ReMi, un nen que Fa Sol, es va presentar a RHIPNA

Divendres passat, es va fer la presentació del conte musical inclusiu a psicoanalistes i persones interessades en el coneixement dels subjectes amb autisme. 

En una primera part, la psicoanalista Matilde Pelegri, va parlar del que es pot aprendre de les persones amb autisme que han escrit llibres explicant les seves experiències personals. Va posar de manifest l'importància que té poder llegir i escoltar els seus punts de vista perquè poden ser de molta utilitat a l'hora de poder-hi establir una relació. 

A continuació, en Miquel Gómez, autor del conte i president de l'Associació TEAcords, va esposar el perquè d'un conte musical amb finalitat inclusiva i va comentar amb detall els diferents temes que de manera condensada s'hi exposen: 

. com entendre les manifestacions del nen amb autisme

. com respondre al subjecte autista per part dels pares, educadors, terapeutes...

. les respostes basadas en el reclam de "vull un guia que em segueixi"

. què s'enten per inclusió

. la conveniència de trobar-se entre els diferents acompanyants implicats, com ho són els pares, mestres, educadors, professionals...

Finalment, es va assajar la cançó mec-mec! -que es pot escoltar en Youtube- entre el públic que hi va participar, tal com es descriu en el conte. 

Presentació de ReMi, un nen que Fa Sol a l'Espai RHIPNA

El divendres 14 de juny, a les 19.30h, es farà la presentació del conte musical inclusiu ReMi, un nen que Fa Sol, a l'Espai RHIPNA, del Fòrum Psicoanalític Barcelona.

A l'acte hi participarà Matilde Pelegrí, psicoanalista, que parlarà del que se'n pot aprendre dels subjectes amb autisme i en Miquel Gómez, psicoanalista i autor del conte que explicarà el com i el perquè d'aquest conte.

Per a cloure l'acte, es farà una interpretació de la cançó mec-mec!, que forma part del conte, amb la participació dels assistents que estiguin disposats a tocar un instrument musical -ukelele, guitarra, xilòfon, teclat, flauta, acordió, percusió, campanetes, tubs musicals...- o cantar.

És educable, el subjecte amb autisme?

Si pensem en què consisteix l'educació i en la manera més habitual de fer -pares, mestres, professionals-  a l'hora d'educar, ens podem adonar que el que està en posició d'educar, considera que disposa d'uns coneixements, uns valors i una experiència, que es proposa transmetre a qui pretèn educar, al que es considera en falta, mancat de coneixements i aprenentatges.

Qui vol educar, dirigeix la seva demanda a l'altre i li diu què ha de fer, per a poder adquirir l'aprenentatge. Suposa i espera que la persona a educar, ha d'estar disposada a rebre els coneixements que se li transmeten i a respondre en conseqüència.

En aquesta manera d'educar, l'educador es posa en el lloc de ser el model a imitar i considera que té el saber que no té, el que serà l'objecte destinatari de la seva activitat educativa. El fet d'estar en posició de saber, es pensa que li dóna dret a imposar-se sobre la persona a educar i, en certa manera, a exigir de l'altre que respongui segons el que se li demana o, dit sense embuts, se li mana. Sense ser-ne massa concients, perquè ho prenem com el més normal, estem intentant imposar el nostre saber a l'altre.

Aquest model d'educació, que no deixa de ser autoritari, està centrat en la figura de l'educador. La persona a educar, simplement, es tracta que sigui obedient, es deixi fer i aprengui segons se li mana, "com Déu mana", diríem col·loquialment.

Una cosa que es pot aprendre del psicoanàlisi és que considera que a la persona a educar cal suposar-li un saber, de manera que capgira els llocs de l'agent de l'eduació i el pacient a qui va dirigida. Suposa que el subjecte a a educar, té un saber que és desconegut per l'educador. Llavors, s'espera de l'educador que es disposi a intentar conèixer aquest saber. Per a fer aquest canvi de posició, ha d'estar disposat a mantenir en latència el propi saber. S'ha de poder prendre distància d'un mateix, per a estar en condicions de deixar-se sorprendre pel saber de l'altre.
El fet de suposar un saber a qui es pretèn educar, condiciona a que no es faci res sense el seu consentiment. N'és una garantia de la relació no impositiva.

Si això és aplicable a l'acte educatiu, en general, encara ho és més quan es tracta de l'educació dels subjectes amb autisme.

Què passa amb el model educatiu estàndar d'educació, el que ens resulta més familiar i proper? Que precisament aquest model peta frontalment amb la posició de la persona amb autisme. Aquesta, no li suposa a l'altre un saber i la demanda que l'altre li dirigeix a ell, se li fa insuportable i no s'hi identifica en absolut. L'educador en potència, es pot sentir rebutjat, que no se li fa cas i si es mostra massa insistent, pot provocar l'angoixa i inclús l'agresivitat de la persona amb autisme. El subjecte amb autisme, busca una manera pròpia d'estar en el món, sense necessitat de buscar el recurs de l'altre. Aprèn per sí mateix i mira de fer la seva experiència sense haver de recorre al saber de l'altre. És un saber que no passa per l'altre i això en té les seves conseqüències en les relacions amb els altres i amb la manera d'estar en el món de les persones que es serveixen de les paraules.

La imposició educativa, per molt ben intencionada que es presenti, és totalment contraindicada amb els subjectes amb autisme. En Lacan, un psicoanalista, indicava que no ens hem d'ocupar dels autistes i que sens dubte hi ha coses a dir-los. Què podem dir als autistes, sense ocupar-nos de ells i dir-los el que han de fer, segons nosaltres, que ens considerem el patró de la normalitat?

Cal suposar que tenen un saber, per molt extrany que ens resulti, i que estem disposats a deixar-nos sorprendre. Ens podem preguntar quin sentit pot tenir, per a ell, i no per a nosaltres, això que fa, ja que el seu actuar, no va dirigit a nosaltres. D'entrada, ens hem de prendre seriosament tot el que fa i abstener-nos de voler-lo guiar. És ell qui porta la iniciativa. Hem de disposa-nos a seguir-lo i veure si accepta la nostra companyia, sense pretensions. Si ens dóna entrada, és quan podrem introduir algun element, a manera de proposta. Veurem la seva reacció, com ens respon i si podem aspirar a ser "el guía que em segueixi", tal com deia Donna Williams, una persona amb autisme, de les que ha parlat de la seva experiència al respecte.

Miquel Gómez
Mollet del Vallès, 25-10-16

Taller de Música: "No sense els pares".

Sobre el Taller de Música per a famílies de nens amb dificultats en la comunicació i la relació

Per què la presència del pares en el Taller, quin és el seu paper?

Els pares, són els que tenen un coneixement i una experiència única, particular, sobre com són, com es comporten, com s’expressen, les seves maneres particulars de relacionar-se amb les persones i els objectes, les maneres pròpies de satisfer-se o d’angoixar-se, dels seus fills.

Aquest coneixement específic de cada pare, no el tenen els profesionals o els terapeutes. Els terapèutes, tenen un coneixement, un saber, pròpi de la seva formació i experiència professional. No estàn en el lloc dels pares. Els pares, des de la seva funció, poden transmetre als profesionals, el seu saber, adquirit a partir de la relació diària amb els fill, des del seu lloc com a pares.

D’entrada, cal que els pares puguin comunicar aquest saber als professionals i que aquests estiguin disposats a escoltar-los. Si els profesionals escolten i els pares se senten escoltats, s’articula, es posa en marxa, una relació, que és imprescindible pel que podrem considerar una relació terapèutica.

Pels pares, és important que la seva experiència la puguin expressar obertament i puguin mostrar fins a quìn punt els afecta i els fa patir.

El que els escolta, cal  que pugui sintonitzar amb el patiment de fons que s’expressa, que intenti escoltar mantenint a la reserva el seu saber i que al moment d’escoltar estigui disposat a deixar-se sorprendre per la particularitat de cada paraula que escolta. I que això li permeti interrogar el propi saber, perquè en serà la via per a no quedar-se amb un saber tancat i obrir-se a produir un nou saber, sempre en construcció.

Si el que hauria d’escoltar passa directament a voler convèncer que disposa d’un coneixement tancat, sense fisures, del que passa i del que s’hauria de fer, entra en una rivalitat de sabers, en el què el saber de un pretèn imposar-se sobre el de l’altre,  de manera que un és el que sap i l’altre el que s’hi ha de sotmetre. No es tracta d’entrar en una rivalitat de sabers sinó de poder reconèixer el saber de cadascú i si això dóna lloc a establir una relació de treball que sigui productiva per a uns i altres.

Si els pares entren en l’experiència de sentir-se escoltats, serà el que els hi servirà de base per a poder, ells, escoltar els seus fills.

Abans d’iniciar el Taller, es procura que els pares, siguin escoltats tant pels professionals com per els altres pares que participen en el Taller. Ès el moment d’instaurar  i establir una relació d’escolta, entre uns i altres, punt imprescindible per el funcionament del Taller.

L’escolta, aplicada a nens amb dificultats en la comunicació i la relació.

Els nens amb autisme, tenen dificultats importants en poder escoltar i respondre les demandes que li són dirigides. Es construeixen el seu món de manera que no hagin de passar les seves coses, les seves necessitats, demandes, per l’altre. Un altre que té vida propia i que els podria respondre de manera diferent a la que voldrien.

Davant d’aquestes dificultats, com es pot pensar en una relació que passi per l’escolta?

Per arribar a escoltar, caldrà, primer, que se senti escoltat.

Com escoltem a un nen amb autisme?

D’entrada, caldrà que ens fixem en quins objectes, activitats hi posa algún interès, per molt extrany que ens pugui semblar a qui l’observa. Poden ser activitats repetitives o sense cap sentit per a nosaltres. Que no tingui sentit per a l’altre que el mira, no vol dir que no la tingui per a ell.  Sovint, aquestes activitats, li poden servir per a calmar la seva angoixa. Si és així, no es tracta d’evitar que les facin i de voler implantar altres activitats que per a nosaltres poden tenir un sentit i valorem com a normals.

Cal respectar aquestes activitats que ell ha descovert que li serveixen i preguntar-nos pel sentit que poden tenir per a ell. Si se li fa costat i es respecten les seves maneres de fer, és possible que permeti deixar-se acompanyar. És llavors, quan mostra el seu vist i plau a la nostra presència, que podrem presentar-li propostes i que les pugui acceptar.  Si se sent respectat en les seves maneres de fer, es pot obrir a acceptar les propostes que li venen de l’altre.

En el Taller de Música, intentem estar atents  a quines coses són objecte del seu interès i mirar d’acompanyar-lo i veure si accepta la nostra presència. Si és així, llavors se li poden presentar propostes que possiblement no viurà de manera invasiva.

Les activitats que es poden presentar en el Taller, mirem  que puguin entrar en el camp dels seus interessos; no es tracta tant de voler intervenir de manera directiva i que facin el que se’ls hi proposa, sinó de d’afagir-nos a activitats en les que puguin prendre iniciativa o proposar activitats que pensem que poden ser del seu interès. En aquest sentit, ens volem orientar per les paraules d’una persona amb autisme que va deixar per escrit “vull un guia que em segueixi”.

Miquel Gómez

Psicòleg-Psicoanalista

Mollet del Vallès 17-4-16

Referència de l'orígen de TEAcords en l'acte de presentació de l'Associació

Presentació del GRUP DE PARES de nens amb trastorns de la comunicació i la relació del CDIAP-Mollet. 

PRESENTACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ TEACORDS 

La Marineta, Mollet del Vallès. 16 de maig de 2015 (18-20h)

Núria Rivera

El GRUP DE PARES del CDIAP nace como un lugar, un espacio de palabra y escucha donde los padres (cuyos hijos se mueven dentro del Espectro Autista) pueden compartir y poner en común su experiencia como padres con otros padres en situación similar o igual que la suya, con hijos con problemas en la comunicación y la relación. 

Desde la comisión TEA del CDIAP se inicia el trabajo de dar forma al Grup de Pares y se decide que los terapeutas conductores y encargados del grupo seamos Miquel Gómez y yo misma, Núria Rivera, ambos psicólogos clínicos y psicoanalistas.

Fijamos el encuadre; las fechas en las que se reunirá el grupo (lunes quincenales, en un inicio de 18 a 20h y en la actualidad de 18 a 19h por cambios en el horario laboral del centro) Se trabaja con el resto de profesionales del centro para que hablen con las familias que consideran que podrían beneficiarse del grupo y se les da la opción de inscribirse. Se elabora un tríptico informativo para las familias donde se explican los objetivos, la finalidad, qué pretende el grupo y se explica un poco esa sintomatología inespecífica con la que los padres se encuentran en un primer momento y no saben qué pasa. 

Preparamos el primer encuentro donde suponemos que se conducirá de la siguiente manera.

La presentación de los terapeutas, explicación de los objetivos y finalidad del grupo, la explicación del “setting” del grupo, presentación de los padres entre sí. Y ante la posibilidad de que el grupo quede “mudo” después de las presentaciones, pensamos y preparamos algunos temas para estimular y animar la conversación sin ánimo de dirigir ni centrar la atención en nosotros, los terapeutas, sino que todo se vaya construyendo desde el grupo.

Nos llevamos alguna sorpresa.

El primer día, tras la explicación del encuadre y las presentaciones surgen rápidamente los comentarios de cuando se dieron cuenta de que algo no iba bien: “no me obedece”. Surgen los temas sobre la aceptación, algo le pasa al niño, cómo explicarlo a la familia extensa (que da recetas y quieren normalizar) sentimientos de culpa que aparecen…

Cada padre explica su experiencia  y sus dificultades frente a su hijo. Son capaces de escuchar y darse consejos y pautas entre ellos.

Tras esa primera sesión, los terapeutas nos reunimos y quedamos sorprendidos de lo bien que ha ido y de la colaboración, participación, ganas y necesidad de hablar de los padres. 

En las siguientes sesiones se constata esa necesidad de hablar, de que se ven que no están solos hay otros padres que les pasa lo que a ellos. 

Nos damos cuenta que aquellos temas preparados para animar al grupo no son necesarios porque hay material suficiente que traen los padres para trabajar.

Aparecen sus dudas, la culpa, el sentimiento de rechazo, sus preocupaciones sobre el futuro, lo que pasará, qué necesidades educativas y de otro tipo tendrán sus niños, la sensación agotadora que les embarga. 

Se habla de la dificultad de encontrar lugares para aprender como padres, tener apoyo y un espacio para sus hijos en el Vallés y encontramos como  referente la Asociación TEAdir a la que muchos conocen.

Se trabaja asimismo en las cosas que uno podría decir al otro de lo que ha vivido y puede servir a los demás.

De aquellos primeros encuentros ha pasado el tiempo. El grupo tuvo sus inicios como experiencia piloto en el segundo trimestre de 2013. En enero de 2014 se retomó y desde entonces trimestralmente hemos tenido una edición. Vamos por la sexta.

En la segunda edición la semilla que Miquel sembró sobre la posibilidad de crear un Asociación de padres ha ido germinando y se dan los primeros pasos para recoger información 

En la tercera edición los primeros puntos que se tratan es de los pasos informativos que se fueron dando para la creación de la Asociación. Hablan del miedo al futuro y la sensación de que estar en una asociación les abre la posibilidad de hacer más por sus hijos.

Se acuerda la primera reunión para hablar de la futura asociación. Y a partir de aquí se  concreta otro espacio fuera del horario del Grup de Pares para abordar los temas concernientes a la constitución de la Asociación, y en los siguientes encuentros del grupo comparten con los padres que no pueden acudir a dichas reuniones. 

Entre los primeros pasos de la asociación está la búsqueda del nombre, rápido encuentran uno con resonancia “TEAcords”,  y diseñan un logo. Le sigue la creación de un blog (http://teacordsmdv.blogspot.com), Facebook i un Grup en WhatsApps. Elaboran unos Estatutos y el proceso legal de constitución se pone en marcha.  

En el grupo siguen las reuniones con temas que aportan los padres. Hablan de las trabas que van encontrando en la escuela, por ejemplo una madre habla de la dificultad de “acudir al Casal” Los invitan  a no llevarlo porque no podrán atender a su hijo porque necesitan un monitor más. Eso llena de frustración a los padres que se ven obligados a no acudir con sus hijos a actividades para los niños en el cole porque la escuela no tiene en cuenta que hay niños con Necesidades Educativas Especiales (NEE) y hay que atenderlos bien. 

En este tiempo el Grup de Pares también se ha abierto en lo social. Los padres se reúnen en su Primer Encuentro Familiar en un parque (eso les anima a otras quedadas, la piscina, una butifarrada y actos sociales varios). Disfrutan con los niños y ven que estos, y ellos, están bien, pueden compartir y ven lo que los otros niños hacen.

Los teman en el grupo siguen ayudando a unos  y a otros. Cómo abordar la retirada del pañal, el por qué aguantan para ir al baño, dificultad para dormir, manías para comer… El tema de la guardería generó un gran debate porque es dónde se empiezan a ver las diferencias con otros niños y el uso de las imágenes y pictogramas para favorecer la comunicación puso a prueba a muchos padres.

En el grupo hemos tenido algunos invitados, padres de niños con autismo algunos estuvieron atendidos en el centro, otros no. Todos ellos explicaron su experiencia y se sintieron bien acogidos y sobre todo comentaron la necesidad de asociarse, de tener su espacio. Los invitados aportan muchas cosas a los otros padres y se suman a la Asociación.

Una de las experiencias más reveladoras y emotivas para mí fue la sesión del último día de la tercera edición. Nos ayudó a comprender. 

El hijo mayor de una de las madres, acude al grupo (la mayoría la conocéis por su energía: es Mª José, tiene dos hijos con TEA, Abel de 5a y Alejandro de 13), Alejandro entonces tenía 12 años y está diagnosticado de T. de Asperger, quiso visitarnos para “ayudarnos”, pidió venir al grupo para hablar de cómo vive él su TEA. Fue una experiencia magnífica por como el niño se prestó  a dar sus explicaciones y su visión del trastorno. Respondió a las preguntas. Nos contó que “él al principio pegaba a todo el mundo y no sabía por qué” “era impaciente” “tenía miedo de ir al cole porque podían raptarlo” “en el cole quería hacer amigos, pero los niños no querían estar con él, él no lo entendía y le salían los mamporros” “no aguantaba el contacto físico. 

La experiencia con Alejandro es muy positiva, nos dijo que quería ayudarnos (ayudarnos para ayudarle, digo yo) y nos explica sus estrategias para acordarse de cosas, es muy impulsivo y ha aprendido a darse tiempos de espera (por ejemplo una alarma a su móvil cada hora que le recuerda: portarse bien con su hermana, ser amable para que sus padres le cubran con dinero lo que le faltaría para comprarse un juego…)

Con ilusión La Asociación, TEAcords, empieza su andadura con su logo y grandes proyectos. 

Una vez pregunté a los padres que había significado para ellos la participación en el Grup de pares y cómo les había ayudado y servido.

Estás son algunas de sus impresiones: 

Lugar de encuentro que les permitía compartir ideas, sentimientos, miedos y logros. Poder desahogarse, compartir vivencias y experiencias 

Lugar donde hacer amigos, conocer a otros en la misma situación y crear un espacio social. Sentimiento de estar acompañado y menos solos en el camino.

Creación de la Asociación TEAcords donde verter ilusiones y esperanzas para ellos y sus hijos.

Lugar de aprendizaje, compartir documentos, libros, artículos y links que hablen del autismo (a través del blog sobre todo) poder comprender más a su hijo desde la perspectiva de lo vivido por otro.

Reuniones educativas y con gran sensibilidad. 

El Sentimiento de sentirse comprendido y un lugar de encuentro fue quizás la frase que más repitieron.

Desde mi lugar puedo decir que El Grup de Pares ha supuesto un reto, donde todos hemos aprendido que la teoría y la práctica no van siempre unidas y que no todas las respuestas están escritas. Hay que buscarlas en el uno a uno. Cada niño tiene su particularidad, pero no se está solo.

El Grup de Pares ha supuesto un lugar necesario y esperanzas depositadas en TEAtenció y un futuro por construir en TEAcords

Pero quiero subrayar que el grupo en el WhatsApps ha supuesto una continuidad para el grup de pares. Fue significativo descubrir cómo en época estival seguían dándose consejos y ánimos; compartiendo fotografías, experiencias, noticias y preguntas e inquietudes.  La rapidez de la respuesta ante alguna intranquilidad, duda o preocupación hace que sea una herramienta terapéutica más.

Con la Asociación en marcha se han creado otros espacios, otro lugar donde encontrarse. Su propio Grupo de padres.

Pero ese espacio que construimos en la sala de reuniones del Cdiap seguirá dando cobijo a las familias que así lo deseen.  

Núria Rivera

16 de Mayo de 2015 

1

"Neix una entitat dedicada a l'atenció d'infants afectats d'autisme", titular a Mollet a mà

El setmanari Mollet a mà va estar present a l'acte de presentació de l'Associació TEAcords, del dissabte 16 de maig,  en va prendre bona nota i ho va transmetre amb les següents paraules i imatges. Des d'aquí, volem expressar el nostre agraïment al seu treball.

El Centre La Marineta va acollir dissabte passat a la tarda l’acte de presentació de l’Associació TEAcords, una entitat que vol impulsar projectes per millorar la qualitat de vida dels infants afectats d’autisme i de la Síndrome d’Asperger. L’associació, formada per les famílies dels nens i nenes afectats i pels professionals que els atenen, es va gestar ara fa un any, a partir de la necessitat que tenien els pares de compartir les seves experiències. “L’entitat ens aporta comprensió, és reconfortant per a tots nosaltres”, explica Maria José Danoz, mare integrant de l’associació, “encara que expliquis els teus neguits a altres pares o als teus familiars, si no tenen un fill com els nostres, no t’entenen”.

Miguel Gómez, terapeuta i president de l’entitat, insisteix en la necessitat de la coordinació entre els pares i els professionals per al tractament dels infants amb autisme. “Intentem que els nens puguin establir lligams amb les altres persones, d’aquí que al ajuntar-nos pares i professionals puguem tenir una visió més completa i cadascú pot fer la seva aportació”, indica Gómez. L’entitat neix al voltant de 10 famílies amb infants afectats, però a les reunions de reflexió que organitzen es reuneixen més persones, ja que són obertes a tothom. “És un començament discret i humil, però entre els membres de l’associació s’estableixen vincles molt intensos”, puntualitza Miguel Gómez.

A l’acte hi va assistir l’alcalde de Mollet, Josep Monràs, que va valorar molt positivament el naixement d’aquest nou lloc de trobada per a les famílies amb fills amb autisme. “És un encert, que pugueu compartir els vostres neguits i angoixes, i donar-vos suport els uns als altres, considero que la nova entitat serà molt bona per als vostres fills, però també per a vosaltres mateixos”, va dir Monràs als pares que formen l’Associació TEAcords.


En aquest enllàç podeu trobar l'artícle de Mollet a mà:
http://molletama.cat/not/12703/neix-una-entitat-dedicada-a-l-rsquo-atencio-d-rsquo-infants-afectats-d-rsquo-autisme/#st_refDomain=m.facebook.com&st_refQuery=

El 16 de maig, día de la presentació de TEAcords a Mollet del Vallès

D'aquí uns díes, el dissabte 16 de maig, a les 18:00h, al Centre Cultural La Marineta, situat a la Pl. de l'Església, 7 de Mollet del Vallès, farem un acte de presentació de l'associació TEAcords.

Ara fa un any que un grup de pares de nens afectats amb Trastorn de l'Espectre Autista i professionals que es dediquen a treballar en aquest camp de la salut mental, vàrem  decidir-nos  a crear una associació -associar-nos-, sense ànim de lucre, amb l'ànim d'articular esforços, prendre iniciatives, impulsar projectes, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida dels subjectes amb autísme i de les persones que, de diferent manera, formen part del seu entorn familiar o social, de manera que la implicació de les diferents persones -pares, educadors, professionals, voluntaris, acompanyants terapèutics, institucions...- tingui l'efecte com de taca d'oli, en el benestar personal dels subjectes afectats d'autisme.

Un primer aspecte que ens interessa remarcar i que tenim com a punt de referència, és que considerem que el nostre fill no és un "autista" -entés com una etiqueta, estigma, que no contempla el subjecte- sinó que és, en primera instància, un subjecte que sí, que està afectat d'autisme. Diríem que no existeix l'autisme en singular, existeix el subjecte, un per un, en una posició autista. En aquest sentit, entenem l'autisme com una manera que té el subjecte de construir-se una realitat i de situar-se en el món.

Aquesta diferenciació, per a nosaltres, és fonamental i ens permet tractar als nostres fills com a subjectes   de plé dret i amb dignitat, això sí, subjectes amb les seves particularitats -no n'hi cap d'igual- i que tenen dificultats importants a l'hora d'establir el lligam amb l'altre i el lligam social, cosa que es mostra en les particulars maneres d'entrar en el món del llenguatge.

Els pares podem compartir, entre nosaltres, la difícil i dolorosa experència del que representa intentar establir el vincle afectiu i personal que s'estableix en el primer temps de vida del fill, què és el temps de constitució del subjecte, i trobar-nos amb que el fill presenta notables dificultats per a teixir una sèrie d'experiencies què són la base per a accedir a la comunitat dels humans que tenim un llenguatge en comú.

Aquesta experiència, ens fa més sensibles al que representa establir una relació, un vincle, un lligam i vetllem perquè els nostres fills, que és en aquest aspecte on mostren especial dificultat, puguin trobar maneres pròpies de poder entrar en la relació social.

L'associació TEAcords és conscient que la nostra finalitat implica treballar, plegats, amb les persones, professionals, voluntaris, entitats o institucions que acullen o hi tenim relació a través dels nostres fills. Per això, en l'acte de presentació, hi haurà representació de l'Ajuntament de Mollet del Vallès, amb la presència de l'Alcalde, Josep Monràs i la Regidora de Salud, Alícia Domínguez, de l'Equip d'Assessorament Psicopedagògic -l'EAP de la zona-, Dolors Puig,  de l'Associació TEAdir, Ivàn Ruíz (presentarà un escrit),  del Centre de Desenvolupament Infantil i d'Atenció Precoç -CDIAP Mollet-, Fuen Morales i Núria Rivera i de l'Associació TEAcords, Pilar Mateos i Miquel Gómez.

L'acte de presentació de TEAcords, serà un intent d'explicar què fem i què volem fer, com associació, tant per les persones que pensin que els hi pot interessar associar-se, per les persones que s'identifiquin amb les finalitats de l'associació, com per a oferir la nostra disposició a treballar amb persones, professionals o institucions amb qui  poguem establir acords.

Ens agradaría que ens acompanyèssiu en aquest acte, on us intentarem transmetre l'especial significació que tenen per a nosaltres les primeres passes de TEAcords.

Hi sou convidats, us hi esperem !!

Xerrada sobre la inclusió a l'escola dels nens amb autisme

Ahir, en el marc d'un seminari per a mestres de la zona de Mollet i rodalíes, al CEIP Joan Abelló, la psicoanalista Neus Carbonell, coautora del llibre No todo sobre el autísmo, va fer una xerrada que tractava de les particularitats de la inclusió a l'escola dels nens amb autisme.
En podeu trobar la notícia que en va fer Vallesvisió, en el seu programa informatiu, a partir del minut 15 del següen enllaç:

http://vallesvisio.xiptv.cat/informatius/capitol/valles-visio-noticies-10-de-desembre-de-2014#.VInTkLMaEXc.gmail

TEAcords participa en el IV Concert d'Acordions de St Feliu de Codines

Per diferents motius, TEAcords, vol estar present en el IV Concert d'acordions de St Feliu de Codines.

Hi ha estreta relació entre la música i les persones amb autisme. El llenguatge de la música, sovint, els hi resulta més accessible que el de les paraules. I això cal tenir-ho en compte, perquè la música pot donar pas i lloc a la paraula.

TEAcords, en aquest cas, vol aprofitar la música, la que ben segur ens oferiràn els acordionistes, per a donar a conèixer alguna cosa de les persones amb autisme i de l'autisme entès com una manera de situar-se en el món i de construir-se una realitat.

Des d'aquí, volem agraïr als acordionistes la música que ens oferiràn desinteressadament, a l'Ajuntament de St Feliu de Codines que ens ha fet un lloc -ens ha acollit- en aquest acte i a tots els que volgueu assistir-hi, perquè la vostra presència és important per a nosaltres.

Volem agraïr a en Raúl López l'excel·lent treball realitzat en el disseny del pòster. Veient-lo, s'encomanen les ganes de no perdre's el concert !!

I com deia algú, l'entrada és lliure, la sortida...ja ho veurem !!!