Presentació del Taller Musical Inclusiu a St Feliu de Codines

El dissabte 25 de gener, a la Biblioteca de St Feliu de Codines, a partir de l'explicació del conte musical inclusiu "ReMi, un nen que Fa Sol", on es mostra que l'actitud inclusiva pot anar de bracet amb la música, es presentarà com s'està posant en marxa el Taller Musical Inclusiu, a St Feliu de Codines.

Els alumnes de l'Escola de Música de St Feliu de Codines i els membres del Taller, què s'està constituïnt, interpretarem la cançó "Mec-mec", què simbolitza un acte d'inclusió, i es convidarà al públic assistent perquè hi participi.

Els alumnes de Servei Comunitari de l’IES Gallecs preparen l’escenificació de “ReMi, un nen que Fa Sol”

Dijous passat, un grup d’11 alumnes vàren participar en el primer assaig de la representació teatral del conte musical inclusiu.
Vàrem fer la distribució dels papers i una primera lectura, cadascú el seu paper.
Els alumnes van mostrar molt bona disposició per a assumir la representació i participar en la preparació dels decorats corresponents.
El projecte és poder-la tenir a punt per a estrenar-la el dijous 2 d’abril, el Dia dia mundial de conscienciació sobre l’autisme.

El Taller Musical Inclusiu es pot seguir per l’Instagram

L’associació TEAcords, en línea amb el seu projecte Diguesmhocantant, està en procés de creació d’un Taller Musical Inclusiu amb la col.laboració de l’Escola de Música i la Regiduria d'Educació de l’Ajuntament de St Feliu de  Codines.
A l’instagram, es podrà seguir l’activitat que es vagi generant. Ens podreu seguir a #tallermusicalinclusiu

Presentació del conte "ReMi, un nen que Fa Sol" a Montornès del Vallès

El conte, està dedicat als pares

L’argument del conte, pren com a punt de partida una experiència que uns pares em vàren explicar sobre el seu fill.

Els pares, son els que estàn en primera línia i tenen un coneixement del fill, que han anat construint-se des de que aquest era ben petit. L’elaboració d’aquest coneixement, no ha estat un “camí de roses”. 

L’experiència adquirida, possiblement, no ha estat compartida o ha estat difícil fer-ho, inclús amb les persones més properes. Les manifestacions o comportament del fill, xoca o son díficils d’encaixar amb les espectatives creades que se'n tenien o amb el que habitualment es considera com a “normal”.

El nen, amb el seva manera particular d’anar-se situant en el món, planteja un seguit d’interrogants que apunten a la base del que es considera el més propi de l’esser humà: l’entrada en el món del llenguatge i la parla. Per què evita dirigir-se a l’altre?, per què no respon com se n’espera de ell?

Aquest desencontre que es dóna ben aviat, cóm entendre’l i poder-lo explicar?

Els pares, busquen les explicacions dels experts i suposen que aquests tenen un saber que pot completar el seu, que consideren insuficient.

Sense adonar-se’n, la relació diària amb el fill, els ha portat a assajar múltiples coses, que es poden considerar com a invencions pròpies i, de manera habitualment dolorosa, han anat adquirint una experiència molt valuosa i respectable, de la que potser no en son massa conscients.

Ve a ser com un aprende a saber fer amb allò que d’entrada no se sap i no s’espera.

Els professionals o experts a qui es dirigeixen els pares, cal que tinguin molt en compte escoltar aquesta experiència, o saber fer, que els pares han anat construint.

Per què aquest conte musical inclusiu?

Conte? 

Amb un conte o una obra teatral, es pot expressar una visió de l’autisme que permeti trobar un sentit a la manera particular de situar-se en el món i construir-se la realitat que tenen els subjectes amb autisme i de mostrar que hi ha maneres de donar-los respostes que els hi faciliti optar realitzar canvis en la seva posició subjectiva.

En el conte, es mostren les principals dificultats, en la relació, del nen amb autisme, quan s’incorpora a l’escenari escolar.

Es plantegen les dificultats de l’educador i de l’escola per a poder-lo incloure, quan la seva pretensió, predominant, és la de “normalitzar-lo”. 

Es presenta la concepció de que el subjecte amb autisme busca per compte propi la manera de resoldre les seves angoixes amb les seves invencions particulars, de manera que el seu fer té un sentit autoterapèutic per a ell.

S’obre la pregunta: Quin sentit té pel nen, el que està fent? Es tracta de poder pensar-se a un mateix com si fos un altre.

Es proposa una manera de posicionar-se, de l’educador, com a guía que segueix el nen. 

L’educador, pot reconèixer i respectar les eleccions del subjecte, enlloc de voler-li imposar els seus criteris de normalització. L’educador pot acompanyar i guiar el nen, a partir del moment que aquest accepta el guia que està disposat a seguir-lo. L’educador, pot oferir propostes de canvi, però ha d’estar disposat a que el nen les faci seves, cosa que implica reconèixer les eleccions pròpies del subjecte amb autisme.

I és en el moment en què l’educador pot desmarcar-se dels seus objectius educatius i respon a la funció de fer de guía que segueix el nen, quan s’opera l’inclusió.

El conte pot ser llegit o escenificat. De les dues maneres, es dóna una distància amb el text o la representació que facilita veure, com a fora d’un mateix, coses que ens poden ser molt properes i, d’aquesta manera es facilita poder-les pensar.

Musical?

Les persones amb autisme, a l’hora d’escoltar o de parlar, poden fer un clivatge entre el missatge incorporat a la paraula -alló que es vol dir quan es parla- i la musicalitat amb la que s’expresa.Poden mostrar afinitat per la sonoritat i evitar el lligam o identificació amb el contingut del missatge. 

La dificultat d’articular el missatge i la musicalitat, ve a ser una característica predominant en la posició subjectiva de la persona amb autisme.

D’aquí que la via musical, com passa en les cançons que tenen lletra i música, es pot utilitzar per a presentar l’intencionalitat que hi ha en el missatge verbal, de manera desafectada, poc apassionada, indirecte, cosa que pot ser més assequible pel subjecte amb autisme.

Inclusiu?

Amb la creació i l’interpretació de la cançó mec-mec, es ve a representar un acte d’inclusió. 

El mec-mec amb el que el nen es presenta a l’escola, per a ell, representa un intent de regular la seva angoixa, amb el recurs de l’onomatopeia que marca un primer pas en camí de la simbolització. Ve a ser una creació en el registre simbòlic.

Tan bon punt la mestra, com a representant de l’escola, pot donar aquesta significació al mec- mec i descobrir un sentit al comportament del nen, és quan podrà crear una cançó, on cadascú hi té un lloc a l’hora d’interpretar-la, i on s’inclou la creació particular del nen amb autisme. 

Amb la cançó s’articula la particularitat de nen amb les dels que es disposen a conjuntar-se per a interpretar-la.

Presentació de ReMi a les Jornades sobre autisme(s) a Le Havre

                                                         
                                                                 Cartell de les jornades

                                                      Taula rodona sobre l'inclusió

                                                            Presentació del conte

                           
                                                      Interpretació de la cançó mec-mec

Un dels temes que es vàren tractar a les Jornades, en una de les taules rodones on hi participaven pares amb fills amb autisme i psicoanalistes, va ser el de l'inclusió dels subjectes autistes. Qué s'entèn per inclusió ? L'inclusió es pot forçar o cal tenir en compte de quín subjecte es tracte? Qué cal tenir en compte quan es parla d'inclusió? Va ser interessant veure i considerar les diferents propostes.

Al final de les Jornades, es va fer la presentació del conte. En Bernard Nominé en va fer la traducció al francés i es va poder visualitzar. Es va cloure amb l'interpretació de la cançó mec-mec, amb la participació del públic assitent que va cantar i acompanyar amb instruments musicals.

Aprofitant les Jornades, es va presentar la versió en francés de ReMi, un enfant qui fait seul.

                                                Traducció al francés de Matilde Pelegrí