EL CURIÓS INCIDENT DEL GOS A MITJANIT AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA
Hem tingut la gran sort de gaudir d'aquesta obra del 9 d'abril al 24 de maig al Teatre Lliure de Gràcia. És una adapració teatral de la famosa novel.la de Mark Haddon amb un bon currículum de premis, considerada una de les millors obres juvenils amb més de 2 milions d'exemplars venuts el primer any.
"El curiós incident...", dirigida per Julio Manrique, ha exhaurit entrades quatre dies després de l'estrena, per aixó Teatre Lliure, va decidir ampliar-la amb dotze funcions més.
I es que no és d'estranyar aquest éxit, ja que et trobes amb una gran feina, plena d'emocions, amb un muntatge d'escena curiós i sorprenent com la mateixa història, que en poc més de dos hores et transporta d'una manera molt especial al món de l'autisme. Amb un ball d'emocions i una sensibilitat indescriptible, et transmet en tot moment el que en Cristopher sent, les seves pors i les seves inseguretats queden plasmades d'una forma tendre i amb el joc d'imatges, sons i música envolta la sala amb l'esperit noble i innocent del protagonista. Com pot ser que un personatge incapaç de mostrar emocions, pugui emocionar d'una manera absoluta a l'espectador?. Aquesta magia t'arriba, i en tot moment vius en primera persona el que viu aquest noi de 15 anys. Els seus gestos, les seves mirades, les seves reaccions...arriben directament al cor, deixant a tota la sala inmersa en un laberint que convina la fantasia, l'angoixa i les ganes de fer front a un mon hostil o confús pel protagonista.
Amant de Sherlock Holmes, de les matemàtiques i apassionat de les estrelles i l'univers, és un noi extraordonariament diferent, capaç de fer front per primera vegada tot sol, a una aventura que per nosaltres seria una cosa més del dia a dia, peró per a ell suposa trobar-se més que mai davant de situacions que el porten a l'extrem de la desesperació. Em quedo amb la frase final de l'obra que repeteixen una vegada i una altre els personatges: "Aixó vol dir que sóc capaç de fer qualsevol cosa".
Resumint l'adaptació, puc dir, que em queda la sensació de haver estat inmersa en aquest ball de sensacions d'en Cristopher, juntament amb un munt d'emocions, diversió, sentiment...plena de ritme. Només puc dir que tot el públic va acabar aixecant-se amb aplaudiments a la magistral interpretació de Pol López, una nit d'interminables aplaudiments amb un nus a la gola i llàgrimes als ulls. Desde aquí FELICITATS a tot l'equip per aquesta feina tan enérgica com angoixant, trepidant i humana.
"El curiós incident...", dirigida per Julio Manrique, ha exhaurit entrades quatre dies després de l'estrena, per aixó Teatre Lliure, va decidir ampliar-la amb dotze funcions més.
I es que no és d'estranyar aquest éxit, ja que et trobes amb una gran feina, plena d'emocions, amb un muntatge d'escena curiós i sorprenent com la mateixa història, que en poc més de dos hores et transporta d'una manera molt especial al món de l'autisme. Amb un ball d'emocions i una sensibilitat indescriptible, et transmet en tot moment el que en Cristopher sent, les seves pors i les seves inseguretats queden plasmades d'una forma tendre i amb el joc d'imatges, sons i música envolta la sala amb l'esperit noble i innocent del protagonista. Com pot ser que un personatge incapaç de mostrar emocions, pugui emocionar d'una manera absoluta a l'espectador?. Aquesta magia t'arriba, i en tot moment vius en primera persona el que viu aquest noi de 15 anys. Els seus gestos, les seves mirades, les seves reaccions...arriben directament al cor, deixant a tota la sala inmersa en un laberint que convina la fantasia, l'angoixa i les ganes de fer front a un mon hostil o confús pel protagonista.
Amant de Sherlock Holmes, de les matemàtiques i apassionat de les estrelles i l'univers, és un noi extraordonariament diferent, capaç de fer front per primera vegada tot sol, a una aventura que per nosaltres seria una cosa més del dia a dia, peró per a ell suposa trobar-se més que mai davant de situacions que el porten a l'extrem de la desesperació. Em quedo amb la frase final de l'obra que repeteixen una vegada i una altre els personatges: "Aixó vol dir que sóc capaç de fer qualsevol cosa".
Resumint l'adaptació, puc dir, que em queda la sensació de haver estat inmersa en aquest ball de sensacions d'en Cristopher, juntament amb un munt d'emocions, diversió, sentiment...plena de ritme. Només puc dir que tot el públic va acabar aixecant-se amb aplaudiments a la magistral interpretació de Pol López, una nit d'interminables aplaudiments amb un nus a la gola i llàgrimes als ulls. Desde aquí FELICITATS a tot l'equip per aquesta feina tan enérgica com angoixant, trepidant i humana.
Maria José Danoz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El teu comentari ens pot ser molt ùtil