Presentació del conte musical inclusiu, "ReMi, un nen que Fa Sol" a l'Ateneu Popular del Moianès La Polseguera

 

El tema central del conte, és el de la inclusió escolar del subjecte amb autisme. I el conte ve a ser una metàfora d'un acte d'inclusió on l'ús de la música n'ocupa un lloc destacat. És un conte il.lustrat, cosa que afavoreix poder-se'n imaginar el seu redactat.

En el contenes mostra com es presenta un nen amb autisme a l'escola i com és rebut per l'escola i les dificultats que això pot implicar. A partir de les dificultats tant del nen com de l'escola, es planteja de quina manera es pot produir la inclusió.

Bàsicament, la inclusió, ve a ser el resultat de preguntar-se sobre el sentit que pot tenir pel nen alló que l'educador observa del comportament del nen que considera sense sentit. Si aquest pregunta pot ser compartida amb l'equip educatiu, pares o professionals relacionats amb el nen, llavors, es pot encarrilar la inclusió. 

Un altre aspecte a tenir en compte, un cop es troba sentit al comportament del nen, és la manera de com donar-li resposta i que aquesta sigui compartida per les diferents persones amb qui el nen es relaciona.

En linia amb el que proposava D. Williams -una subjecta amb autisme què d'adulta va escriure sobre la seva experiència personal- quan deia "vull un guia que em segueixi", la resposta educativa vindria a ser un acompanyament, més que intentar dirigir o substituir la iniciativa i decisió pròpia del subjecte. En l'acompanyament, el nen s'hi pot sentir reconegut i això afavoreix que pugui acceptar el que se li proposa.

En el conte es considera que l'ús de la música -les cançons- pot ser un recurs valuós per afavorir la inclusió, ja que el llenguatge musical és menys imperatiu que el verbal. L'intencionalitat de la paraula directe es mostra menys imperativa si va acompanyada de música i el nen amb autisme ho pot acceptar millor. D'igual manera que pot passar al fer servir un llenguatge de manera indirecte. Es poden dir les coses que cal dir -sense gaire apassionament- amb un to sense gaire afectació I això pot afavorir que el nen ho tingui en compte.

Els pares de Can Vila estàn preocupats pel futur de l’escola

 L’Associació TEAcords, volem fer difusió de les inquietuts dels pares i publiquem aquest escrit de Pilar Mateos, on els pares de l’escola volen ser tinguts en compte en les decisions que afectin el seu futur.

L’Escola Municipal d’Educació Especial Can Vila está situada al Barri de Lourdes a les afores del Municipi de Mollet del Vallès. És una de les dues escoles d’educació especial de titularitat municipal del Vallès Oriental i ofereix el seus serveis segons la sectorització de municipis establerta pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

La titularitat del Centre correspon a l’Ajuntament de Mollet del Vallès gestionat per l’Institut Municipal de Servei al Discapacitat (IMSD). Al curs escolar 2022-2023 es troben escolaritzats al Centre 160 nens i joves d’edats compreses entre els 3 i els 21 anys i, amb ells, 160 famílies que dia a dia vivim amb la realitat de tenir un fill o filla amb discapacitat, anomeni’s autisme o pluridiscapacitat, a hores d’ara l’etiqueta és el que menys rellevància té.

Fa un any, al maig de 2022, perplexos i sense donar crèdit al que escoltàvem al darrer Consell Escolar, les famílies ens vam assabentar per primer cop, que dos edificis del Centre presentaven ruïna tècnica i que el seu tancament definitiu es faria coincidir amb la fi del període lectiu del curs 2021-2022, cosa que posava en greu perill la continuïtat dels nostres fills al Centre a l’inici del Curs Escolar 2022-2023.

Per si la motxilla personal que portem tots i cadascun de nosaltres no fos suficient, una vegada més les famílies vam haver d’ensenyar les urpes, posant-nos al capdavant d’una lluita creuada entre administracions sense empatia i amb un sentit comú el qual semblava brillar per la seva absència. Un cop més es deixava de banda els veritables protagonistes de la història, una vegada més es trepitjaven els drets i la dignitat de les persones amb discapacitat, sent innecessari i gratuït el dolor causat a les famílies.

L’Ajuntament de Mollet va posar en marxa nous mòduls, de forma subsidiària, perquè els nostres fills no es veiessin desplaçats ni disgregats per altres Col·legis del Municipi, tal com proposava el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, proposta que denotava el desconeixement total i absolut de la realitat dels nostres fills, i el que em sembla més greu, la manca de voluntat de tenir-ne coneixement.

Tot i que la posada en marxa dels mòduls tornava a les famílies una mica de tranquil·litat, en paraules del president de l’AFA, no teníem Res a celebrar!!, ja que els nostres fills, persones amb discapacitat, que mereixen el màxim respecte i dignitat, tornaven a barracons i tot seguia per fer. L’anhelat Edifici definitiu que cobreixi totes les necessitats del Centre Escolar, només arribarà un cop es resolgui el contenciós administratiu entre Ajuntament i Generalitat.

El futur del Projecte Educatiu del Centre encara s’ha de definir. Un any després, el Projecte Educatiu del Centre segueix en perill, amb la possibilitat encara avui no resolta ni descartada, que Can Vila quedi integrada a la Xarxa de Centres Públics de la Generalitat, cosa que desmuntaria per complet no només el Projecte Educatiu del Centre sinó la identitat de l’IMSD.

Des de l’AFA hem insistit que cal un debat plural i tranquil, per treballar el Model de gestió del Centre, un debat amb tots els grups polítics municipals i fins i tot supramunicipal, un debat del que les famílies volem formar part. En aquest sentit, en un primer moment ens van emplaçar a l’inici del curs escolar 2022-2023, posteriorment que millor després que els mòduls estiguessin ja en funcionament, amb això van passar les setmanes i va arribar el Nadal, i amb la mirada posada a les Municipals no vam tenir tampoc cabuda, i en aquesta tessitura, després de les eleccions hauran de formar-se els governs, sumat que estem a la recta final del curs, de manera que ens tornaran a emplaçar a l’inici del següent curs escolar i van passant els mesos sense que res passi.

Malauradament, la nostra classe política una vegada més ens menysprea perquè no som ciutadans de primera, perquè no quedem bé a les fotos, perquè parlar de discapacitat no suma i molesta, perquè no estan compromesos amb les famílies de Can Vila @mireiadionisio, perquè al futur que ens mereixem la discapacitat no hi té cabuda @martavilaret, perquè res canvia @nuriamuñoz, perquè no sumem al futur @marinaescribà, i a la resta ni els esmento perquè ni estan ni se’ls espera.

Els polítics haurien d’estar al servei dels ciutadans, de tots els ciutadans, o potser només representen els ciutadans de primera? Un cop més, he llegit els programes amb què cadascú es presenta a les Municipals, il·lusa pensant que algú portaria entre les seves propostes alguna destinada a la millora de la qualitat de vida dels nostres fills, un projecte de futur per a ells, un futur incert que està ple d’obstacles, però no, no ha estat així, veig en canvi com altres propostes tenen més tirada electoral (lleure, protectora d’animals, neteja, millora dels serveis, barris, teixit industrial).

Els nostres fills no voten, però darrere de cadascun, hi ha pares, germans, avis, familiars que defensarem els seus drets on calgui, així que feu-nos el favor de posar-se a treballar que per això els paguem i si no tenen idees per millorar la vida dels nostres fills perquè també ells siguin considerats ciutadans de primera, truquin als seus pares i veuran com els sobren. Prepareu Màquines, perquè s’acosten mobilitzacions!!

Pilar Mateos – vicepresidenta de l’AFA de L’Escola Municipal d’Educació Especial Can Vila

TEAcords, impulsa un grup de lectura sobre autisme

 Des de l'Associació TEAcords, estem pensant en la possibilitat de crear un grup de lectura, obert a les persones interessades en el tema, amb la finalitat d'entendre què vol dir "vull un guia que em segueixi" -paraules escrites per Donna Williams, en el seu llibre "Ningú en cap lloc"- I, a partir d'aquí, plantejar-se la funció de l'acompanyament de subjectes amb autisme.

 

L'ús de la cançó, com a eina d'inclusió, amb nens amb dificultats en la relació

  

                    Dificultat per a escoltar la intencionalitat de la paraula. Dibuix d'Elena Luchena

 

             Facilitat per a escoltar la paraula si està modulada per la música. Dibuix d'Elena Luchena

La setmana passada, vàrem começar a comentar aquest article en les xerrades que fem als voluntaris de Servei Comunitari de 4t d'ESO de l'IES Gallecs de Mollet del Vallès on es planteja la dificultat d'escoltar del subjecte amb autisme quan es troba amb la intencionalitat al descobert de la paraula o com se li fa més accessible l'escolta quan la paraula està regulada per la música, com pot passar amb les cançons.

En el títol de la xerrada, he omés, expressament la paraula autisme, per a evitar el possible efecte d'estigmatització que pot comportar. 

Si a una persona li assignem l'etiqueta diagnòstica, ens dóna una sensació de domini, per sentir-nos posseidors d'un saber respecte aquesta persona. Amb aquesta sensació de domini, no és la millor actitud per a presentar-se a una persona amb autisme. El més provable, és que en defugi de nosaltres. 

No vol dir, que perquè no es digui la paraula, estiguem controlant el possible efecte estigmatitzador, però, si en parlem d'aquesta possibilitat i del que això pot representar, podrem entrar en aquest tema, amb una altra actitud. 

Què vol dir, aixó? Que, d'entrada i perquè ens puguin obrir la porta, no podem anar amb pretensions de superioritat, més o menys disimulada. Hem de mantenir a l'espera, els nostres coneixements i la nostra experiència, al respecte. Mantenir una posició molt respectuosa, davant d'un subjecte que desconeixem i que es mostra de manera ben diferent al que es conegut per a nosaltres.

Les persones amb autisme, són molt susceptibles o sensibles a l'intencionalitat de l'altre, expressada verbalment. Poden entendre el significat del que se'ls hi diu, poden comprendre les paraules, però on troven un obstacle -que pot ser insuperable- és en el moment d'haver de donar una resposta, en funció del què se'ls hi demana, o haver de dirigir-se a l'altre per a expressar el què volen i tenir en compte que l'altre els hi pot respondre amb un "no". 

L'intencionalitat que l'altre fa arribar, de diferent manera però sobretot amb la paraula, se li fa insoportable, excessiva i no la poden admetre. I apareix l'angoixa. Llavors, actúen de manera defensiva amb un comportament de rebuig, més o menys expeditiu, en funció de l'angoixa sobrevinguda. 

Quan, un, es troba amb situacions semblants, el més habitual és que interpreti aquest comportament com un rebuig, mostrat de diferents maneres, com un rebuig, dirigit a un mateix. I, un, pot pensar que aquest subjecte va "a la seva...no fa cas...és independent...no parla...no té empatía...". 

Totes aquestes impressions, en part, venen a parlar de nosaltres mateixos. Se'ns fa difícil pensar que aquesta reacció no va dirigida a nosaltres i que respon a una dificultat del subjecte per a reaccionar tal com nosaltres n'estem esperant.

Això, requereix que nosaltres fem una operació de prendre distància respecte de nosaltres mateixos i no donar caràcter de certesa o convicció, a les nostres apreciacions.

 Entrem, donç, en el terreny dels dubtes, mitges veritats, un terreny que no ens dóna seguretat i en el que no ens sentim segurs, en la relació amb l'altre. 

És el terreny dels subjectes, la subjectivitat, que no està gaire de moda. El món de l'aparent objectivitat, que n'és el de la ciència, mostra un evident menysteniment del que es considera "subjectiu". És poc fiable. No saps a on agafar-te. Al subjecte, no se'l pot dominar, no se'l pot controlar. 

De fet, quan ens introduïm en el món de l'autisme, hem d'estar disposats a replantejar-nos els aspectes més fonamentals, bàsics, del que és la relació humana i, de manera més específica, el món de la parla, aspecte que ens diferencia respecte la resta d'èssers amimals. 

El més habitual, a partir de naixement, és que el bebé arrenqui a plorar. El plor, la primera veu que es fa sentir, pot arribar a commoure a les persones que es deixen afectar. Sense aquesta afectació, no hi ha una resposta que intenti calmar el plor. El que respon, assaja diferents respostes, per a veure de quina manera el nen, es pot calmar, al trobar alguna satisfacció.

Donar el so, donar la paraula, implica un acte de separació respecte d'un mateix i de la concepció del món que s'ha anat construïnt. Un món en el que intenta valdre's per sí mateix, sense haver de recòrrer a un altre que, a més a més, li pot dir que "no". 

Davant de les respostes de l'altre, el nen, anirà trobant la manera de satisfer-se. D'aquesta manera, es va establint un diàleg entre el nen i la persona que se'n cuida, que cada cop serà més complexe i que donarà pas a la paraula. 

El nen, descobreix que pot producir só, amb la seva veu i s'entreté en jugar a fer sons. Comença a fer les seves improvisacions sonores. Encara que hi poden haver moments que son sons que no van dirigits a l'altre, no vol dir que no accepti que l'altre l'imiti i que tots plegats es posin a fer una producció sonora, sense sentit aparent, que dura mentre la poden gaudir. 

El so es lliga al gaudi, i a l'altre de la paraula. 

Els nens amb autisme, possiblement, tenen dificultat en deixar anar el so i a entrar en la cadena de fer sons per a l'altre, del que n'han d'estar disposats a rebre'ls. 

El nen amb autisme, té dificultat en prendre distància respecte a sí mateix. Deixar anar el so, la paraula, li pot representar com haver de desprendre's d'una part del seu cos, la veu,  en sentit real. Ho viu com una perdua real, no metafòrica. 

Donar el so, donar la paraula, implica un acte de separació respecte d'un mateix i de la concepció del món que s'ha anat construïnt. Un món en el que intenta valdre's per sí mateix, sense haver de recòrrer a un altre que, a més a més, li pot dir que "no". 

El nen amb autisme, es va construïnt el seu món, per sí mateix i sense el recurs a l'altre. S'habitua a fer les coses per sí mateix i, per tant, les seves maneres particulars, pròpies de satisfer-se, sense haver de passar-ho per l'altre; per l'altre, en definitiva, del llenguatge.

 Això, té les seves implicacions i no li podem demanar que es guïi pels nostres patrons, regulats pel llenguatge que tenim en comú i en el què ens situem com a "un més entre els altres". 

Per altra banda, quan és l'altre, que amb la paraula, li mostra la seva intencionalitat, i per tant, la diferència explícita, no la pot reconèixer i li resulta totalment extranya a ell i per tant com un perill imminent que li desencadena angoixa, amb el comportament conseqüent de defensa. 

Davant d'aquest panorama, quina funció pot tenir l'ús de la cançó?

Per què hi ha nens amb autisme, que les primeres paraules pronunciades han estat en el moment de cantar una cançó ? O, com és que s'aprenen lletres de cançons, sense que ningú els hi hagi ensenyat?

En les cançons, que es composen de l'articulació entre lletra i música, ens trobem amb la particularitat que la lletra queda embolcallada per la música. La paraula, no es presenta nua i amb tota la seva força. Aquesta paraula, a través de la qual, l'altre pot mostrar clarament la seva intencionalitat envers el subjecte amb autisme, es presenta suavitzada, maquillada, de manera que no dispara les alarmes defensives i pot ser més ben rebuda i acollida. Si la cançó fos un producte comercial, en el seu envoltori, constaria que conté un nivell light, baix,  d'intencionalitat. 

No és que la música, per sí mateixa, faci entrar amb calçador la paraula. Però si se'n fa l'ús de la música, tenint en compte les condicions de cadascún dels subjectes que presenten dificultats a respondre a la demanda verbal de l'altre, pot ser una via que afavoreixi la possible relació. 

En el moment de dir les coses, cantant, no cal mirar fixament a l'altre, es pot estar en moviment...el missatge verbal, queda com en segón pla, disimulat i no és tant evident i imperatiu. 

Tenim la impressió que, si una persona no ens mira amb atenció i els seus gestos no responen al que nosaltres esperem, no ens està escoltant o que inclús no és capaç d'entendre'ns. Podem arribar a l'extrem de pensar, que  les persones amb autisme, no estàn en el món del llenguatge. Però, el més habitual, és que entenen el que se'ls hi diu, però no poden respondre, no poden fer seu el que se'ls hi demana i, la seva resposta, no és la que n'esperem. 

Ens pot semblar un detall insignificant el fet de moderar l'intencionalitat de l'altre a base de cançons, però si hi apliquem el zoom i ho mirem amb detall i sense gaires pretensions, podrem veure apareixer el somriure, en la cara del nen, que ens mira espontàniament, sense haver-li-ho demanat. Això, no te preu !!

Miquel Gómez

Associació TEAcords

Represa de la col·laboració entre l'IES Gallecs i TEAcords

Tal com s'ha fet en els darrers anys, avui, s'ha iniciat l'activitat col·laborativa, per aquest curs, amb els alumnes de 4t d'ESO de l'IES Gallecs de Mollet del Vallès, a través de l'assignatura de Servei Comunitari. 

Está previst, durant la setmana, anar classe per classe per a presentar l'Associació TEAcords i fer una introducció de la temàtica de l'autisme, amb la finalitat de veure si els alumnes es montren disposats a realitzar tasques que poden contribuir amb les finalitats de l'Associació, respecte a l'atenció de les persones amb autisme que es dirigeixen a l'Associació.

Durant la classe, s'ha exposat el significat del nom de l'Associació, el concepte d'autisme, les dificultats pròpies de les persones amb autisme, la relació de la música amb l'autisme i l'Associació i una explicació del conte musical inclusiu ReMi, un nen que Fa Sol, que exemplifica l'entrada a l'escola d'un nen de 3 anys amb autisme. El conte, se serveix de la música per a representar un acte d'inclusió escolar. En l'explicació del conte, s'ha propiciat la participació dels alumnes amb la interpretació  de la cançó que forma part del conte.

 Aquesta interpretació, ha vingut a ser una primera mostra de la manera de col·laborar dels alumnes amb TEAcords. Tot el nostre agraïment !

Després d'aquesta presentació amb els alumnes, anirem perfilan en quines activitats es podràn implicar, que puguin ser del seu interès i de l'Associació. Estem pensant en la participació en el Taller Musical Inclusiu que està en fasse de preparació i en les Xerrades i actes de difusió de la concepció de l'autisme.

Cartell de la campanya Fes-te’l Nadal

               Fes-te’l Nadal !

    TALLER MUSICAL INCLUSIU 

             Associació TEAcords

         

Fes-te’l Nadal és una activitat musical per autofinançar-se el TALLER MUSICAL INCLUSIU, dedicat a la inclusió social de persones amb autisme.

Contactes:  Miquel Gómez Tel 661 978 648

              Jordi Guàrdia Tel 654 380 862

Instagram: #tallermusicalinclusiu

              

 

Presentació del Taller Musical Inclusiu a St Feliu de Codines

El dissabte 25 de gener, a la Biblioteca de St Feliu de Codines, a partir de l'explicació del conte musical inclusiu "ReMi, un nen que Fa Sol", on es mostra que l'actitud inclusiva pot anar de bracet amb la música, es presentarà com s'està posant en marxa el Taller Musical Inclusiu, a St Feliu de Codines.

Els alumnes de l'Escola de Música de St Feliu de Codines i els membres del Taller, què s'està constituïnt, interpretarem la cançó "Mec-mec", què simbolitza un acte d'inclusió, i es convidarà al públic assistent perquè hi participi.

Els alumnes de Servei Comunitari de l’IES Gallecs preparen l’escenificació de “ReMi, un nen que Fa Sol”

Dijous passat, un grup d’11 alumnes vàren participar en el primer assaig de la representació teatral del conte musical inclusiu.
Vàrem fer la distribució dels papers i una primera lectura, cadascú el seu paper.
Els alumnes van mostrar molt bona disposició per a assumir la representació i participar en la preparació dels decorats corresponents.
El projecte és poder-la tenir a punt per a estrenar-la el dijous 2 d’abril, el Dia dia mundial de conscienciació sobre l’autisme.

El Taller Musical Inclusiu es pot seguir per l’Instagram

L’associació TEAcords, en línea amb el seu projecte Diguesmhocantant, està en procés de creació d’un Taller Musical Inclusiu amb la col.laboració de l’Escola de Música i la Regiduria d'Educació de l’Ajuntament de St Feliu de  Codines.
A l’instagram, es podrà seguir l’activitat que es vagi generant. Ens podreu seguir a #tallermusicalinclusiu

Presentació del conte "ReMi, un nen que Fa Sol" a Montornès del Vallès

El conte, està dedicat als pares

L’argument del conte, pren com a punt de partida una experiència que uns pares em vàren explicar sobre el seu fill.

Els pares, son els que estàn en primera línia i tenen un coneixement del fill, que han anat construint-se des de que aquest era ben petit. L’elaboració d’aquest coneixement, no ha estat un “camí de roses”. 

L’experiència adquirida, possiblement, no ha estat compartida o ha estat difícil fer-ho, inclús amb les persones més properes. Les manifestacions o comportament del fill, xoca o son díficils d’encaixar amb les espectatives creades que se'n tenien o amb el que habitualment es considera com a “normal”.

El nen, amb el seva manera particular d’anar-se situant en el món, planteja un seguit d’interrogants que apunten a la base del que es considera el més propi de l’esser humà: l’entrada en el món del llenguatge i la parla. Per què evita dirigir-se a l’altre?, per què no respon com se n’espera de ell?

Aquest desencontre que es dóna ben aviat, cóm entendre’l i poder-lo explicar?

Els pares, busquen les explicacions dels experts i suposen que aquests tenen un saber que pot completar el seu, que consideren insuficient.

Sense adonar-se’n, la relació diària amb el fill, els ha portat a assajar múltiples coses, que es poden considerar com a invencions pròpies i, de manera habitualment dolorosa, han anat adquirint una experiència molt valuosa i respectable, de la que potser no en son massa conscients.

Ve a ser com un aprende a saber fer amb allò que d’entrada no se sap i no s’espera.

Els professionals o experts a qui es dirigeixen els pares, cal que tinguin molt en compte escoltar aquesta experiència, o saber fer, que els pares han anat construint.

Per què aquest conte musical inclusiu?

Conte? 

Amb un conte o una obra teatral, es pot expressar una visió de l’autisme que permeti trobar un sentit a la manera particular de situar-se en el món i construir-se la realitat que tenen els subjectes amb autisme i de mostrar que hi ha maneres de donar-los respostes que els hi faciliti optar realitzar canvis en la seva posició subjectiva.

En el conte, es mostren les principals dificultats, en la relació, del nen amb autisme, quan s’incorpora a l’escenari escolar.

Es plantegen les dificultats de l’educador i de l’escola per a poder-lo incloure, quan la seva pretensió, predominant, és la de “normalitzar-lo”. 

Es presenta la concepció de que el subjecte amb autisme busca per compte propi la manera de resoldre les seves angoixes amb les seves invencions particulars, de manera que el seu fer té un sentit autoterapèutic per a ell.

S’obre la pregunta: Quin sentit té pel nen, el que està fent? Es tracta de poder pensar-se a un mateix com si fos un altre.

Es proposa una manera de posicionar-se, de l’educador, com a guía que segueix el nen. 

L’educador, pot reconèixer i respectar les eleccions del subjecte, enlloc de voler-li imposar els seus criteris de normalització. L’educador pot acompanyar i guiar el nen, a partir del moment que aquest accepta el guia que està disposat a seguir-lo. L’educador, pot oferir propostes de canvi, però ha d’estar disposat a que el nen les faci seves, cosa que implica reconèixer les eleccions pròpies del subjecte amb autisme.

I és en el moment en què l’educador pot desmarcar-se dels seus objectius educatius i respon a la funció de fer de guía que segueix el nen, quan s’opera l’inclusió.

El conte pot ser llegit o escenificat. De les dues maneres, es dóna una distància amb el text o la representació que facilita veure, com a fora d’un mateix, coses que ens poden ser molt properes i, d’aquesta manera es facilita poder-les pensar.

Musical?

Les persones amb autisme, a l’hora d’escoltar o de parlar, poden fer un clivatge entre el missatge incorporat a la paraula -alló que es vol dir quan es parla- i la musicalitat amb la que s’expresa.Poden mostrar afinitat per la sonoritat i evitar el lligam o identificació amb el contingut del missatge. 

La dificultat d’articular el missatge i la musicalitat, ve a ser una característica predominant en la posició subjectiva de la persona amb autisme.

D’aquí que la via musical, com passa en les cançons que tenen lletra i música, es pot utilitzar per a presentar l’intencionalitat que hi ha en el missatge verbal, de manera desafectada, poc apassionada, indirecte, cosa que pot ser més assequible pel subjecte amb autisme.

Inclusiu?

Amb la creació i l’interpretació de la cançó mec-mec, es ve a representar un acte d’inclusió. 

El mec-mec amb el que el nen es presenta a l’escola, per a ell, representa un intent de regular la seva angoixa, amb el recurs de l’onomatopeia que marca un primer pas en camí de la simbolització. Ve a ser una creació en el registre simbòlic.

Tan bon punt la mestra, com a representant de l’escola, pot donar aquesta significació al mec- mec i descobrir un sentit al comportament del nen, és quan podrà crear una cançó, on cadascú hi té un lloc a l’hora d’interpretar-la, i on s’inclou la creació particular del nen amb autisme. 

Amb la cançó s’articula la particularitat de nen amb les dels que es disposen a conjuntar-se per a interpretar-la.

Presentació de ReMi a les Jornades sobre autisme(s) a Le Havre

                                                         
                                                                 Cartell de les jornades

                                                      Taula rodona sobre l'inclusió

                                                            Presentació del conte

                           
                                                      Interpretació de la cançó mec-mec

Un dels temes que es vàren tractar a les Jornades, en una de les taules rodones on hi participaven pares amb fills amb autisme i psicoanalistes, va ser el de l'inclusió dels subjectes autistes. Qué s'entèn per inclusió ? L'inclusió es pot forçar o cal tenir en compte de quín subjecte es tracte? Qué cal tenir en compte quan es parla d'inclusió? Va ser interessant veure i considerar les diferents propostes.

Al final de les Jornades, es va fer la presentació del conte. En Bernard Nominé en va fer la traducció al francés i es va poder visualitzar. Es va cloure amb l'interpretació de la cançó mec-mec, amb la participació del públic assitent que va cantar i acompanyar amb instruments musicals.

Aprofitant les Jornades, es va presentar la versió en francés de ReMi, un enfant qui fait seul.

                                                Traducció al francés de Matilde Pelegrí

El Festival final de curs de l'escola García Lorca inclou el mec-mec de ReMi

                                                                  Cartell del Festival

                                                                 Lectura del conte

                                                 
                                                         Interpretació de la cançó mec-mec

Aquest matí, els alumnes de l'escola García Lorca, dirigits pel seu mestre de música Johnny, ha llegit i interpretat la cançó mec-mec, del conte musical inclusiu ReMi, un nen que Fa Sol.

Tal com es descriu en el conte, el mestre de música, reparteix diferents instruments -en aquest cas han estat xilòfons, ukeleles, flautes, teclat, caixó i bongos-  s'han presentat a l'escenari i han mostrat la labor d'assaig de mesos.

El conte planteja el tema de l'inclusió a l'escola dels nens amb autisme. Cada nen es presenta a l'escola amb les seves particularitats i amb les seves dificultats per a establir una relació tal com se li demana. Els educadors, mestres i altres nens, es troben amb algú que no té les maneres de fer que són les més habituals.

L'inclusió passa per un poder-se desmarcar del punt de vista propi, per a poder veure que el nen hi ha un subjecte que està responent, a la seva manera, davant de l'altre i que el que fa té, per a ell, un sentit.

Quan a l'escola García Lorca es va presentar el conte i van veure la seva finalitat -exposar en què consisteix l'autisme i com poder-hi respondre- es van decidir a poder-lo representar i a interpretar la cançó mec-mec que simbolitza un acte d'inclusió a través de la música. L'escola, en el seu conjunt, ha fet seu aquest tema i l'ha incorporat a la seva activitat, fins el punt de mostrar-ho en el seu Festival, amb un resultat que té molt valor.

La cançó mostra com la particularitat del nen, representat en el mec-mec, pot formar part de la cançó que és interpretada entre tots. La interpretació de la cançó ve a ser el resultat de la participació de cadascún dels que la interpreten: cadascú hi dona la seva nota.

TEAcords constata que el conte pot ser una manera de fer present a l'escola, la problemàtica de l'inclusió dels nens amb dificultats en les relacions i de mostrar que hi ha maneres de poder respondre, que poden afavorir l'establiment de lligams socials. I que l'ús de la música facilita aquesta labor.

ReMi, un nen que Fa Sol, es va presentar a RHIPNA

Divendres passat, es va fer la presentació del conte musical inclusiu a psicoanalistes i persones interessades en el coneixement dels subjectes amb autisme. 

En una primera part, la psicoanalista Matilde Pelegri, va parlar del que es pot aprendre de les persones amb autisme que han escrit llibres explicant les seves experiències personals. Va posar de manifest l'importància que té poder llegir i escoltar els seus punts de vista perquè poden ser de molta utilitat a l'hora de poder-hi establir una relació. 

A continuació, en Miquel Gómez, autor del conte i president de l'Associació TEAcords, va esposar el perquè d'un conte musical amb finalitat inclusiva i va comentar amb detall els diferents temes que de manera condensada s'hi exposen: 

. com entendre les manifestacions del nen amb autisme

. com respondre al subjecte autista per part dels pares, educadors, terapeutes...

. les respostes basadas en el reclam de "vull un guia que em segueixi"

. què s'enten per inclusió

. la conveniència de trobar-se entre els diferents acompanyants implicats, com ho són els pares, mestres, educadors, professionals...

Finalment, es va assajar la cançó mec-mec! -que es pot escoltar en Youtube- entre el públic que hi va participar, tal com es descriu en el conte. 

Presentació de ReMi, un nen que Fa Sol a l'Espai RHIPNA

El divendres 14 de juny, a les 19.30h, es farà la presentació del conte musical inclusiu ReMi, un nen que Fa Sol, a l'Espai RHIPNA, del Fòrum Psicoanalític Barcelona.

A l'acte hi participarà Matilde Pelegrí, psicoanalista, que parlarà del que se'n pot aprendre dels subjectes amb autisme i en Miquel Gómez, psicoanalista i autor del conte que explicarà el com i el perquè d'aquest conte.

Per a cloure l'acte, es farà una interpretació de la cançó mec-mec!, que forma part del conte, amb la participació dels assistents que estiguin disposats a tocar un instrument musical -ukelele, guitarra, xilòfon, teclat, flauta, acordió, percusió, campanetes, tubs musicals...- o cantar.

El mec-mec de ReMi, un nen que Fa Sol

Mec-mec! és el títol de la cançó que forma part del conte musical inclusiu ReMi, un nen que fa sol. La cançó és una metàfora d’un acte d’inclusió. Es vol representar com es pot construir un acte d’inclusió amb la creació i la interpretació de la cançó.

El protagonista del conte ha trobat la manera de controlar l’angoixa davant del so invasiu, en localitzar-ne un de similar en el teclat i que és capaç de reproduir sota el seu control. Amb l’onomatopeia del mec-mec, entra en el món de la paraula i regula la seva angoixa. Però mentre està fent aquesta tasca psíquica de control de l’angoixa, la seva activitat distorsiona i incomoda el funcionament de la classe i el treball de la mestra. Per a ell té molt de sentit el que està descobrint, però per a la classe representa una molèstia que dificulta l’activitat del grup, de la qual n’està al marge.

Llavors, la pregunta que ens porta a la inclusió és: quin sentit pot tenir per a ell? No per a nosaltres. Això és com pensar-se a un mateix com si fos una altra persona.
Per això, la inclusió parteix del fet d’estar disposat a operar un canvi en un mateix, que, si es fa, pot donar lloc que el nen amb autisme també el pugui fer, ja que les persones amb autisme necessiten de l’altre que l’acompanya, perquè faci de guia que els segueixi.

La cançó agafa com a punt de partida el mec-mec!, per a representar la incorporació a la classe del comportament d’en ReMi, que en un primer moment s’havia pres com quelcom a rectificar i que ara passa a formar part integrada en el funcionament col·lectiu. La lletra de la cançó s’ha triat expressament perquè d’entrada fos el nom de les notes que la componen (Do, Re, Mi, Fa i Sol), per a buidar-la de sentit i facilitar d’alguna manera la introducció en el llenguatge musical, identificant les notes pel seu nom. Més endavant, es podrà fer servir la mateixa melodia per a posar-hi una lletra amb més intencionalitat.

Les persones amb autisme, quan entren en el món de la paraula i de la relació a través d’aquesta, poden arribar a entendre el missatge que se’ls dirigeix però tenen dificultat a identificar-s’hi. Aquest obstacle a identificar-se amb l’altre sovint es confon amb el fet que no ha entès el que se li diu. La dificultat principal no és entendre, sinó respondre tal com l’altra persona espera que faci quan se li dirigeix un reclam. En les demandes que se li fan, es troba amb una intencionalitat de l’altre, amb la qual tenen dificultat per a identificar-se i fer-la seva.

Si fem una distinció entre el llenguatge verbal i el musical, diríem que a la persona amb autisme li resulta més assequible la via musical. Entrar en el discurs, més directe i urgent, de la paraula resulta més dificultós que entrar en el terreny musical, que pot suavitzar o amorosir la paraula, quan l’acompanya.

La pregunta seria: com podem fer servir la música per a donar lloc a la paraula? Com la podem fer servir per a facilitar els vincles personals?

I la cançó ve a simbolitzar un acte d’inclusió —com la de la lletra i música que s’articulen per a produir una cançó— que comença amb un mec-mec!, que s’articularà amb la melodía.

Associació TEAcords Tel 661 978 648 c/e: teacordsmdv@gmail.comInstagram: #teacords #diguesmhocantant Blog: teacordsmdv.blogspot.com

23 d’abril, presentació en públic de ReMi, un nen que Fa Sol

El dia de St Jordi, es farà la presentació del conte musical inclusiu ReMi, un nen que Fa Sol. Serà a les 19.00h, a l’Auditori de l’Hospital de la Fundació Sanitària Mollet. Hi participarà la psicoanalista Matilde Pelegrí, què parlarà del que en podem aprendre dels subjectes amb autisme, Miquel Gómez, autor del text i la cançó mec-mec, inclosa en el conte, Elena Nieto autora de les il·lustracions i maquetació, i Joan Capafons, musicoterapeuta i assessor de la publicació.

En aquest acte no hi podràn estar Anna Soley que ha posat veu a la cançó i Paulí Peña que ha fet arranjaments musicals per a piano, acordió i clarinet i ho ha gravat desinteressadament en el seu estudi de gravació Yairamusic. Des d’aquí, els hi volem agraïr la seva aportació musical. 

A l’acte de presentació, s’hi farà un assaig en directe de la cançó mec-mec! Es convida a qui hi vulgui participar, que porti algún instrument o que es disposi a cantar la melodia. Podeu trobar la partixel·la a l’instagram #Diguesmhocantant o #TEAcords.

El llibre, es posarà a la venda en el mateix acte. La compra del llibre, ve a ser una col·laboració amb l’Associació TEAcords que ha impulsat aquesta iniciativa en línea amb el seu projecte inclusiu Diguesmhocantant.

Us volem agraïr la vostra particiació. Us hi esperem !

Presentació de la cançó inclusiva mec-mec! el Dia internacional de conscienciació sobre l’autisme

Mec-mec! és el títol de la cançó que forma part del conte musical inclusiu ReMi, un nen que fa  

sol. La cançó és una metàfora d’un acte d’inclusió. Es vol representar com es pot construir un acte d’inclusió amb la creació i l’interpretació de la cançó. 

El mec-mec, en el conte, passa per diferents moments. 

A l’inici del conte, és el so del clàxon del transport escolar que resulta angoixant pel protagonista. És un so intrusiu que li arriva de manera invasiva, que se li fa incomprensible i no pot defensar-se d’altre manera que tapant-se les orelles amb les mans. En aquest moment, el nen, està en una posició passiva, de patiment, davant d’un so inesperat i indesitjable.

Un cop en ReMi entra a l’aula, hi ha un canvi en la seva posició subjectiva. Passa de ser passiva, en relació al  so, a ser activa. Llavors, és ell qui provoca el so, quan busca les notes del teclat que facin un so que s’assembli al del clàxon del bus.

Amb aquesta tentativa de poder trobar un so, amb les notes Fa+Sol, que li evoqui el so aclaparador del clàxon, està gestant la representació -posar en paraules allò que l’ha angoixat- que li pot servir per a controlar l’angoixa.

Habitualment , els nens, fan servir el joc per a controlar o superar allò que els neguiteja. I, si els nens, principalment, ho fan amb el joc, els adults ho fan amb les paraules. 

El protagonista del conte, ha trobat la manera de controlar l’angoixa davant del so invasiu, al localitzar-ne un de similar en el teclat i que és capaç de reproduir sota el seu control. Amb l’onomatopeia del mec-mec, entra en el món de la paraula i regula la seva angoixa.

Però mentres està fent aquesta labor psíquica de control de l’angoixa, la seva activitat distorsiona i incomoda el funcionament de la classe i el treball de la mestra. Per a ell, té molt de sentit el que està descobrint, però per a la classe representa una molèstia que dificulta l’activitat de grup, de la que n’està al marge. 

El mec-mec que havia angoixat en ReMi, ve a ser semblant al que ara, en ReMi, sense voler-ho, ocasiona l’incomoditat de la classe. La mestra i els nens, no li troben cap sentit a l’activitat d’en ReMi i voldrien que fes el que té sentit per la majoria. 

Serà en el moment que la mestra parli de les seves preocupacions amb una companya i que aquesta li expliqui que el que fa en ReMi, -com acostumen a fer els nens amb autisme-, són les  maneres que ell troba per a regular les angoixes, quan podrà disposar-se a veure un sentit al que està fent. 

Aquesta manera particular d’en ReMi, d’autoregular-se, contrasta amb les maneres de fer del que resulta ser més habitual entre els nens. La manera de fer d’en ReMi, que per a ell pot tenir molt de sentit, pot resultar que no en tingui cap, per a la persona que l’observa, ja que pot estar molt allunyat del que molta gent podem considerar com a normal.

Però que per a l’observador no hi hagi un sentit, no vol dir que pel nen amb autisme, no el tingui. Llavors, la pregunta que ens obra a l’inclusió és la de quin sentit pot tenir, per a ell. No per a nosaltres. Això és com pensar-se a un mateix com si fos un l’altre. 

Per això, l’inclusió parteix d’un estar disposat a operar un canvi en un mateix que, si es fa, pot donar lloc a que el nen amb autisme, també el pugui fer, ja que els subjectes amb autisme, necessiten de l’altre que l’acompanya, que faci de guia que els segueixi.

El so invasiu del clàxon, resulta angoixant pel nen amb autisme perquè no té la manera de regular-lo, d’entrada, i el só del teclat amb les notes Fa+Sol, es fa desagradable a la mestra i la classe perquè no se li troba, també d’entrada, cap sentit. Quan el nen el pot regular la seva angoixa, amb el joc i la paraula, i els altres li veuen un sentit, és quan es pot produir un encaix com el que es produeix a l’interpretar la cançó conjuntament.

La cançó agafa com a punt de partida el mec-mec!, per a representar l’incorporació a la classe del comportament d’en ReMi, que en un primer moment s’havia prés com a quelcom a rectificar i que ara passa a formar part integrada en el funcionament col·lectiu. El mec-mec ve a ser el punt de partida de la cançó, que s’anirà construint amb l’implicació de tota la classe. 

La lletra de la cançó, s’ha triat expresament que d’entrada fossin el nom de les notes que componen la cançó: Do, Re, Mi, Fa i Sol, per a buidar de sentit la cançó i facilitar d’alguna manera l’introducció en el llenguatge musical, identificant les notes pel seu nom. Més endavant, es podrà fer servir la mateixa melodia per a posar-hi una lletra amb més intencionalitat.  

Les persones amb autisme quan entren en el món de la paraula i de la relació a través de la paraula, poden arribar a entendre el missatge que se’ls hi dirigeix però tenen dificultat en identificar-s’hi. Aquesta dificultat en identificar-se amb l’altre, sovint es confón amb que no ha entès el que se li diu. La dificultat principal, no està en entendre, sinó en respondre tal com l’altre persona espera que faci, quan li dirigeix un reclam. En les demandes que se li fan, es troba amb una intencionalitat, de l’altre, amb la què tenen dificultat per a identificar-se-hi i fer-la seva. 

El que popularment es diu “fer la seva”, en pot ser una via de “fer-la seva”? Això podría estar en línia amb el suggeriment que D. Williams plantejava dient vull un guía que em segueixi. 

Si fem una distinció entre el llenguatge verbal i el musical, diriem que al subjecte amb autisme li resulta més assequible la via musical. Entrar en el discurs, més directe i apremiant, de la paraula, resulta més dificultòs que entrar en el terreny musical que pot suavitzar o amorosir la paraula, quan l’acompanya. 

La pregunta seria: com fer servir la música per a donar lloc a la paraula? Com fer-la servir per a facilitar els vincles personals, els aprenentatges, per a connectar amb el plaer...

...i la cançó ve a simbolitzar un acte d’inclusió -com la de la lletra i música que s’articulen per a produir una cançó-  què comença amb un mec-mec!, que adopta diferents significacions. 

DIADA MUNDIAL DE concienciació SOBRE L’AUTISME

2 D’ABRIL

ASSOCIACIÓ TEACORDS 

C/ Feliu Tura 2, 1r-2a. Mollet del Vallès

A LES 19.00h

VINE A CELEBRAR-HO AMB L’ASSAIG DE LA CANÇÓ INCLUSIVA MEC-MEC!

Fem un mec-mec! per l’inclusió !!