Ara fa un any que un grup de pares de nens afectats amb Trastorn de l'Espectre Autista i professionals que es dediquen a treballar en aquest camp de la salut mental, vàrem decidir-nos a crear una associació -associar-nos-, sense ànim de lucre, amb l'ànim d'articular esforços, prendre iniciatives, impulsar projectes, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida dels subjectes amb autísme i de les persones que, de diferent manera, formen part del seu entorn familiar o social, de manera que la implicació de les diferents persones -pares, educadors, professionals, voluntaris, acompanyants terapèutics, institucions...- tingui l'efecte com de taca d'oli, en el benestar personal dels subjectes afectats d'autisme.
Un primer aspecte que ens interessa remarcar i que tenim com a punt de referència, és que considerem que el nostre fill no és un "autista" -entés com una etiqueta, estigma, que no contempla el subjecte- sinó que és, en primera instància, un subjecte que sí, que està afectat d'autisme. Diríem que no existeix l'autisme en singular, existeix el subjecte, un per un, en una posició autista. En aquest sentit, entenem l'autisme com una manera que té el subjecte de construir-se una realitat i de situar-se en el món.
Aquesta diferenciació, per a nosaltres, és fonamental i ens permet tractar als nostres fills com a subjectes de plé dret i amb dignitat, això sí, subjectes amb les seves particularitats -no n'hi cap d'igual- i que tenen dificultats importants a l'hora d'establir el lligam amb l'altre i el lligam social, cosa que es mostra en les particulars maneres d'entrar en el món del llenguatge.
Els pares podem compartir, entre nosaltres, la difícil i dolorosa experència del que representa intentar establir el vincle afectiu i personal que s'estableix en el primer temps de vida del fill, què és el temps de constitució del subjecte, i trobar-nos amb que el fill presenta notables dificultats per a teixir una sèrie d'experiencies què són la base per a accedir a la comunitat dels humans que tenim un llenguatge en comú.
Aquesta experiència, ens fa més sensibles al que representa establir una relació, un vincle, un lligam i vetllem perquè els nostres fills, que és en aquest aspecte on mostren especial dificultat, puguin trobar maneres pròpies de poder entrar en la relació social.
L'associació TEAcords és conscient que la nostra finalitat implica treballar, plegats, amb les persones, professionals, voluntaris, entitats o institucions que acullen o hi tenim relació a través dels nostres fills. Per això, en l'acte de presentació, hi haurà representació de l'Ajuntament de Mollet del Vallès, amb la presència de l'Alcalde, Josep Monràs i la Regidora de Salud, Alícia Domínguez, de l'Equip d'Assessorament Psicopedagògic -l'EAP de la zona-, Dolors Puig, de l'Associació TEAdir, Ivàn Ruíz (presentarà un escrit), del Centre de Desenvolupament Infantil i d'Atenció Precoç -CDIAP Mollet-, Fuen Morales i Núria Rivera i de l'Associació TEAcords, Pilar Mateos i Miquel Gómez.
L'acte de presentació de TEAcords, serà un intent d'explicar què fem i què volem fer, com associació, tant per les persones que pensin que els hi pot interessar associar-se, per les persones que s'identifiquin amb les finalitats de l'associació, com per a oferir la nostra disposició a treballar amb persones, professionals o institucions amb qui poguem establir acords.
Ens agradaría que ens acompanyèssiu en aquest acte, on us intentarem transmetre l'especial significació que tenen per a nosaltres les primeres passes de TEAcords.
Hi sou convidats, us hi esperem !!
Per totes les característiques i per la gran diversitat funcional dels nens amb TEA és important que els pares-fills puguin començar tractaments precoços per donar lloc a un establiment del vincle afectiu i a una modificació si és necessària de la seva interrelació. Els pares descobreixin les possibilitats comunicatives i de relació dels seus fills. També permeten fer el dol de l’ideal de nen normal que desitjaven, en poder comprendre, tolerar i acceptar el funcionament mental del fill amb TEA. Per part dels professionals, ajuda a observar i comprendre més als nens amb TEA i a les famílies en les seves possibilitats de relació, i adequar una intervenció més personal tenint en compte les peculiaritats de cada nen i de cada família.
ResponEliminaLa relació terapèutica ha de facilitar la integració de les experiències sensorials del nen amb les seves emocions sorgides de la interrelació i la consciència, el que possibilitarà en el futur el desenvolupament de la comunicació, el llenguatge i el pensament.
Moltes gràcies, Marisa, per l'aportació que fas amb el teu comentari. Un dels punts que hem tingut en compte, des de l'inici de l'associació, ha estat el plantejar-nos el lloc dels pares en les diferents teràpies que es proporcionen als seus fills. Quina pot ser la seva posició, el seu paper, en el marc terapèutic, en sentit ampli.
EliminaConsiderem, que els pares, són els que tenen un saber, un coneixement, únic, privilegiat, en relació al seu fill. Això, requereix una escolta, per part dels diferents professionals o terapeutes. Si els pares es troben amb un "altre" que estigui disposat a escoltar i que els retorni l'efecte de sentir-se escoltats, a partir d'aqui, ells, podràn fer la funció "d'altre" per els seus fills i, per tant, considerar-los com a subjectes. Ells,podràn escoltar els seus fills, de manera que s'instaura l'accés a la paraula: el diàleg de parlar i escoltar.