Els nens en posició autista, donades les seves dificultats per apropiar-se del llenguatge, del què se'n podrien servir per a posar el seu món en ordre i poder entrar a relacionar-se amb els altres, a través dels objectes on hi centren el seu interès, poden establir accions, recorreguts que repeteixen i que venen a ser elements amb els que troben una manera d'ordenar algún aspecte del seu món, on es poden recolzar per a fer front a alló de la realitat o de la relació amb l'altre que pot viure com una amenaça, quelcom imprevisible o incontrolable.
Per aquesta vía, podem pensar que el que per a gran part de la gent els hi pot semblar una repetició sense cap sentit, per al nen amb autisme pot representar com una autoteràpia per a suportar l'angoixa que li representa haver de respondre a la demanda de l'altre o a la realitat que se li presenta com a diferent al que ell pensa o vol.
Així, per exemple, hi havia un nen que cursava P-3, l'escola normal, que en la consulta amb un psicoanalista, mostrava interès per les lletres i els números, cosa que encara no entrava en el programa escolar de manera específica. Amb les lletres i números que trobava en unes plantilles que es podíen buidar, organitzava una sèrie de lletres i números, fent una filera, una al costat de l'altre, que identificava verbalment i repetía cada cop que hi afegia un nou element. Mentre seguía aquest comportament repetitiu, el terapeuta també els nombrava i podía introduir alguna variació verbal o rectificació, que ell incorporava sense haver de dir-li que ho fés. Per exemple, estava disposat a admetre que si la lletra N la girava, es convertía en una Z, o que la lletra M, si la capgirava, es convertía en una W.
Amb el ritual que havía inventat, se sentía protegit de la possible demanda intrussiva de l'altre, i li servia com de flotador a l'hora de navegar a través del llenguatge, amb el que podía aventurar-se a aprendre.
