Els alumnes de Servei Comunitari de l’IES Gallecs preparen l’escenificació de “ReMi, un nen que Fa Sol”

Dijous passat, un grup d’11 alumnes vàren participar en el primer assaig de la representació teatral del conte musical inclusiu.
Vàrem fer la distribució dels papers i una primera lectura, cadascú el seu paper.
Els alumnes van mostrar molt bona disposició per a assumir la representació i participar en la preparació dels decorats corresponents.
El projecte és poder-la tenir a punt per a estrenar-la el dijous 2 d’abril, el Dia dia mundial de conscienciació sobre l’autisme.

El Taller Musical Inclusiu es pot seguir per l’Instagram

L’associació TEAcords, en línea amb el seu projecte Diguesmhocantant, està en procés de creació d’un Taller Musical Inclusiu amb la col.laboració de l’Escola de Música i la Regiduria d'Educació de l’Ajuntament de St Feliu de  Codines.
A l’instagram, es podrà seguir l’activitat que es vagi generant. Ens podreu seguir a #tallermusicalinclusiu

Presentació del conte "ReMi, un nen que Fa Sol" a Montornès del Vallès

El conte, està dedicat als pares

L’argument del conte, pren com a punt de partida una experiència que uns pares em vàren explicar sobre el seu fill.

Els pares, son els que estàn en primera línia i tenen un coneixement del fill, que han anat construint-se des de que aquest era ben petit. L’elaboració d’aquest coneixement, no ha estat un “camí de roses”. 

L’experiència adquirida, possiblement, no ha estat compartida o ha estat difícil fer-ho, inclús amb les persones més properes. Les manifestacions o comportament del fill, xoca o son díficils d’encaixar amb les espectatives creades que se'n tenien o amb el que habitualment es considera com a “normal”.

El nen, amb el seva manera particular d’anar-se situant en el món, planteja un seguit d’interrogants que apunten a la base del que es considera el més propi de l’esser humà: l’entrada en el món del llenguatge i la parla. Per què evita dirigir-se a l’altre?, per què no respon com se n’espera de ell?

Aquest desencontre que es dóna ben aviat, cóm entendre’l i poder-lo explicar?

Els pares, busquen les explicacions dels experts i suposen que aquests tenen un saber que pot completar el seu, que consideren insuficient.

Sense adonar-se’n, la relació diària amb el fill, els ha portat a assajar múltiples coses, que es poden considerar com a invencions pròpies i, de manera habitualment dolorosa, han anat adquirint una experiència molt valuosa i respectable, de la que potser no en son massa conscients.

Ve a ser com un aprende a saber fer amb allò que d’entrada no se sap i no s’espera.

Els professionals o experts a qui es dirigeixen els pares, cal que tinguin molt en compte escoltar aquesta experiència, o saber fer, que els pares han anat construint.

Per què aquest conte musical inclusiu?

Conte? 

Amb un conte o una obra teatral, es pot expressar una visió de l’autisme que permeti trobar un sentit a la manera particular de situar-se en el món i construir-se la realitat que tenen els subjectes amb autisme i de mostrar que hi ha maneres de donar-los respostes que els hi faciliti optar realitzar canvis en la seva posició subjectiva.

En el conte, es mostren les principals dificultats, en la relació, del nen amb autisme, quan s’incorpora a l’escenari escolar.

Es plantegen les dificultats de l’educador i de l’escola per a poder-lo incloure, quan la seva pretensió, predominant, és la de “normalitzar-lo”. 

Es presenta la concepció de que el subjecte amb autisme busca per compte propi la manera de resoldre les seves angoixes amb les seves invencions particulars, de manera que el seu fer té un sentit autoterapèutic per a ell.

S’obre la pregunta: Quin sentit té pel nen, el que està fent? Es tracta de poder pensar-se a un mateix com si fos un altre.

Es proposa una manera de posicionar-se, de l’educador, com a guía que segueix el nen. 

L’educador, pot reconèixer i respectar les eleccions del subjecte, enlloc de voler-li imposar els seus criteris de normalització. L’educador pot acompanyar i guiar el nen, a partir del moment que aquest accepta el guia que està disposat a seguir-lo. L’educador, pot oferir propostes de canvi, però ha d’estar disposat a que el nen les faci seves, cosa que implica reconèixer les eleccions pròpies del subjecte amb autisme.

I és en el moment en què l’educador pot desmarcar-se dels seus objectius educatius i respon a la funció de fer de guía que segueix el nen, quan s’opera l’inclusió.

El conte pot ser llegit o escenificat. De les dues maneres, es dóna una distància amb el text o la representació que facilita veure, com a fora d’un mateix, coses que ens poden ser molt properes i, d’aquesta manera es facilita poder-les pensar.

Musical?

Les persones amb autisme, a l’hora d’escoltar o de parlar, poden fer un clivatge entre el missatge incorporat a la paraula -alló que es vol dir quan es parla- i la musicalitat amb la que s’expresa.Poden mostrar afinitat per la sonoritat i evitar el lligam o identificació amb el contingut del missatge. 

La dificultat d’articular el missatge i la musicalitat, ve a ser una característica predominant en la posició subjectiva de la persona amb autisme.

D’aquí que la via musical, com passa en les cançons que tenen lletra i música, es pot utilitzar per a presentar l’intencionalitat que hi ha en el missatge verbal, de manera desafectada, poc apassionada, indirecte, cosa que pot ser més assequible pel subjecte amb autisme.

Inclusiu?

Amb la creació i l’interpretació de la cançó mec-mec, es ve a representar un acte d’inclusió. 

El mec-mec amb el que el nen es presenta a l’escola, per a ell, representa un intent de regular la seva angoixa, amb el recurs de l’onomatopeia que marca un primer pas en camí de la simbolització. Ve a ser una creació en el registre simbòlic.

Tan bon punt la mestra, com a representant de l’escola, pot donar aquesta significació al mec- mec i descobrir un sentit al comportament del nen, és quan podrà crear una cançó, on cadascú hi té un lloc a l’hora d’interpretar-la, i on s’inclou la creació particular del nen amb autisme. 

Amb la cançó s’articula la particularitat de nen amb les dels que es disposen a conjuntar-se per a interpretar-la.

Presentació de ReMi a les Jornades sobre autisme(s) a Le Havre

                                                         
                                                                 Cartell de les jornades

                                                      Taula rodona sobre l'inclusió

                                                            Presentació del conte

                           
                                                      Interpretació de la cançó mec-mec

Un dels temes que es vàren tractar a les Jornades, en una de les taules rodones on hi participaven pares amb fills amb autisme i psicoanalistes, va ser el de l'inclusió dels subjectes autistes. Qué s'entèn per inclusió ? L'inclusió es pot forçar o cal tenir en compte de quín subjecte es tracte? Qué cal tenir en compte quan es parla d'inclusió? Va ser interessant veure i considerar les diferents propostes.

Al final de les Jornades, es va fer la presentació del conte. En Bernard Nominé en va fer la traducció al francés i es va poder visualitzar. Es va cloure amb l'interpretació de la cançó mec-mec, amb la participació del públic assitent que va cantar i acompanyar amb instruments musicals.

Aprofitant les Jornades, es va presentar la versió en francés de ReMi, un enfant qui fait seul.

                                                Traducció al francés de Matilde Pelegrí

El Festival final de curs de l'escola García Lorca inclou el mec-mec de ReMi

                                                                  Cartell del Festival

                                                                 Lectura del conte

                                                 
                                                         Interpretació de la cançó mec-mec

Aquest matí, els alumnes de l'escola García Lorca, dirigits pel seu mestre de música Johnny, ha llegit i interpretat la cançó mec-mec, del conte musical inclusiu ReMi, un nen que Fa Sol.

Tal com es descriu en el conte, el mestre de música, reparteix diferents instruments -en aquest cas han estat xilòfons, ukeleles, flautes, teclat, caixó i bongos-  s'han presentat a l'escenari i han mostrat la labor d'assaig de mesos.

El conte planteja el tema de l'inclusió a l'escola dels nens amb autisme. Cada nen es presenta a l'escola amb les seves particularitats i amb les seves dificultats per a establir una relació tal com se li demana. Els educadors, mestres i altres nens, es troben amb algú que no té les maneres de fer que són les més habituals.

L'inclusió passa per un poder-se desmarcar del punt de vista propi, per a poder veure que el nen hi ha un subjecte que està responent, a la seva manera, davant de l'altre i que el que fa té, per a ell, un sentit.

Quan a l'escola García Lorca es va presentar el conte i van veure la seva finalitat -exposar en què consisteix l'autisme i com poder-hi respondre- es van decidir a poder-lo representar i a interpretar la cançó mec-mec que simbolitza un acte d'inclusió a través de la música. L'escola, en el seu conjunt, ha fet seu aquest tema i l'ha incorporat a la seva activitat, fins el punt de mostrar-ho en el seu Festival, amb un resultat que té molt valor.

La cançó mostra com la particularitat del nen, representat en el mec-mec, pot formar part de la cançó que és interpretada entre tots. La interpretació de la cançó ve a ser el resultat de la participació de cadascún dels que la interpreten: cadascú hi dona la seva nota.

TEAcords constata que el conte pot ser una manera de fer present a l'escola, la problemàtica de l'inclusió dels nens amb dificultats en les relacions i de mostrar que hi ha maneres de poder respondre, que poden afavorir l'establiment de lligams socials. I que l'ús de la música facilita aquesta labor.

ReMi, un nen que Fa Sol, es va presentar a RHIPNA

Divendres passat, es va fer la presentació del conte musical inclusiu a psicoanalistes i persones interessades en el coneixement dels subjectes amb autisme. 

En una primera part, la psicoanalista Matilde Pelegri, va parlar del que es pot aprendre de les persones amb autisme que han escrit llibres explicant les seves experiències personals. Va posar de manifest l'importància que té poder llegir i escoltar els seus punts de vista perquè poden ser de molta utilitat a l'hora de poder-hi establir una relació. 

A continuació, en Miquel Gómez, autor del conte i president de l'Associació TEAcords, va esposar el perquè d'un conte musical amb finalitat inclusiva i va comentar amb detall els diferents temes que de manera condensada s'hi exposen: 

. com entendre les manifestacions del nen amb autisme

. com respondre al subjecte autista per part dels pares, educadors, terapeutes...

. les respostes basadas en el reclam de "vull un guia que em segueixi"

. què s'enten per inclusió

. la conveniència de trobar-se entre els diferents acompanyants implicats, com ho són els pares, mestres, educadors, professionals...

Finalment, es va assajar la cançó mec-mec! -que es pot escoltar en Youtube- entre el públic que hi va participar, tal com es descriu en el conte. 

Presentació de ReMi, un nen que Fa Sol a l'Espai RHIPNA

El divendres 14 de juny, a les 19.30h, es farà la presentació del conte musical inclusiu ReMi, un nen que Fa Sol, a l'Espai RHIPNA, del Fòrum Psicoanalític Barcelona.

A l'acte hi participarà Matilde Pelegrí, psicoanalista, que parlarà del que se'n pot aprendre dels subjectes amb autisme i en Miquel Gómez, psicoanalista i autor del conte que explicarà el com i el perquè d'aquest conte.

Per a cloure l'acte, es farà una interpretació de la cançó mec-mec!, que forma part del conte, amb la participació dels assistents que estiguin disposats a tocar un instrument musical -ukelele, guitarra, xilòfon, teclat, flauta, acordió, percusió, campanetes, tubs musicals...- o cantar.

El mec-mec de ReMi, un nen que Fa Sol

Mec-mec! és el títol de la cançó que forma part del conte musical inclusiu ReMi, un nen que fa sol. La cançó és una metàfora d’un acte d’inclusió. Es vol representar com es pot construir un acte d’inclusió amb la creació i la interpretació de la cançó.

El protagonista del conte ha trobat la manera de controlar l’angoixa davant del so invasiu, en localitzar-ne un de similar en el teclat i que és capaç de reproduir sota el seu control. Amb l’onomatopeia del mec-mec, entra en el món de la paraula i regula la seva angoixa. Però mentre està fent aquesta tasca psíquica de control de l’angoixa, la seva activitat distorsiona i incomoda el funcionament de la classe i el treball de la mestra. Per a ell té molt de sentit el que està descobrint, però per a la classe representa una molèstia que dificulta l’activitat del grup, de la qual n’està al marge.

Llavors, la pregunta que ens porta a la inclusió és: quin sentit pot tenir per a ell? No per a nosaltres. Això és com pensar-se a un mateix com si fos una altra persona.
Per això, la inclusió parteix del fet d’estar disposat a operar un canvi en un mateix, que, si es fa, pot donar lloc que el nen amb autisme també el pugui fer, ja que les persones amb autisme necessiten de l’altre que l’acompanya, perquè faci de guia que els segueixi.

La cançó agafa com a punt de partida el mec-mec!, per a representar la incorporació a la classe del comportament d’en ReMi, que en un primer moment s’havia pres com quelcom a rectificar i que ara passa a formar part integrada en el funcionament col·lectiu. La lletra de la cançó s’ha triat expressament perquè d’entrada fos el nom de les notes que la componen (Do, Re, Mi, Fa i Sol), per a buidar-la de sentit i facilitar d’alguna manera la introducció en el llenguatge musical, identificant les notes pel seu nom. Més endavant, es podrà fer servir la mateixa melodia per a posar-hi una lletra amb més intencionalitat.

Les persones amb autisme, quan entren en el món de la paraula i de la relació a través d’aquesta, poden arribar a entendre el missatge que se’ls dirigeix però tenen dificultat a identificar-s’hi. Aquest obstacle a identificar-se amb l’altre sovint es confon amb el fet que no ha entès el que se li diu. La dificultat principal no és entendre, sinó respondre tal com l’altra persona espera que faci quan se li dirigeix un reclam. En les demandes que se li fan, es troba amb una intencionalitat de l’altre, amb la qual tenen dificultat per a identificar-se i fer-la seva.

Si fem una distinció entre el llenguatge verbal i el musical, diríem que a la persona amb autisme li resulta més assequible la via musical. Entrar en el discurs, més directe i urgent, de la paraula resulta més dificultós que entrar en el terreny musical, que pot suavitzar o amorosir la paraula, quan l’acompanya.

La pregunta seria: com podem fer servir la música per a donar lloc a la paraula? Com la podem fer servir per a facilitar els vincles personals?

I la cançó ve a simbolitzar un acte d’inclusió —com la de la lletra i música que s’articulen per a produir una cançó— que comença amb un mec-mec!, que s’articularà amb la melodía.

Associació TEAcords Tel 661 978 648 c/e: teacordsmdv@gmail.comInstagram: #teacords #diguesmhocantant Blog: teacordsmdv.blogspot.com

23 d’abril, presentació en públic de ReMi, un nen que Fa Sol

El dia de St Jordi, es farà la presentació del conte musical inclusiu ReMi, un nen que Fa Sol. Serà a les 19.00h, a l’Auditori de l’Hospital de la Fundació Sanitària Mollet. Hi participarà la psicoanalista Matilde Pelegrí, què parlarà del que en podem aprendre dels subjectes amb autisme, Miquel Gómez, autor del text i la cançó mec-mec, inclosa en el conte, Elena Nieto autora de les il·lustracions i maquetació, i Joan Capafons, musicoterapeuta i assessor de la publicació.

En aquest acte no hi podràn estar Anna Soley que ha posat veu a la cançó i Paulí Peña que ha fet arranjaments musicals per a piano, acordió i clarinet i ho ha gravat desinteressadament en el seu estudi de gravació Yairamusic. Des d’aquí, els hi volem agraïr la seva aportació musical. 

A l’acte de presentació, s’hi farà un assaig en directe de la cançó mec-mec! Es convida a qui hi vulgui participar, que porti algún instrument o que es disposi a cantar la melodia. Podeu trobar la partixel·la a l’instagram #Diguesmhocantant o #TEAcords.

El llibre, es posarà a la venda en el mateix acte. La compra del llibre, ve a ser una col·laboració amb l’Associació TEAcords que ha impulsat aquesta iniciativa en línea amb el seu projecte inclusiu Diguesmhocantant.

Us volem agraïr la vostra particiació. Us hi esperem !

Presentació de la cançó inclusiva mec-mec! el Dia internacional de conscienciació sobre l’autisme

Mec-mec! és el títol de la cançó que forma part del conte musical inclusiu ReMi, un nen que fa  

sol. La cançó és una metàfora d’un acte d’inclusió. Es vol representar com es pot construir un acte d’inclusió amb la creació i l’interpretació de la cançó. 

El mec-mec, en el conte, passa per diferents moments. 

A l’inici del conte, és el so del clàxon del transport escolar que resulta angoixant pel protagonista. És un so intrusiu que li arriva de manera invasiva, que se li fa incomprensible i no pot defensar-se d’altre manera que tapant-se les orelles amb les mans. En aquest moment, el nen, està en una posició passiva, de patiment, davant d’un so inesperat i indesitjable.

Un cop en ReMi entra a l’aula, hi ha un canvi en la seva posició subjectiva. Passa de ser passiva, en relació al  so, a ser activa. Llavors, és ell qui provoca el so, quan busca les notes del teclat que facin un so que s’assembli al del clàxon del bus.

Amb aquesta tentativa de poder trobar un so, amb les notes Fa+Sol, que li evoqui el so aclaparador del clàxon, està gestant la representació -posar en paraules allò que l’ha angoixat- que li pot servir per a controlar l’angoixa.

Habitualment , els nens, fan servir el joc per a controlar o superar allò que els neguiteja. I, si els nens, principalment, ho fan amb el joc, els adults ho fan amb les paraules. 

El protagonista del conte, ha trobat la manera de controlar l’angoixa davant del so invasiu, al localitzar-ne un de similar en el teclat i que és capaç de reproduir sota el seu control. Amb l’onomatopeia del mec-mec, entra en el món de la paraula i regula la seva angoixa.

Però mentres està fent aquesta labor psíquica de control de l’angoixa, la seva activitat distorsiona i incomoda el funcionament de la classe i el treball de la mestra. Per a ell, té molt de sentit el que està descobrint, però per a la classe representa una molèstia que dificulta l’activitat de grup, de la que n’està al marge. 

El mec-mec que havia angoixat en ReMi, ve a ser semblant al que ara, en ReMi, sense voler-ho, ocasiona l’incomoditat de la classe. La mestra i els nens, no li troben cap sentit a l’activitat d’en ReMi i voldrien que fes el que té sentit per la majoria. 

Serà en el moment que la mestra parli de les seves preocupacions amb una companya i que aquesta li expliqui que el que fa en ReMi, -com acostumen a fer els nens amb autisme-, són les  maneres que ell troba per a regular les angoixes, quan podrà disposar-se a veure un sentit al que està fent. 

Aquesta manera particular d’en ReMi, d’autoregular-se, contrasta amb les maneres de fer del que resulta ser més habitual entre els nens. La manera de fer d’en ReMi, que per a ell pot tenir molt de sentit, pot resultar que no en tingui cap, per a la persona que l’observa, ja que pot estar molt allunyat del que molta gent podem considerar com a normal.

Però que per a l’observador no hi hagi un sentit, no vol dir que pel nen amb autisme, no el tingui. Llavors, la pregunta que ens obra a l’inclusió és la de quin sentit pot tenir, per a ell. No per a nosaltres. Això és com pensar-se a un mateix com si fos un l’altre. 

Per això, l’inclusió parteix d’un estar disposat a operar un canvi en un mateix que, si es fa, pot donar lloc a que el nen amb autisme, també el pugui fer, ja que els subjectes amb autisme, necessiten de l’altre que l’acompanya, que faci de guia que els segueixi.

El so invasiu del clàxon, resulta angoixant pel nen amb autisme perquè no té la manera de regular-lo, d’entrada, i el só del teclat amb les notes Fa+Sol, es fa desagradable a la mestra i la classe perquè no se li troba, també d’entrada, cap sentit. Quan el nen el pot regular la seva angoixa, amb el joc i la paraula, i els altres li veuen un sentit, és quan es pot produir un encaix com el que es produeix a l’interpretar la cançó conjuntament.

La cançó agafa com a punt de partida el mec-mec!, per a representar l’incorporació a la classe del comportament d’en ReMi, que en un primer moment s’havia prés com a quelcom a rectificar i que ara passa a formar part integrada en el funcionament col·lectiu. El mec-mec ve a ser el punt de partida de la cançó, que s’anirà construint amb l’implicació de tota la classe. 

La lletra de la cançó, s’ha triat expresament que d’entrada fossin el nom de les notes que componen la cançó: Do, Re, Mi, Fa i Sol, per a buidar de sentit la cançó i facilitar d’alguna manera l’introducció en el llenguatge musical, identificant les notes pel seu nom. Més endavant, es podrà fer servir la mateixa melodia per a posar-hi una lletra amb més intencionalitat.  

Les persones amb autisme quan entren en el món de la paraula i de la relació a través de la paraula, poden arribar a entendre el missatge que se’ls hi dirigeix però tenen dificultat en identificar-s’hi. Aquesta dificultat en identificar-se amb l’altre, sovint es confón amb que no ha entès el que se li diu. La dificultat principal, no està en entendre, sinó en respondre tal com l’altre persona espera que faci, quan li dirigeix un reclam. En les demandes que se li fan, es troba amb una intencionalitat, de l’altre, amb la què tenen dificultat per a identificar-se-hi i fer-la seva. 

El que popularment es diu “fer la seva”, en pot ser una via de “fer-la seva”? Això podría estar en línia amb el suggeriment que D. Williams plantejava dient vull un guía que em segueixi. 

Si fem una distinció entre el llenguatge verbal i el musical, diriem que al subjecte amb autisme li resulta més assequible la via musical. Entrar en el discurs, més directe i apremiant, de la paraula, resulta més dificultòs que entrar en el terreny musical que pot suavitzar o amorosir la paraula, quan l’acompanya. 

La pregunta seria: com fer servir la música per a donar lloc a la paraula? Com fer-la servir per a facilitar els vincles personals, els aprenentatges, per a connectar amb el plaer...

...i la cançó ve a simbolitzar un acte d’inclusió -com la de la lletra i música que s’articulen per a produir una cançó-  què comença amb un mec-mec!, que adopta diferents significacions. 

DIADA MUNDIAL DE concienciació SOBRE L’AUTISME

2 D’ABRIL

ASSOCIACIÓ TEACORDS 

C/ Feliu Tura 2, 1r-2a. Mollet del Vallès

A LES 19.00h

VINE A CELEBRAR-HO AMB L’ASSAIG DE LA CANÇÓ INCLUSIVA MEC-MEC!

Fem un mec-mec! per l’inclusió !!

Assaig-presentació de la cançó Mec-mec!

Al final del Concert, es va fer l’assaig i presentació de la cançó Mec-mec!, que forma part del conte musical inclusiu que estem preparant des del projecte inclusiu Digues-m’ho-cantant!, de l’associació TEAcords.
Hi vàren participar els acordionistes Hans Móller, Jordi Bruguera, Jordi Comesòlives, Tino Barba i Miquel Gómez, el baixista Andrés Fernàndez, els guitarristes Lluís i Sussanna, els flautistes de la família Armengol, cantaires de la coral de gent gran de St Feliu i la gent del públic que s’hi vàren implicar.
Des d’aquí, volem mostrar el nostre agraiment a totes les persones que vàren fer possible la primera interpretació en públic de la cancó que simbolitza un acte d’inclusió, en sí mateixa.

8è Concert d’acordions inclusiu

8è Concert d’acordions inclusiu de St Feliu de Codines

23-2-19, a les 18.00h, al CC La Fonteta. St Feliu de Codines

Organitza: Associació TEAcords

Telèfon: 661 978 648

c/e: teacordsmdv@gmail.com

Instagram: #teacords #diguesmhocantant

Blog: teacordsmdv.blogspot.com 

En el 8è Concert d’acordions de St Feliu de Codines, dedicarem una part a mostrar que ens podem servir de la música per a cercar l’inclusió social dels subjectes amb autisme. I no es tracta, només, d’explicar-ho sinó que les persones que assiteixen al concert, es puguin implicar i participar en un acte que ens permetrà disposar-nos a establir lligams amb els altres participants. 

L’acte d’inclusió té efectes en doble direcció, en les persones que hi participen. Buscar l’inclusió de l’altre, té efectes en un mateix. L’inclusió de l’altre, passa per un mateix. Implica un canvi en un mateix. Cal que un es deixi sorprendre per la manera de mostrar-se de l’altre i, d’entrada, no precipitar-nos a jutjar que el que fa no és “normal” i que ho ha de rectificar.  Sense aquest canvi, en un mateix, no es pot donar el canvi en l’altre. Han de ser les dues parts que han de mostrar una disposició a l’inclusió de l’altre. I és quelcom que no es pot obligar sinó que s’ha de “donar”, donar sense exigir res a canvi, en definitiva, donar per amor. 

Aquesta labor personal inclusiva, serveix tant per als subjectes amb autisme, com per a quansevol tipus de relació personal i social. 

Cançó: lletra i música.

Les cançons, lliguen música i lletra. La lletra, tot sola, acostuma a presentar dificultats per a ser assumida pels subjectes amb autisme, sobre tot quan aquesta se’ls hi vol imposar.   La música, és com un llenguatge més amable i accesible que pot ser un vehícle d’emocions, sentiments, amb què els subjectes autistes s’hi poden identificar. 

No vol dir que la música, per sí mateixa, tingui uns efectes determinats. És precís que el subjecte es deixi afectar per aquesta i que s’hi impliqui. I és menys dificultós entrar per la via musical que per la de la lletra, en el cas dels subjectes amb autisme. I no tots els subjectes amb autisme, responen de la mateixa manera.

El primer cas, “cas 1”, d’autisme que va tractar el psiquiatra Leo Kanner, l’any 1938 es tractava d’un home que destacava per les seves habilitats amb la música i amb els números. 

Considerem que donada l’afinitat per la música, es podria veure si, a través de la música, es pot accedir a la lletra i, llavors, tenir com una cançó, amb lletra i música. Podriem dir que la música pot fer de coxí a la lletra i li pot donar entrada. 

No en tenim constància de si en Leo Kanner, va fer servir la música per a tractar el seu pacient, però nosaltres sí que la podem fer servir i fer-ne resó del què en podem experienciar. 

Ens plantegem que les cançons poden ser un bon recurs educatiu per a l’inclusió a l’escola i social.

Hem fet una cançó amb finalitat inclusiva. És una cançó que formarà part d’un conte què posa en escena les dificultats que es presenten, -per l’alumne, pares, mestres, companys...- en el moment que un nen de 3a, amb autisme, entra a P-3. La mestra, fa ús de la cancó i busca els efectes inclusius, per a les diferents parts implicades.