Testimoni relacionat amb el Taller de Música

A l'Acte organitzat per TEAcords, amb motiu del Dia Mundial de Conscienciació sobre l'Autisme, la mare d'un nen amb autisme, va exposar una observació molt precisa del que va significar la música en la aparició de la paraula, en el seu fill. 

Títol: ...i la veu va despertar.

De cop i volta les seves primeres paraules les va deixar de dir. Durant un bon temps no vàrem tornar a sentir la seva veu, no sabem per què, pero va ser així...per nosaltres era molt angoixant.

Va anar passant el temps i tot continuava igual, mutisme absolut. Un bon dia, no se com, vaig descobrir algo que em va cridar la atenció, i a partir d'aquí comença el descobriment d'una cosa que a ell l'interessava molt: la música.
Em vaig adonar que mentre anàvem en cotxe (jo amb la meva música posada) reaccionava amb gestos facials a segons quines veus i a segons quins tons, també a segons quins instruments. Recordo que aquestes reaccions van ser molt evidents amb la cançó del grup "Cold Play" que es diu "Fix You".

Penso que a partir d'aquí, crec, va començar el seu interés per les cançons. Tatarejava cançons que cantàven a l'escola (només la música), fins que un dia, de la cançó de Cold Play que tantes vegades li havia possat al coxe, va repetir la estrofa final. No em podia creure el que acabava d'escoltar: n'era la seva veu. 

També ens vàrem adonar que davant de situacions que a ell l'angoixaven, cantant-li una cançó li era molt més fàcil per a ell. Em vaig inventar cançons per tot, per anar al cole, a la dutxa, a l'hora de menjar...aquestes tasques que li provocaven tanta engoixa, amb una cançó era molt més fàcil. 

Al principi tatarejava la música d'aquestes cançons, i al final no sé com, les va començar a cantar. Així que puc dir, que les primeres paraules del meu fill van sorgir a través de la música, aixó era meravellós.

Parlant amb altres pares de l'associació trobàvem un punt en comú en els nostres fills, la música els encantava. 

Així que vaig decidir que aquest interés per la música s'havia d'aprofitar.

Avui dia fa musicoteràpia individual i en grup. La va començar a fer a principi de curs i ja trobem els resultats que la música provoca al nen. A classe segueix les cançons com tots els nens amb la seva coreografia corresponent, cosa que abans no era capaç de fer. Fins i tot fa un parell de setmanes va participar amb els seus companys a la jornada de dances que fan a l'escola, va seguir el ritme de la música i va ballar com la resta de nens, cosa que mai havia fet.

Està clar que l'interés per la música el té i que está donant els seus fruits assistir a les seves classes de musicoteràpia. Ho hem d'aprofitar, ja que és un complement més per la seva estimulació.

Autora: María José Danoz

2 d'abril Dia Mundial de Conscienciació sobre l'Autisme

És el primer any que, com associació,  l’Associació TEAcords, ens sumem a donar a conèixer què entenem per l’autisme. 

Ara farà un any, que TEAcords va fer el seu acte de presentació, com associació.

En aquest període, hem anat realitzant dues activitats que hem considerats bàsiques per a posar-nos en marxa: el Grup de Pares i l’espai Què és l’autisme?

El Grup de Pares, és un lloc on es propicia l’escolta, entre els components del grup, de les experiències de cadascú, com a pares, de manera que l’exercici de parlar i escoltar, ens serveixi per a poder escoltar i entendre millor els nostres fills, a l’hora d’educar-los. 

L’espai Què és l’autisme? és a on podem reflexionar sobre quines explicacions hi ha sobre l’autisme, en la nostra societat actual, i veure les explicacions que cadascú, en funció de les experiències particulars, ens anem constuïnt.

No hem deixat de fer sortides de diumenge, per a trobar-nos les famílies i passar el dia plegats gaudint de la natura, un bon dinar, la bona companyia i si cal un magnífic concert marca TEAcords. 

Per segona vegada, el gener passat, vàrem organitzar el que seria el 5è Concert d’Acordions de St Feliu de Codines, amb la col·laboració d’acordionistes que actuaven desinteressadament i de l’ajuntament de la localitat. 

El que ha estat una novetat en el 2016, ha estat engegar el Taller de Música per a famílies de nens amb dificultats en la comunicació i en la relació. 

Quan estavem pensant en organitzar un taller de joc, per a nens i pares, el Departament de Musicoteràpia del CEM Maria Grever, es va posar en contacte amb TEAcords per a veure si es podria organitzar el que ha donat lloc al Taller de Música per a famílies de nens amb dificultats en la comunicació i en la relació.  

D’entrada, es va parlar de la finalitat del Taller. No es tractava de posar l’ensenyament musical en primer terme sinó de fer servir l’activitat musical per a provocar lligans, connexions, de manera poc dirigida, que pugui obrir via a la paraula. La música com a coixí de la paraula. L’accès a la paraula, és a on se centren les dificultats i ens volem servir de la música. per a facilitar-hi l’accès. 

Les intervencións dels professionals, dels pares i de les persones que intervenen en el Taller, es volien orientar amb les paraules de Donna Williams, “vull un guia que em segueixi”, que avui ens ha comentat la psicoanalista Matilde Pelegrí, i que nosaltres farem nostres dient “vull un músic que  em segueixi”. 

El Taller, a més a més del seu enfoc, que és fonamental, en el que l’activitat educativa es posa a servei del nen, compta amb la presència dels pares o altres familiars. Aquest aspecte, també el considerem bàsic, en la concepció del Taller. Per què?, quin sentit té?

Els pares, són els que tenen un saber únic sobre els seus fills. Aquest saber, cal que el comuniquin als professionals i que aquests el puguin escoltar. Cal que els pares se sentin escoltats perquè això és en el que es podràn basar per a escoltar als propis fills. Construir entre tots plegats aquest ambient d’escolta, serà la clau que podrà donar lloc a la paraula. Per arribar a parlar, és necessari sentir-se escoltat. 

Els seguim?

Programa de l'acte del Dia Mundial de Conscienciació sobre l'Autisme

Dissabte, 2 d'abril de 2016

ACTE AMB MOTIU DEL DIA MUNDIAL DE CONCIENCIACIÓ SOBRE L’AUTISME

TEMA:  “VULL UN GUIA QUE EM SEGUEIXI”

L’Assemblea General de les Nacions Unides, va triar la data del 2 d’abril com a Dia Mundial de Concienciació sobre l’Autisme, tal com s’ha fet a partir de l’any 2008. 

L’associació TEAcords, dedicada a l’atenció de persones amb autisme i la síndrome d’Asperger, es disposa a fer un acte, en aquesta diada, amb la finalitat de donar a conèixer com entenem l’autisme a partir de les activitats que estem realitzant com associació. 

PROGRAMA

17.00h Benvinguda i presentació de l’acte, amb la presència d’Ana María Díaz, regidora de 

              Salut Pública de l’Ajuntament de Mollet.

17.05h Xerrada sobre el lema “Vull un guia que em segueixi” a càrrec de la           

              psicoanalista Matilde Pelegrí.

17.20h Exposició dels alumnes de l’IES Gallecs, sobre la col·laboració amb 

              TEAcords, a partir del programa APRENENTATGE SERVEI, dirigit pel

              professor Jesús Pla.

17.30h Presentació de les activitats de TEAcords i, en especial, del Taller de    

              Música per a famílies de nens amb dificultats en la comunicació i la 

              relació, a càrrec de Miquel Gómez, president de l’associació.

17.40h Explicació de les activitats del Taller de Música a càrrec dels 

              musicoterapèutes del CEM Maria Grever, de Parets del Vallès, Maira  Espriu i
              Joan Capafons.     

17.50h Testimonis de pares sobre el Taller de Música, a càrrec de Maria José Danoz i

               Pilar Mateos.

18.00h  Actuació d’Àlex Baos i Oriol González, alumnes del CEM Maria Grever

18.10h Mostra del Taller de Música amb cançons, fer bombolles, bufar plomes…

18.55h Moment de comiat i d’agraïment per la participació en les activitats de TEAcords.

Horari: de 17.00h a 19.00h

Local: Centre Cultural La Marineta de Mollet del Vallès.    

El curiós incident del gos a mitjanit

EL CURIÓS INCIDENT DEL GOS A MITJANIT AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Hem tingut la gran sort de gaudir d'aquesta obra del 9 d'abril al 24 de maig al Teatre Lliure de Gràcia. És una adapració teatral de la famosa novel.la de Mark Haddon amb un bon currículum de premis, considerada una de les millors obres juvenils amb més de 2 milions d'exemplars venuts el primer any.
"El curiós incident...", dirigida per Julio Manrique, ha exhaurit entrades quatre dies després de l'estrena,  per aixó Teatre Lliure, va decidir ampliar-la amb dotze funcions més.
I es que no és d'estranyar aquest éxit, ja que et trobes amb una gran feina, plena d'emocions, amb un muntatge d'escena curiós i sorprenent com la mateixa història, que en poc més de dos hores et transporta d'una manera molt especial al món de l'autisme. Amb un ball d'emocions i una sensibilitat indescriptible, et transmet en tot moment el que en Cristopher sent, les seves pors i les seves inseguretats queden plasmades d'una forma tendre i amb el joc d'imatges, sons i música envolta la sala amb l'esperit noble i innocent del protagonista. Com pot ser que un personatge incapaç de mostrar emocions, pugui emocionar d'una manera absoluta a l'espectador?. Aquesta magia t'arriba, i en tot moment vius en primera persona el que viu aquest noi de 15 anys. Els seus gestos, les seves mirades, les seves reaccions...arriben directament al cor, deixant a tota la sala inmersa en un laberint que convina la fantasia, l'angoixa i les ganes de fer front a un mon hostil o confús pel protagonista.
Amant de Sherlock Holmes, de les matemàtiques i apassionat de les estrelles i l'univers, és un noi extraordonariament diferent, capaç de fer front per primera vegada tot sol, a una aventura que per nosaltres seria una cosa més del dia a dia, peró per a ell suposa trobar-se més que mai davant de situacions que el porten a l'extrem de la desesperació. Em quedo amb la frase final de l'obra que repeteixen una vegada i una altre els personatges: "Aixó vol dir que sóc capaç de fer qualsevol cosa".
Resumint l'adaptació, puc dir, que em queda la sensació de haver estat inmersa en aquest ball de sensacions d'en Cristopher, juntament amb un munt d'emocions, diversió, sentiment...plena de ritme. Només puc dir que tot el públic va acabar aixecant-se amb aplaudiments a la magistral interpretació de Pol López,  una nit d'interminables aplaudiments amb un nus a la gola i llàgrimes als ulls. Desde aquí FELICITATS a tot l'equip per aquesta feina tan enérgica com angoixant, trepidant i humana.

Maria José Danoz

"Sensacions", el testimoni d'una mare

Al principi la sensació era de desconcert, frustració i confusió al veure que les coses no eren com jo desitjava. Sempre esperes aquestes primeres paraules que no acaben d´arribar, aquest primer petó que costa molt rebre'l, aquesta primera mirada que t´arriba al cor...

Dia rere dia, vas veient coses que et fan sospitar, que tot no funciona com tenia que funcionar i comences a sentir aquesta veu d´alarma que et diu “alguna cosa no va bé”. En aquest moment apareix la por. Por de no saber com corregir situacions en les que mai havia imaginat trobar-me, inclús reaccions que no entens el perquè, ni tampoc saps on és l´error. Por a no saber què fer i com resoldre...  por a no saber el que està passant. En definitiva, la por t´envaeix i després, tot seguit, és quan comença la preocupació. Et preocupes d´absolutament tot, no veus que res estigui bé i ja estàs cec davant de qualsevol actitud o situació.

Encara que hi hagin coses bones no las saps apreciar i vols que d'un dia per l'saltre despertis i tot fos com l´havies somiat.  Però no, tot continua igual, l'angoixa és constant, tot és com sempre per molt que ho intentis... ho necessites i busques desesperadament respostes pel que està succeint. Aquí t'envaeix la desesperació, necessites que algú et doni una solució ja que veus que la situació se t´escapa...  No saps què fer i neix la impotència ja que sents que no ho estàs fent bé, no compleixes el teu paper i estàs fallant en alguna cosa que ni tan sols tu saps.

Per fi algú et diu la paraula: autisme. Una resposta al perquè de tants dubtes i tantes confusions, una resposta que necessitaves ja feia molt de temps.

En aquest moment les sensacions són molt variades i podríem comparar-les com una espiral que dóna voltes entorn a tu. Per una part sents un gran consol en saber que tu no ho estaves fen malament i poc a poc la teva culpa comença a esvair-se de dintre el teu cap.

De cop i volta ... la ràbia, no la esperes, però comença a aparèixer. Un, mai pensa que res dolent li pot passar i que les coses sempre li succeeixen als demès sentint que és molt injust aquest camí que t´ha tocat recórrer. Un camí en el  que al principi sents que ho fas sol i que ningú més que tu s'ha vist amb la “obligació” de recórrer ... Aquí et trobes amb la solitud. 

Però saps què? A mida que vas fent aquest camí vas obrint els ulls i et vas adonant que no vas sol, en ell. Vas veient mica en mica que també hi ha coses bones i que no tot és tan catastròfic com ho veies al començament. Per aquest camí et vas enriquint d´infinitat de coses... et va transformant... et converteix en una altre persona. 

Vas veient que els valors que adquireixes segurament per l´altre camí no els haguessis ni conegut i ... sí, comença lentament a aparèixer la calma, la esperança, l´alleujament ... Sí !!!... Mica en mica vas entenent tots aquells dubtes, ja obtens respostes i la teva lluita comença a donar els fruits. Sents que poc a poc les pedres que vas trobant pel recorregut les vas superant, 

t'equivoques però tornes a començar, adquirint així  un aprenentatge per continuar avançant amb més força si cal... No és fàcil, però cada cop, pots veure amb més facilitat la pedra abans d´ensopegar.

Sí, cal força, molta força, i la treus de no saps on. Lluites constantment i poc a poc la felicitat i la satisfacció de trepitjar amb fermesa fa que el teu somni comenci a fer-se real... encara que sigui un somni diferent. Tot comença a quedar-se enrere i totes les sensacions positives t´envaeixen i 

t'envolten cada cop amb més intensitat.

Continuo caminant molt acompanyada, ja no estic sola i les meves “dos floretes” creixeran i seran les més boniques de totes. Anirem sense pressa, poca poc, arribarem lluny... molt lluny, n´estic segura.

María José Danoz, de l'associació TEAcords