó.

El protagonista del conte ha trobat la manera de controlar l’angoixa davant del so invasiu, en localitzar-ne un de similar en el teclat i que és capaç de reproduir sota el seu control. Amb l’onomatopeia del mec-mec, entra en el món de la paraula i regula la seva angoixa. Però mentre està fent aquesta tasca psíquica de control de l’angoixa, la seva activitat distorsiona i incomoda el funcionament de la classe i el treball de la mestra. Per a ell té molt de sentit el que està descobrint, però per a la classe representa una molèstia que dificulta l’activitat del grup, de la qual n’està al marge.

Llavors, la pregunta que ens porta a la inclusió és: quin sentit pot tenir per a ell? No per a nosaltres. Això és com pensar-se a un mateix com si fos una altra persona.
Per això, la inclusió parteix del fet d’estar disposat a operar un canvi en un mateix, que, si es fa, pot donar lloc que el nen amb autisme també el pugui fer, ja que les persones amb autisme necessiten de l’altre que l’acompanya, perquè faci de guia que els segueixi.

La cançó agafa com a punt de partida el mec-mec!, per a representar la incorporació a la classe del comportament d’en ReMi, que en un primer moment s’havia pres com quelcom a rectificar i que ara passa a formar part integrada en el funcionament col·lectiu. La lletra de la cançó s’ha triat expressament perquè d’entrada fos el nom de les notes que la componen (Do, Re, Mi, Fa i Sol), per a buidar-la de sentit i facilitar d’alguna manera la introducció en el llenguatge musical, identificant les notes pel seu nom. Més endavant, es podrà fer servir la mateixa melodia per a posar-hi una lletra amb més intencionalitat.

Les persones amb autisme, quan entren en el món de la paraula i de la relació a través d’aquesta, poden arribar a entendre el missatge que se’ls dirigeix però tenen dificultat a identificar-s’hi. Aquest obstacle a identificar-se amb l’altre sovint es confon amb el fet que no ha entès el que se li diu. La dificultat principal no és entendre, sinó respondre tal com l’altra persona espera que faci quan se li dirigeix un reclam. En les demandes que se li fan, es troba amb una intencionalitat de l’altre, amb la qual tenen dificultat per a identificar-se i fer-la seva.

Si fem una distinció entre el llenguatge verbal i el musical, diríem que a la persona amb autisme li resulta més assequible la via musical. Entrar en el discurs, més directe i urgent, de la paraula resulta més dificultós que entrar en el terreny musical, que pot suavitzar o amorosir la paraula, quan l’acompanya.

La pregunta seria: com podem fer servir la música per a donar lloc a la paraula? Com la podem fer servir per a facilitar els vincles personals?

I la cançó ve a simbolitzar un acte d’inclusió —com la de la lletra i música que s’articulen per a produir una cançó— que comença amb un mec-mec!, que s’articularà amb la melodía.

Associació TEAcords Tel 661 978 648 c/e: teacordsmdv@gmail.comInstagram: #teacords #diguesmhocantant Blog: teacordsmdv.blogspot.com