L’argument del conte, pren com a punt de partida una experiència que uns pares em vàren explicar sobre el seu fill.
Els pares, son els que estàn en primera línia i tenen un coneixement del fill, que han anat construint-se des de que aquest era ben petit. L’elaboració d’aquest coneixement, no ha estat un “camí de roses”.
L’experiència adquirida, possiblement, no ha estat compartida o ha estat difícil fer-ho, inclús amb les persones més properes. Les manifestacions o comportament del fill, xoca o son díficils d’encaixar amb les espectatives creades que se'n tenien o amb el que habitualment es considera com a “normal”.
El nen, amb el seva manera particular d’anar-se situant en el món, planteja un seguit d’interrogants que apunten a la base del que es considera el més propi de l’esser humà: l’entrada en el món del llenguatge i la parla. Per què evita dirigir-se a l’altre?, per què no respon com se n’espera de ell?
Aquest desencontre que es dóna ben aviat, cóm entendre’l i poder-lo explicar?
Els pares, busquen les explicacions dels experts i suposen que aquests tenen un saber que pot completar el seu, que consideren insuficient.
Sense adonar-se’n, la relació diària amb el fill, els ha portat a assajar múltiples coses, que es poden considerar com a invencions pròpies i, de manera habitualment dolorosa, han anat adquirint una experiència molt valuosa i respectable, de la que potser no en son massa conscients.
Ve a ser com un aprende a saber fer amb allò que d’entrada no se sap i no s’espera.
Els professionals o experts a qui es dirigeixen els pares, cal que tinguin molt en compte escoltar aquesta experiència, o saber fer, que els pares han anat construint.
Els pares, son els que estàn en primera línia i tenen un coneixement del fill, que han anat construint-se des de que aquest era ben petit. L’elaboració d’aquest coneixement, no ha estat un “camí de roses”.
L’experiència adquirida, possiblement, no ha estat compartida o ha estat difícil fer-ho, inclús amb les persones més properes. Les manifestacions o comportament del fill, xoca o son díficils d’encaixar amb les espectatives creades que se'n tenien o amb el que habitualment es considera com a “normal”.
El nen, amb el seva manera particular d’anar-se situant en el món, planteja un seguit d’interrogants que apunten a la base del que es considera el més propi de l’esser humà: l’entrada en el món del llenguatge i la parla. Per què evita dirigir-se a l’altre?, per què no respon com se n’espera de ell?
Aquest desencontre que es dóna ben aviat, cóm entendre’l i poder-lo explicar?
Els pares, busquen les explicacions dels experts i suposen que aquests tenen un saber que pot completar el seu, que consideren insuficient.
Sense adonar-se’n, la relació diària amb el fill, els ha portat a assajar múltiples coses, que es poden considerar com a invencions pròpies i, de manera habitualment dolorosa, han anat adquirint una experiència molt valuosa i respectable, de la que potser no en son massa conscients.
Ve a ser com un aprende a saber fer amb allò que d’entrada no se sap i no s’espera.
Els professionals o experts a qui es dirigeixen els pares, cal que tinguin molt en compte escoltar aquesta experiència, o saber fer, que els pares han anat construint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El teu comentari ens pot ser molt ùtil