8è Concert d’acordions inclusiu de St Feliu de Codines
23-2-19, a les 18.00h, al CC La Fonteta. St Feliu de Codines
Organitza: Associació TEAcords
Telèfon: 661 978 648
Instagram: #teacords #diguesmhocantant
Blog: teacordsmdv.blogspot.com
En el 8è Concert d’acordions de St Feliu de Codines, dedicarem una part a mostrar que ens podem servir de la música per a cercar l’inclusió social dels subjectes amb autisme. I no es tracta, només, d’explicar-ho sinó que les persones que assiteixen al concert, es puguin implicar i participar en un acte que ens permetrà disposar-nos a establir lligams amb els altres participants.
L’acte d’inclusió té efectes en doble direcció, en les persones que hi participen. Buscar l’inclusió de l’altre, té efectes en un mateix. L’inclusió de l’altre, passa per un mateix. Implica un canvi en un mateix. Cal que un es deixi sorprendre per la manera de mostrar-se de l’altre i, d’entrada, no precipitar-nos a jutjar que el que fa no és “normal” i que ho ha de rectificar. Sense aquest canvi, en un mateix, no es pot donar el canvi en l’altre. Han de ser les dues parts que han de mostrar una disposició a l’inclusió de l’altre. I és quelcom que no es pot obligar sinó que s’ha de “donar”, donar sense exigir res a canvi, en definitiva, donar per amor.
Aquesta labor personal inclusiva, serveix tant per als subjectes amb autisme, com per a quansevol tipus de relació personal i social.
Cançó: lletra i música.
Les cançons, lliguen música i lletra. La lletra, tot sola, acostuma a presentar dificultats per a ser assumida pels subjectes amb autisme, sobre tot quan aquesta se’ls hi vol imposar. La música, és com un llenguatge més amable i accesible que pot ser un vehícle d’emocions, sentiments, amb què els subjectes autistes s’hi poden identificar.
No vol dir que la música, per sí mateixa, tingui uns efectes determinats. És precís que el subjecte es deixi afectar per aquesta i que s’hi impliqui. I és menys dificultós entrar per la via musical que per la de la lletra, en el cas dels subjectes amb autisme. I no tots els subjectes amb autisme, responen de la mateixa manera.
El primer cas, “cas 1”, d’autisme que va tractar el psiquiatra Leo Kanner, l’any 1938 es tractava d’un home que destacava per les seves habilitats amb la música i amb els números.
Considerem que donada l’afinitat per la música, es podria veure si, a través de la música, es pot accedir a la lletra i, llavors, tenir com una cançó, amb lletra i música. Podriem dir que la música pot fer de coxí a la lletra i li pot donar entrada.
No en tenim constància de si en Leo Kanner, va fer servir la música per a tractar el seu pacient, però nosaltres sí que la podem fer servir i fer-ne resó del què en podem experienciar.
Ens plantegem que les cançons poden ser un bon recurs educatiu per a l’inclusió a l’escola i social.
Hem fet una cançó amb finalitat inclusiva. És una cançó que formarà part d’un conte què posa en escena les dificultats que es presenten, -per l’alumne, pares, mestres, companys...- en el moment que un nen de 3a, amb autisme, entra a P-3. La mestra, fa ús de la cancó i busca els efectes inclusius, per a les diferents parts implicades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El teu comentari ens pot ser molt ùtil