Respondre de manera indirecte o amb desafecció, no és sinònim d’indiferència (Donna Williams)

  Respondre de manera indirecte o mostrant desafecció no és sinònim d’indiferència (Donna Williams)

A les últimes pàgines del llibre escrit per Donna Williams, “Nadie en ningún lugar”, sintetiza quin és el seu pensament en com podria ser el tracte a oferir a un subjecte amb autisme, perquè a aquest se li faci més assequible la relació amb l’altre, que se li presenta fent-li demandes.

El seu punt de partida, per a poder oferir les seves indicacions de com podria ser el tracte, és que  el subjecte amb autisme, “és una persona afectada d’angoixa d’exposició”. En el transcurs del seu llibre, explica múltiples experiències, en pròpia persona, que venen a argumentar profusament el que ve a conceptualitzar com a angoixa d’exposició.

Com a condició prèvia, imprescindible, a la relació amb aquest subjecte, cal tenir en compte si s’està copsant la seva atenció; si dóna entrada a l’altre i si hi mostra una disposició favorable a col.laborar. No tenir-ho en compte i voler forçar el seu consentiment, estaria totalment contraindicat i podria portar a l’angoixa que faria impracticable la relació. 

Un altre aspecte que va lligat a l’anterior, és que el subjecte és reconegut com a tal, si veu que té la possibilitat de triar, d’exercir eleccions. Cal que tingui l’opció de definir les seves eleccions. Que se li ofereixi un espai on pugui desplegar que pot elegir. Si això no és possible i es troba amb la pressió i l’imposició de l’altre, que no li permet veure que és ell qui té la possibilitat d’exercitar l’elecció, se sent alienat a l’altre i no apareix com a subjecte. El subjecte apareix quan es pot fer càrrec de les pròpies eleccions. 

En aquest sentit, els possibles canvis, no són el que l’altre, educador o terapeuta, li vulgui imposar sota el criteri de voler-lo normalitzar. Això seria un ensimistrament. Els canvis, seràn els que el subjecte estigui disposat a assumir. El subjecte, es mereix un respecte a les seves eleccions. Aquest respecte, de part de l’altre, -decidir no voler-se imposar- pot donar lloc, precisament, que pugui posicionar-se com a subjecte i operar un canvi. 

D. Williams, proposa una relació indirecte per a afavorir que el subjecte amb autisme tingui una vía d’accès a la relació amb l’altre. Ofereix un catàleg de relacions indirectes, que venen a escenificar o representar la distància entre el subjecte i el seu altre, distància imprescindible per a poder fonamentar una relació. La distància, dóna consistència als llocs diferents de l’un i de l’altre. La distància, la separació, és condició necessària per a donar un lloc al subjecte. El títol del llibre “Nadie en ningún lugar” mostra clarament que no hi ha subjecte sense un lloc en l’altre.

I un matís a destacar que ens oferix D. Williams, és que la relació indirecte, mantenir la distància, no és sinònim d’indiferència. I precisament, establir aquesta distància, és el que pot brindar o ocasionar que el subjecte pugui veure’s i considerar-se com a tal. 

El fet de poder llegir el llibre, ve a ser una manera de prendre distància en relació a l’autora i de poder valorar la valuosa transmisió de la seva experiència com a subjecte, cosa que la dignifica com a tal.