El tema central del conte, és el de la inclusió escolar del subjecte amb autisme. I el conte ve a ser una metàfora d'un acte d'inclusió on l'ús de la música n'ocupa un lloc destacat. És un conte il.lustrat, cosa que afavoreix poder-se'n imaginar el seu redactat.
En el contenes mostra com es presenta un nen amb autisme a l'escola i com és rebut per l'escola i les dificultats que això pot implicar. A partir de les dificultats tant del nen com de l'escola, es planteja de quina manera es pot produir la inclusió.
Bàsicament, la inclusió, ve a ser el resultat de preguntar-se sobre el sentit que pot tenir pel nen alló que l'educador observa del comportament del nen que considera sense sentit. Si aquest pregunta pot ser compartida amb l'equip educatiu, pares o professionals relacionats amb el nen, llavors, es pot encarrilar la inclusió.
Un altre aspecte a tenir en compte, un cop es troba sentit al comportament del nen, és la manera de com donar-li resposta i que aquesta sigui compartida per les diferents persones amb qui el nen es relaciona.
En linia amb el que proposava D. Williams -una subjecta amb autisme què d'adulta va escriure sobre la seva experiència personal- quan deia "vull un guia que em segueixi", la resposta educativa vindria a ser un acompanyament, més que intentar dirigir o substituir la iniciativa i decisió pròpia del subjecte. En l'acompanyament, el nen s'hi pot sentir reconegut i això afavoreix que pugui acceptar el que se li proposa.
En el conte es considera que l'ús de la música -les cançons- pot ser un recurs valuós per afavorir la inclusió, ja que el llenguatge musical és menys imperatiu que el verbal. L'intencionalitat de la paraula directe es mostra menys imperativa si va acompanyada de música i el nen amb autisme ho pot acceptar millor. D'igual manera que pot passar al fer servir un llenguatge de manera indirecte. Es poden dir les coses que cal dir -sense gaire apassionament- amb un to sense gaire afectació I això pot afavorir que el nen ho tingui en compte.
