6è Concert d'acordions organitzat per TEAcords

Aquest serà el 3r any que TEAcords, organitza el que venia essent el Concert d'acordions de St Feliu de Codines, amb la col·laboració imprescindible de l'Ajuntament de St Feliu de Codines.

Enguany, comptem amb la participació voluntària dels acordionistes Hans Móller, Pep Vancell, Jordi Comasòlives, Tino Barba i Miquel Gómez, que també havien participat en edicions anteriors.

Donat que a l'associació TEAcords estem impulsant el Grup Musical TEAcords, amb membres de l'associació, hem pensat fer un tema entre tots plegats: els acordionistes i membres de TEAcords.

El tema que hem triat és "Boig per tú". El seguirem per pantalla i es visualitzarà la lletra, de manera que tothom que hi vulgui participar, ho podrà fer.

Amb aquesta activitat, TEAcords, ès fidel al seu nom "TE-Acords" i dóna impuls a la seva finalitat de
crear lligams entre les persones què, de diferent manera, ens interessa una bona atenció de les persones que estàn afectades d'autisme o hi tenen una relació propera.

El pòster que anuncia el concert d'acordions, ha estat dissenyat voluntàriament, per en Miguel Angel González, i des d'aquí, li volem agraïr la seva valuosa contribució.

A la mitja part, hi haurà una parada de TEAcords, on es podràn pendre algunes pastes, acompanyades de rom cremat -per a fer passar el fred- i amb material de difusió (samarretes, pulseres...) que amb la seva adquisició, podreu contribuir monetàriament amb l'associació.

Si teniu ganes de passar una bona estona, escoltant el so de l'acordió, i gaudir de bona companyia...

VENIU A SANT FELIU !!!

És educable, el subjecte amb autisme?

Si pensem en què consisteix l'educació i en la manera més habitual de fer -pares, mestres, professionals-  a l'hora d'educar, ens podem adonar que el que està en posició d'educar, considera que disposa d'uns coneixements, uns valors i una experiència, que es proposa transmetre a qui pretèn educar, al que es considera en falta, mancat de coneixements i aprenentatges.

Qui vol educar, dirigeix la seva demanda a l'altre i li diu què ha de fer, per a poder adquirir l'aprenentatge. Suposa i espera que la persona a educar, ha d'estar disposada a rebre els coneixements que se li transmeten i a respondre en conseqüència.

En aquesta manera d'educar, l'educador es posa en el lloc de ser el model a imitar i considera que té el saber que no té, el que serà l'objecte destinatari de la seva activitat educativa. El fet d'estar en posició de saber, es pensa que li dóna dret a imposar-se sobre la persona a educar i, en certa manera, a exigir de l'altre que respongui segons el que se li demana o, dit sense embuts, se li mana. Sense ser-ne massa concients, perquè ho prenem com el més normal, estem intentant imposar el nostre saber a l'altre.

Aquest model d'educació, que no deixa de ser autoritari, està centrat en la figura de l'educador. La persona a educar, simplement, es tracta que sigui obedient, es deixi fer i aprengui segons se li mana, "com Déu mana", diríem col·loquialment.

Una cosa que es pot aprendre del psicoanàlisi és que considera que a la persona a educar cal suposar-li un saber, de manera que capgira els llocs de l'agent de l'eduació i el pacient a qui va dirigida. Suposa que el subjecte a a educar, té un saber que és desconegut per l'educador. Llavors, s'espera de l'educador que es disposi a intentar conèixer aquest saber. Per a fer aquest canvi de posició, ha d'estar disposat a mantenir en latència el propi saber. S'ha de poder prendre distància d'un mateix, per a estar en condicions de deixar-se sorprendre pel saber de l'altre.
El fet de suposar un saber a qui es pretèn educar, condiciona a que no es faci res sense el seu consentiment. N'és una garantia de la relació no impositiva.

Si això és aplicable a l'acte educatiu, en general, encara ho és més quan es tracta de l'educació dels subjectes amb autisme.

Què passa amb el model educatiu estàndar d'educació, el que ens resulta més familiar i proper? Que precisament aquest model peta frontalment amb la posició de la persona amb autisme. Aquesta, no li suposa a l'altre un saber i la demanda que l'altre li dirigeix a ell, se li fa insuportable i no s'hi identifica en absolut. L'educador en potència, es pot sentir rebutjat, que no se li fa cas i si es mostra massa insistent, pot provocar l'angoixa i inclús l'agresivitat de la persona amb autisme. El subjecte amb autisme, busca una manera pròpia d'estar en el món, sense necessitat de buscar el recurs de l'altre. Aprèn per sí mateix i mira de fer la seva experiència sense haver de recorre al saber de l'altre. És un saber que no passa per l'altre i això en té les seves conseqüències en les relacions amb els altres i amb la manera d'estar en el món de les persones que es serveixen de les paraules.

La imposició educativa, per molt ben intencionada que es presenti, és totalment contraindicada amb els subjectes amb autisme. En Lacan, un psicoanalista, indicava que no ens hem d'ocupar dels autistes i que sens dubte hi ha coses a dir-los. Què podem dir als autistes, sense ocupar-nos de ells i dir-los el que han de fer, segons nosaltres, que ens considerem el patró de la normalitat?

Cal suposar que tenen un saber, per molt extrany que ens resulti, i que estem disposats a deixar-nos sorprendre. Ens podem preguntar quin sentit pot tenir, per a ell, i no per a nosaltres, això que fa, ja que el seu actuar, no va dirigit a nosaltres. D'entrada, ens hem de prendre seriosament tot el que fa i abstener-nos de voler-lo guiar. És ell qui porta la iniciativa. Hem de disposa-nos a seguir-lo i veure si accepta la nostra companyia, sense pretensions. Si ens dóna entrada, és quan podrem introduir algun element, a manera de proposta. Veurem la seva reacció, com ens respon i si podem aspirar a ser "el guía que em segueixi", tal com deia Donna Williams, una persona amb autisme, de les que ha parlat de la seva experiència al respecte.

Miquel Gómez
Mollet del Vallès, 25-10-16

Taller de Música: "No sense els pares".

Sobre el Taller de Música per a famílies de nens amb dificultats en la comunicació i la relació

Per què la presència del pares en el Taller, quin és el seu paper?

Els pares, són els que tenen un coneixement i una experiència única, particular, sobre com són, com es comporten, com s’expressen, les seves maneres particulars de relacionar-se amb les persones i els objectes, les maneres pròpies de satisfer-se o d’angoixar-se, dels seus fills.

Aquest coneixement específic de cada pare, no el tenen els profesionals o els terapeutes. Els terapèutes, tenen un coneixement, un saber, pròpi de la seva formació i experiència professional. No estàn en el lloc dels pares. Els pares, des de la seva funció, poden transmetre als profesionals, el seu saber, adquirit a partir de la relació diària amb els fill, des del seu lloc com a pares.

D’entrada, cal que els pares puguin comunicar aquest saber als professionals i que aquests estiguin disposats a escoltar-los. Si els profesionals escolten i els pares se senten escoltats, s’articula, es posa en marxa, una relació, que és imprescindible pel que podrem considerar una relació terapèutica.

Pels pares, és important que la seva experiència la puguin expressar obertament i puguin mostrar fins a quìn punt els afecta i els fa patir.

El que els escolta, cal  que pugui sintonitzar amb el patiment de fons que s’expressa, que intenti escoltar mantenint a la reserva el seu saber i que al moment d’escoltar estigui disposat a deixar-se sorprendre per la particularitat de cada paraula que escolta. I que això li permeti interrogar el propi saber, perquè en serà la via per a no quedar-se amb un saber tancat i obrir-se a produir un nou saber, sempre en construcció.

Si el que hauria d’escoltar passa directament a voler convèncer que disposa d’un coneixement tancat, sense fisures, del que passa i del que s’hauria de fer, entra en una rivalitat de sabers, en el què el saber de un pretèn imposar-se sobre el de l’altre,  de manera que un és el que sap i l’altre el que s’hi ha de sotmetre. No es tracta d’entrar en una rivalitat de sabers sinó de poder reconèixer el saber de cadascú i si això dóna lloc a establir una relació de treball que sigui productiva per a uns i altres.

Si els pares entren en l’experiència de sentir-se escoltats, serà el que els hi servirà de base per a poder, ells, escoltar els seus fills.

Abans d’iniciar el Taller, es procura que els pares, siguin escoltats tant pels professionals com per els altres pares que participen en el Taller. Ès el moment d’instaurar  i establir una relació d’escolta, entre uns i altres, punt imprescindible per el funcionament del Taller.

L’escolta, aplicada a nens amb dificultats en la comunicació i la relació.

Els nens amb autisme, tenen dificultats importants en poder escoltar i respondre les demandes que li són dirigides. Es construeixen el seu món de manera que no hagin de passar les seves coses, les seves necessitats, demandes, per l’altre. Un altre que té vida propia i que els podria respondre de manera diferent a la que voldrien.

Davant d’aquestes dificultats, com es pot pensar en una relació que passi per l’escolta?

Per arribar a escoltar, caldrà, primer, que se senti escoltat.

Com escoltem a un nen amb autisme?

D’entrada, caldrà que ens fixem en quins objectes, activitats hi posa algún interès, per molt extrany que ens pugui semblar a qui l’observa. Poden ser activitats repetitives o sense cap sentit per a nosaltres. Que no tingui sentit per a l’altre que el mira, no vol dir que no la tingui per a ell.  Sovint, aquestes activitats, li poden servir per a calmar la seva angoixa. Si és així, no es tracta d’evitar que les facin i de voler implantar altres activitats que per a nosaltres poden tenir un sentit i valorem com a normals.

Cal respectar aquestes activitats que ell ha descovert que li serveixen i preguntar-nos pel sentit que poden tenir per a ell. Si se li fa costat i es respecten les seves maneres de fer, és possible que permeti deixar-se acompanyar. És llavors, quan mostra el seu vist i plau a la nostra presència, que podrem presentar-li propostes i que les pugui acceptar.  Si se sent respectat en les seves maneres de fer, es pot obrir a acceptar les propostes que li venen de l’altre.

En el Taller de Música, intentem estar atents  a quines coses són objecte del seu interès i mirar d’acompanyar-lo i veure si accepta la nostra presència. Si és així, llavors se li poden presentar propostes que possiblement no viurà de manera invasiva.

Les activitats que es poden presentar en el Taller, mirem  que puguin entrar en el camp dels seus interessos; no es tracta tant de voler intervenir de manera directiva i que facin el que se’ls hi proposa, sinó de d’afagir-nos a activitats en les que puguin prendre iniciativa o proposar activitats que pensem que poden ser del seu interès. En aquest sentit, ens volem orientar per les paraules d’una persona amb autisme que va deixar per escrit “vull un guia que em segueixi”.

Miquel Gómez

Psicòleg-Psicoanalista

Mollet del Vallès 17-4-16

Testimoni relacionat amb el Taller de Música

A l'Acte organitzat per TEAcords, amb motiu del Dia Mundial de Conscienciació sobre l'Autisme, la mare d'un nen amb autisme, va exposar una observació molt precisa del que va significar la música en la aparició de la paraula, en el seu fill. 

Títol: ...i la veu va despertar.

De cop i volta les seves primeres paraules les va deixar de dir. Durant un bon temps no vàrem tornar a sentir la seva veu, no sabem per què, pero va ser així...per nosaltres era molt angoixant.

Va anar passant el temps i tot continuava igual, mutisme absolut. Un bon dia, no se com, vaig descobrir algo que em va cridar la atenció, i a partir d'aquí comença el descobriment d'una cosa que a ell l'interessava molt: la música.
Em vaig adonar que mentre anàvem en cotxe (jo amb la meva música posada) reaccionava amb gestos facials a segons quines veus i a segons quins tons, també a segons quins instruments. Recordo que aquestes reaccions van ser molt evidents amb la cançó del grup "Cold Play" que es diu "Fix You".

Penso que a partir d'aquí, crec, va començar el seu interés per les cançons. Tatarejava cançons que cantàven a l'escola (només la música), fins que un dia, de la cançó de Cold Play que tantes vegades li havia possat al coxe, va repetir la estrofa final. No em podia creure el que acabava d'escoltar: n'era la seva veu. 

També ens vàrem adonar que davant de situacions que a ell l'angoixaven, cantant-li una cançó li era molt més fàcil per a ell. Em vaig inventar cançons per tot, per anar al cole, a la dutxa, a l'hora de menjar...aquestes tasques que li provocaven tanta engoixa, amb una cançó era molt més fàcil. 

Al principi tatarejava la música d'aquestes cançons, i al final no sé com, les va començar a cantar. Així que puc dir, que les primeres paraules del meu fill van sorgir a través de la música, aixó era meravellós.

Parlant amb altres pares de l'associació trobàvem un punt en comú en els nostres fills, la música els encantava. 

Així que vaig decidir que aquest interés per la música s'havia d'aprofitar.

Avui dia fa musicoteràpia individual i en grup. La va començar a fer a principi de curs i ja trobem els resultats que la música provoca al nen. A classe segueix les cançons com tots els nens amb la seva coreografia corresponent, cosa que abans no era capaç de fer. Fins i tot fa un parell de setmanes va participar amb els seus companys a la jornada de dances que fan a l'escola, va seguir el ritme de la música i va ballar com la resta de nens, cosa que mai havia fet.

Està clar que l'interés per la música el té i que está donant els seus fruits assistir a les seves classes de musicoteràpia. Ho hem d'aprofitar, ja que és un complement més per la seva estimulació.

Autora: María José Danoz

La experiència d'uns pares, sobre el Taller de Música

Dissabte 2 d'abril, a l'Acte que TEAcords va organitzar per a commemorar el Dia Mundial de Conscienciació sobre l'Autisme, es va parlar del Taller de Música per a famíles de nens amb dificultats en la comunicació i la relació, i una mare que va participar en el Taller, va exposar la seva experiència sobre aquest.

Burbujas de Jabón y Plumas de Colores

Para una persona que tiene dificultad para utilizar la palabra, como es nuestro hijo, a lo que tenemos que sumar dificultades para poder expresar sentimientos y emociones, la música se convierte en una válvula de escape, en una herramienta realmente terapéutica.

La música, en sí misma, consigue crear en todos y cada uno de nosotros algún efecto, no deja indiferente a nadie y atrae a cualquier tipo de persona, nos emociona, consigue evocar algún recuerdo o simplemente nos divierte.

En nuestro caso, la música se ha convertido en un vehículo, un recurso a través del cual le permite, a nuestro hijo, incorporar el lenguaje y expresar emociones y sentimientos, con lo que consigue bajar su nivel de ansiedad, viéndose reconfortado, entendido y reconocido en el otro.

Como padres de niños con dificultades especiales, tenemos pocas posibilidades de compartir una actividad con nuestros hijos. La asociación TEAcords en colaboración con la Escuela de Música Maria Grever de Parets, nos ha permitido la participación activa en una actividad, un Taller de Música trimestral, en el que hemos disfrutado a lo largo de 7 sesiones, conjuntamente con nuestros hijos y con varias familias más. Un reto increíble, del que hemos obtenido una lectura muy positiva.

A lo largo de estas 7 sesiones hemos podido comprobar cómo la música favorece la comunicación y posibilita el intercambio de ideas y sentimientos. Gracias a que la música no necesita necesariamente un contacto ni físico ni visual, permite de una forma no invasiva, que surjan los intercambios, las relaciones y los vínculos. Sólo hace falta que nos dejemos afectar por la música para dejarnos llevar y de esta forma, cada uno de nosotros acaba encontrando su lugar dentro del grupo.

Hemos disfrutado de momentos únicos, en los que se ha fomentado y aumentado las relaciones interpersonales, se han afianzado vínculos y nos ha permitido obtener recursos y estrategias que poder poner en práctica cuando necesitemos. Se ha logrado captar el interés a través de la realización de diferentes juegos musicales, juegos divertidos, en los que nuestros hijos han entrado “al juego”, nunca mejor dicho, empatizando y dejándose afectar por la música y por todo lo que acontecía en cada una de las sesiones.

Pero a la vez, hemos aprendido de otros momentos de mucha más intensidad, de los momentos en los que aparentemente no existía conexión, de momentos en los que aparentemente no se prestaba atención, de momentos en los que aparentemente no se atendían a las explicaciones dadas, para acabar dándonos cuenta, que nuestros hijos son como pequeñas esponjas, que han estado empapándose de todo lo que acontecía a su alrededor, y que están más conectados de lo que podríamos llegar a pensar, pues tras las sesiones han conseguido hacer demandas de ejercicios realizados durante las mismas, han conseguido establecer vínculos entre ellos y se han integrado sin más dificultad en la dinámica del grupo.

En la última sesión Toni ya hacía una demanda concreta: “Sábado Música con Miquel y Joan”. Fantástico resultado!!!!

Entre burbujas de jabón y plumas de colores, con música de fondo, hemos conseguido hacer girar, entre todos, un enorme paracaídas, al ritmo de unas palabras que todavía resuenan en nuestros oídos: “Amunt i Avall, amunt i avall”.

Gracias por dejarnos disfrutar de esta EXPERIENCIA!!!

Autora: Pilar Mateos

2 d'abril Dia Mundial de Conscienciació sobre l'Autisme

És el primer any que, com associació,  l’Associació TEAcords, ens sumem a donar a conèixer què entenem per l’autisme. 

Ara farà un any, que TEAcords va fer el seu acte de presentació, com associació.

En aquest període, hem anat realitzant dues activitats que hem considerats bàsiques per a posar-nos en marxa: el Grup de Pares i l’espai Què és l’autisme?

El Grup de Pares, és un lloc on es propicia l’escolta, entre els components del grup, de les experiències de cadascú, com a pares, de manera que l’exercici de parlar i escoltar, ens serveixi per a poder escoltar i entendre millor els nostres fills, a l’hora d’educar-los. 

L’espai Què és l’autisme? és a on podem reflexionar sobre quines explicacions hi ha sobre l’autisme, en la nostra societat actual, i veure les explicacions que cadascú, en funció de les experiències particulars, ens anem constuïnt.

No hem deixat de fer sortides de diumenge, per a trobar-nos les famílies i passar el dia plegats gaudint de la natura, un bon dinar, la bona companyia i si cal un magnífic concert marca TEAcords. 

Per segona vegada, el gener passat, vàrem organitzar el que seria el 5è Concert d’Acordions de St Feliu de Codines, amb la col·laboració d’acordionistes que actuaven desinteressadament i de l’ajuntament de la localitat. 

El que ha estat una novetat en el 2016, ha estat engegar el Taller de Música per a famílies de nens amb dificultats en la comunicació i en la relació. 

Quan estavem pensant en organitzar un taller de joc, per a nens i pares, el Departament de Musicoteràpia del CEM Maria Grever, es va posar en contacte amb TEAcords per a veure si es podria organitzar el que ha donat lloc al Taller de Música per a famílies de nens amb dificultats en la comunicació i en la relació.  

D’entrada, es va parlar de la finalitat del Taller. No es tractava de posar l’ensenyament musical en primer terme sinó de fer servir l’activitat musical per a provocar lligans, connexions, de manera poc dirigida, que pugui obrir via a la paraula. La música com a coixí de la paraula. L’accès a la paraula, és a on se centren les dificultats i ens volem servir de la música. per a facilitar-hi l’accès. 

Les intervencións dels professionals, dels pares i de les persones que intervenen en el Taller, es volien orientar amb les paraules de Donna Williams, “vull un guia que em segueixi”, que avui ens ha comentat la psicoanalista Matilde Pelegrí, i que nosaltres farem nostres dient “vull un músic que  em segueixi”. 

El Taller, a més a més del seu enfoc, que és fonamental, en el que l’activitat educativa es posa a servei del nen, compta amb la presència dels pares o altres familiars. Aquest aspecte, també el considerem bàsic, en la concepció del Taller. Per què?, quin sentit té?

Els pares, són els que tenen un saber únic sobre els seus fills. Aquest saber, cal que el comuniquin als professionals i que aquests el puguin escoltar. Cal que els pares se sentin escoltats perquè això és en el que es podràn basar per a escoltar als propis fills. Construir entre tots plegats aquest ambient d’escolta, serà la clau que podrà donar lloc a la paraula. Per arribar a parlar, és necessari sentir-se escoltat. 

Els seguim?

Programa de l'acte del Dia Mundial de Conscienciació sobre l'Autisme

Dissabte, 2 d'abril de 2016

ACTE AMB MOTIU DEL DIA MUNDIAL DE CONCIENCIACIÓ SOBRE L’AUTISME

TEMA:  “VULL UN GUIA QUE EM SEGUEIXI”

L’Assemblea General de les Nacions Unides, va triar la data del 2 d’abril com a Dia Mundial de Concienciació sobre l’Autisme, tal com s’ha fet a partir de l’any 2008. 

L’associació TEAcords, dedicada a l’atenció de persones amb autisme i la síndrome d’Asperger, es disposa a fer un acte, en aquesta diada, amb la finalitat de donar a conèixer com entenem l’autisme a partir de les activitats que estem realitzant com associació. 

PROGRAMA

17.00h Benvinguda i presentació de l’acte, amb la presència d’Ana María Díaz, regidora de 

              Salut Pública de l’Ajuntament de Mollet.

17.05h Xerrada sobre el lema “Vull un guia que em segueixi” a càrrec de la           

              psicoanalista Matilde Pelegrí.

17.20h Exposició dels alumnes de l’IES Gallecs, sobre la col·laboració amb 

              TEAcords, a partir del programa APRENENTATGE SERVEI, dirigit pel

              professor Jesús Pla.

17.30h Presentació de les activitats de TEAcords i, en especial, del Taller de    

              Música per a famílies de nens amb dificultats en la comunicació i la 

              relació, a càrrec de Miquel Gómez, president de l’associació.

17.40h Explicació de les activitats del Taller de Música a càrrec dels 

              musicoterapèutes del CEM Maria Grever, de Parets del Vallès, Maira  Espriu i
              Joan Capafons.     

17.50h Testimonis de pares sobre el Taller de Música, a càrrec de Maria José Danoz i

               Pilar Mateos.

18.00h  Actuació d’Àlex Baos i Oriol González, alumnes del CEM Maria Grever

18.10h Mostra del Taller de Música amb cançons, fer bombolles, bufar plomes…

18.55h Moment de comiat i d’agraïment per la participació en les activitats de TEAcords.

Horari: de 17.00h a 19.00h

Local: Centre Cultural La Marineta de Mollet del Vallès.    

2 d'abril. Dia mundial de conscienciació sobre l'autisme

Aquest any, TEAcords, hem pensat en celebrar aquesta diada, amb un acte que es farà al Centre Cultural La Marineta, de Mollet del Vallès.

Comptem amb la col·laboració de l'Ajuntament de Mollet i del CEM Maria Grever de Parets del Vallès.

I, aprofitant la coincidència de data amb la Mitja Maratò de Montornés, que ens han permés intal·lar una carpa informativa, farem acte de presència en la cursa que es farà el mateix dissabte, a la tarda.

El tema que obrirà l'acte, serà el comentari que farà la psicoanalista Matilde Pelegrí sobre la frase que de Donna Williams, una persona amb autisme, què va escriure la seva experiència personal en diferents llibres: "Vull un guia que em segueixi".

Donat que enguany, l'activitat a la què hem dedicat més energia, ha estat la d'impulsar el Taller de Música per a famílies de nens amb dificultats en la comunicació i la relació, aprofitarem l'acte per a explicar el contingut del Taller i fer-ne una mostra del mateix.

D'aquesta manera, volem donar a conèixer la nostra visió de l'autisme i el que n'estem fent o volem fer, en un futur, al respecte.

Ens agradaria força poder comptar amb la vostre participació en aquest Acte.

El Taller de Música al TN de TV3

El passat diumenge, 7 de febrer, vàrem tenir la satisfacció de veure que en el TN del vespre de TV3, es donava noticia del Taller de Música per a nens amb autisme, acompanyats dels seus pares i família, que hem organizat entre el CEM Maria Grever, de Parets del Vallès, i l'Associació TEAcords.

És un taller que es va iniciar el dissabte 16 de gener i que s'anirà fent, cada dissabte, fins arribar al segón dissabte de març.

A la pàgina dedicada al Taller de Música, hi podeu trobar informació sobre el contingut, la finalitat i a quí va dirigit...

És un taller que incorpora la participació dels pares, com un element imprescindible en la concepció del taller. Considerem que els pares son els que millor coneixen els  seus fills i els professionals de la salut estem per a poder-los escoltar. Si els pares se senten escoltats, és quan estaràn en la millor situació perquè puguin, al mateix temps, escoltar els seus fills. S'intenta aconseguir aquest clima d'escolta, entre uns i altres, i prenem com excusa l'activitat musical, com a llenguatge universal, que ens faciliti poder establir lligams, aspecte que comporta dificultats a les persones amb autisme.