dissabte, 27 de juliol de 2019

El conte, està dedicat als pares



L’argument del conte, pren com a punt de partida una experiència que uns pares em vàren explicar sobre el seu fill.

Els pares, son els que estàn en primera línia i tenen un coneixement del fill, que han anat construint-se des de que aquest era ben petit. L’elaboració d’aquest coneixement, no ha estat un “camí de roses”. 

L’experiència adquirida, possiblement, no ha estat compartida o ha estat difícil fer-ho, inclús amb les persones més properes. Les manifestacions o comportament del fill, xoca o son díficils d’encaixar amb les espectatives creades que se'n tenien o amb el que habitualment es considera com a “normal”.

El nen, amb el seva manera particular d’anar-se situant en el món, planteja un seguit d’interrogants que apunten a la base del que es considera el més propi de l’esser humà: l’entrada en el món del llenguatge i la parla. Per què evita dirigir-se a l’altre?, per què no respon com se n’espera de ell?

Aquest desencontre que es dóna ben aviat, cóm entendre’l i poder-lo explicar?

Els pares, busquen les explicacions dels experts i suposen que aquests tenen un saber que pot completar el seu, que consideren insuficient.


Sense adonar-se’n, la relació diària amb el fill, els ha portat a assajar múltiples coses, que es poden considerar com a invencions pròpies i, de manera habitualment dolorosa, han anat adquirint una experiència molt valuosa i respectable, de la que potser no en son massa conscients.

Ve a ser com un aprende a saber fer amb allò que d’entrada no se sap i no s’espera.

Els professionals o experts a qui es dirigeixen els pares, cal que tinguin molt en compte escoltar aquesta experiència, o saber fer, que els pares han anat construint.

divendres, 28 de juny de 2019

Per què aquest conte musical inclusiu?


Conte? 

Amb un conte o una obra teatral, es pot expressar una visió de l’autisme que permeti trobar un sentit a la manera particular de situar-se en el món i construir-se la realitat que tenen els subjectes amb autisme i de mostrar que hi ha maneres de donar-los respostes que els hi faciliti optar realitzar canvis en la seva posició subjectiva.

En el conte, es mostren les principals dificultats, en la relació, del nen amb autisme, quan s’incorpora a l’escenari escolar.

Es plantegen les dificultats de l’educador i de l’escola per a poder-lo incloure, quan la seva pretensió, predominant, és la de “normalitzar-lo”. 

Es presenta la concepció de que el subjecte amb autisme busca per compte propi la manera de resoldre les seves angoixes amb les seves invencions particulars, de manera que el seu fer té un sentit autoterapèutic per a ell.

S’obre la pregunta: Quin sentit té pel nen, el que està fent? Es tracta de poder pensar-se a un mateix com si fos un altre.

Es proposa una manera de posicionar-se, de l’educador, com a guía que segueix el nen. 

L’educador, pot reconèixer i respectar les eleccions del subjecte, enlloc de voler-li imposar els seus criteris de normalització. L’educador pot acompanyar i guiar el nen, a partir del moment que aquest accepta el guia que està disposat a seguir-lo. L’educador, pot oferir propostes de canvi, però ha d’estar disposat a que el nen les faci seves, cosa que implica reconèixer les eleccions pròpies del subjecte amb autisme.

I és en el moment en què l’educador pot desmarcar-se dels seus objectius educatius i respon a la funció de fer de guía que segueix el nen, quan s’opera l’inclusió.

El conte pot ser llegit o escenificat. De les dues maneres, es dóna una distància amb el text o la representació que facilita veure, com a fora d’un mateix, coses que ens poden ser molt properes i, d’aquesta manera es facilita poder-les pensar.

Musical?

Les persones amb autisme, a l’hora d’escoltar o de parlar, poden fer un clivatge entre el missatge incorporat a la paraula -alló que es vol dir quan es parla- i la musicalitat amb la que s’expresa.Poden mostrar afinitat per la sonoritat i evitar el lligam o identificació amb el contingut del missatge. 

La dificultat d’articular el missatge i la musicalitat, ve a ser una característica predominant en la posició subjectiva de la persona amb autisme.

D’aquí que la via musical, com passa en les cançons que tenen lletra i música, es pot utilitzar per a presentar l’intencionalitat que hi ha en el missatge verbal, de manera desafectada, poc apassionada, indirecte, cosa que pot ser més assequible pel subjecte amb autisme.

Inclusiu?

Amb la creació i l’interpretació de la cançó mec-mec, es ve a representar un acte d’inclusió. 

El mec-mec amb el que el nen es presenta a l’escola, per a ell, representa un intent de regular la seva angoixa, amb el recurs de l’onomatopeia que marca un primer pas en camí de la simbolització. Ve a ser una creació en el registre simbòlic.

Tan bon punt la mestra, com a representant de l’escola, pot donar aquesta significació al mec- mec i descobrir un sentit al comportament del nen, és quan podrà crear una cançó, on cadascú hi té un lloc a l’hora d’interpretar-la, i on s’inclou la creació particular del nen amb autisme. 

Amb la cançó s’articula la particularitat de nen amb les dels que es disposen a conjuntar-se per a interpretar-la.



dissabte, 22 de juny de 2019

Presentació de ReMi a les Jornades sobre autisme(s) a Le Havre

                                                         
                                                                 Cartell de les jornades


                                                      Taula rodona sobre l'inclusió


                                                            Presentació del conte

                           
                                                      Interpretació de la cançó mec-mec

Un dels temes que es vàren tractar a les Jornades, en una de les taules rodones on hi participaven pares amb fills amb autisme i psicoanalistes, va ser el de l'inclusió dels subjectes autistes. Qué s'entèn per inclusió ? L'inclusió es pot forçar o cal tenir en compte de quín subjecte es tracte? Qué cal tenir en compte quan es parla d'inclusió? Va ser interessant veure i considerar les diferents propostes.

Al final de les Jornades, es va fer la presentació del conte. En Bernard Nominé en va fer la traducció al francés i es va poder visualitzar. Es va cloure amb l'interpretació de la cançó mec-mec, amb la participació del públic assitent que va cantar i acompanyar amb instruments musicals.

Aprofitant les Jornades, es va presentar la versió en francés de ReMi, un enfant qui fait seul.


                                                Traducció al francés de Matilde Pelegrí

El Festival final de curs de l'escola García Lorca inclou el mec-mec de ReMi


                                                                  Cartell del Festival




                                                                 Lectura del conte


                                                 
                                                         Interpretació de la cançó mec-mec

Aquest matí, els alumnes de l'escola García Lorca, dirigits pel seu mestre de música Johnny, ha llegit i interpretat la cançó mec-mec, del conte musical inclusiu ReMi, un nen que Fa Sol.

Tal com es descriu en el conte, el mestre de música, reparteix diferents instruments -en aquest cas han estat xilòfons, ukeleles, flautes, teclat, caixó i bongos-  s'han presentat a l'escenari i han mostrat la labor d'assaig de mesos.

El conte planteja el tema de l'inclusió a l'escola dels nens amb autisme. Cada nen es presenta a l'escola amb les seves particularitats i amb les seves dificultats per a establir una relació tal com se li demana. Els educadors, mestres i altres nens, es troben amb algú que no té les maneres de fer que són les més habituals.

L'inclusió passa per un poder-se desmarcar del punt de vista propi, per a poder veure que el nen hi ha un subjecte que està responent, a la seva manera, davant de l'altre i que el que fa té, per a ell, un sentit.

Quan a l'escola García Lorca es va presentar el conte i van veure la seva finalitat -exposar en què consisteix l'autisme i com poder-hi respondre- es van decidir a poder-lo representar i a interpretar la cançó mec-mec que simbolitza un acte d'inclusió a través de la música. L'escola, en el seu conjunt, ha fet seu aquest tema i l'ha incorporat a la seva activitat, fins el punt de mostrar-ho en el seu Festival, amb un resultat que té molt valor.

La cançó mostra com la particularitat del nen, representat en el mec-mec, pot formar part de la cançó que és interpretada entre tots. La interpretació de la cançó ve a ser el resultat de la participació de cadascún dels que la interpreten: cadascú hi dona la seva nota.

TEAcords constata que el conte pot ser una manera de fer present a l'escola, la problemàtica de l'inclusió dels nens amb dificultats en les relacions i de mostrar que hi ha maneres de poder respondre, que poden afavorir l'establiment de lligams socials. I que l'ús de la música facilita aquesta labor.


diumenge, 16 de juny de 2019

ReMi, un nen que Fa Sol, es va presentar a RHIPNA




Divendres passat, es va fer la presentació del conte musical inclusiu a psicoanalistes i persones interessades en el coneixement dels subjectes amb autisme. 

En una primera part, la psicoanalista Matilde Pelegri, va parlar del que es pot aprendre de les persones amb autisme que han escrit llibres explicant les seves experiències personals. Va posar de manifest l'importància que té poder llegir i escoltar els seus punts de vista perquè poden ser de molta utilitat a l'hora de poder-hi establir una relació. 

A continuació, en Miquel Gómez, autor del conte i president de l'Associació TEAcords, va esposar el perquè d'un conte musical amb finalitat inclusiva i va comentar amb detall els diferents temes que de manera condensada s'hi exposen: 

. com entendre les manifestacions del nen amb autisme
. com respondre al subjecte autista per part dels pares, educadors, terapeutes...
. les respostes basadas en el reclam de "vull un guia que em segueixi"
. què s'enten per inclusió
. la conveniència de trobar-se entre els diferents acompanyants implicats, com ho són els pares, mestres, educadors, professionals...

Finalment, es va assajar la cançó mec-mec! -que es pot escoltar en Youtube- entre el públic que hi va participar, tal com es descriu en el conte. 


dimarts, 4 de juny de 2019

Presentació de ReMi, un nen que Fa Sol a l'Espai RHIPNA




El divendres 14 de juny, a les 19.30h, es farà la presentació del conte musical inclusiu ReMi, un nen que Fa Sol, a l'Espai RHIPNA, del Fòrum Psicoanalític Barcelona.

A l'acte hi participarà Matilde Pelegrí, psicoanalista, que parlarà del que se'n pot aprendre dels subjectes amb autisme i en Miquel Gómez, psicoanalista i autor del conte que explicarà el com i el perquè d'aquest conte.

Per a cloure l'acte, es farà una interpretació de la cançó mec-mec!, que forma part del conte, amb la participació dels assistents que estiguin disposats a tocar un instrument musical -ukelele, guitarra, xilòfon, teclat, flauta, acordió, percusió, campanetes, tubs musicals...- o cantar.

El mec-mec de ReMi, un nen que Fa Sol

Mec-mec! és el títol de la cançó que forma part del conte musical inclusiu ReMi, un nen que fa sol. La cançó és una metàfora d’un acte d’inclusió. Es vol representar com es pot construir un acte d’inclusió amb la creació i la interpretació de la cançó.

El protagonista del conte ha trobat la manera de controlar l’angoixa davant del so invasiu, en localitzar-ne un de similar en el teclat i que és capaç de reproduir sota el seu control. Amb l’onomatopeia del mec-mec, entra en el món de la paraula i regula la seva angoixa. Però mentre està fent aquesta tasca psíquica de control de l’angoixa, la seva activitat distorsiona i incomoda el funcionament de la classe i el treball de la mestra. Per a ell té molt de sentit el que està descobrint, però per a la classe representa una molèstia que dificulta l’activitat del grup, de la qual n’està al marge.

Llavors, la pregunta que ens porta a la inclusió és: quin sentit pot tenir per a ell? No per a nosaltres. Això és com pensar-se a un mateix com si fos una altra persona.
Per això, la inclusió parteix del fet d’estar disposat a operar un canvi en un mateix, que, si es fa, pot donar lloc que el nen amb autisme també el pugui fer, ja que les persones amb autisme necessiten de l’altre que l’acompanya, perquè faci de guia que els segueixi.


La cançó agafa com a punt de partida el mec-mec!, per a representar la incorporació a la classe del comportament d’en ReMi, que en un primer moment s’havia pres com quelcom a rectificar i que ara passa a formar part integrada en el funcionament col·lectiu. La lletra de la cançó s’ha triat expressament perquè d’entrada fos el nom de les notes que la componen (Do, Re, Mi, Fa i Sol), per a buidar-la de sentit i facilitar d’alguna manera la introducció en el llenguatge musical, identificant les notes pel seu nom. Més endavant, es podrà fer servir la mateixa melodia per a posar-hi una lletra amb més intencionalitat.

Les persones amb autisme, quan entren en el món de la paraula i de la relació a través d’aquesta, poden arribar a entendre el missatge que se’ls dirigeix però tenen dificultat a identificar-s’hi. Aquest obstacle a identificar-se amb l’altre sovint es confon amb el fet que no ha entès el que se li diu. La dificultat principal no és entendre, sinó respondre tal com l’altra persona espera que faci quan se li dirigeix un reclam. En les demandes que se li fan, es troba amb una intencionalitat de l’altre, amb la qual tenen dificultat per a identificar-se i fer-la seva.

Si fem una distinció entre el llenguatge verbal i el musical, diríem que a la persona amb autisme li resulta més assequible la via musical. Entrar en el discurs, més directe i urgent, de la paraula resulta més dificultós que entrar en el terreny musical, que pot suavitzar o amorosir la paraula, quan l’acompanya.

La pregunta seria: com podem fer servir la música per a donar lloc a la paraula? Com la podem fer servir per a facilitar els vincles personals?

I la cançó ve a simbolitzar un acte d’inclusió —com la de la lletra i música que s’articulen per a produir una cançó— que comença amb un mec-mec!, que s’articularà amb la melodía.



Associació TEAcords Tel 661 978 648 c/e: teacordsmdv@gmail.comInstagram: #teacords #diguesmhocantant Blog: teacordsmdv.blogspot.com
page2image2988032