divendres, 29 d’abril del 2016

Taller de Música: "No sense els pares".

Sobre el Taller de Música per a famílies de nens amb dificultats en la comunicació i la relació

Per què la presència del pares en el Taller, quin és el seu paper?

Els pares, són els que tenen un coneixement i una experiència única, particular, sobre com són, com es comporten, com s’expressen, les seves maneres particulars de relacionar-se amb les persones i els objectes, les maneres pròpies de satisfer-se o d’angoixar-se, dels seus fills.

Aquest coneixement específic de cada pare, no el tenen els profesionals o els terapeutes. Els terapèutes, tenen un coneixement, un saber, pròpi de la seva formació i experiència professional. No estàn en el lloc dels pares. Els pares, des de la seva funció, poden transmetre als profesionals, el seu saber, adquirit a partir de la relació diària amb els fill, des del seu lloc com a pares.

D’entrada, cal que els pares puguin comunicar aquest saber als professionals i que aquests estiguin disposats a escoltar-los. Si els profesionals escolten i els pares se senten escoltats, s’articula, es posa en marxa, una relació, que és imprescindible pel que podrem considerar una relació terapèutica.

Pels pares, és important que la seva experiència la puguin expressar obertament i puguin mostrar fins a quìn punt els afecta i els fa patir.

El que els escolta, cal  que pugui sintonitzar amb el patiment de fons que s’expressa, que intenti escoltar mantenint a la reserva el seu saber i que al moment d’escoltar estigui disposat a deixar-se sorprendre per la particularitat de cada paraula que escolta. I que això li permeti interrogar el propi saber, perquè en serà la via per a no quedar-se amb un saber tancat i obrir-se a produir un nou saber, sempre en construcció.

Si el que hauria d’escoltar passa directament a voler convèncer que disposa d’un coneixement tancat, sense fisures, del que passa i del que s’hauria de fer, entra en una rivalitat de sabers, en el què el saber de un pretèn imposar-se sobre el de l’altre,  de manera que un és el que sap i l’altre el que s’hi ha de sotmetre. No es tracta d’entrar en una rivalitat de sabers sinó de poder reconèixer el saber de cadascú i si això dóna lloc a establir una relació de treball que sigui productiva per a uns i altres.

Si els pares entren en l’experiència de sentir-se escoltats, serà el que els hi servirà de base per a poder, ells, escoltar els seus fills.

Abans d’iniciar el Taller, es procura que els pares, siguin escoltats tant pels professionals com per els altres pares que participen en el Taller. Ès el moment d’instaurar  i establir una relació d’escolta, entre uns i altres, punt imprescindible per el funcionament del Taller.

L’escolta, aplicada a nens amb dificultats en la comunicació i la relació.

Els nens amb autisme, tenen dificultats importants en poder escoltar i respondre les demandes que li són dirigides. Es construeixen el seu món de manera que no hagin de passar les seves coses, les seves necessitats, demandes, per l’altre. Un altre que té vida propia i que els podria respondre de manera diferent a la que voldrien.

Davant d’aquestes dificultats, com es pot pensar en una relació que passi per l’escolta?

Per arribar a escoltar, caldrà, primer, que se senti escoltat.

Com escoltem a un nen amb autisme?

D’entrada, caldrà que ens fixem en quins objectes, activitats hi posa algún interès, per molt extrany que ens pugui semblar a qui l’observa. Poden ser activitats repetitives o sense cap sentit per a nosaltres. Que no tingui sentit per a l’altre que el mira, no vol dir que no la tingui per a ell.  Sovint, aquestes activitats, li poden servir per a calmar la seva angoixa. Si és així, no es tracta d’evitar que les facin i de voler implantar altres activitats que per a nosaltres poden tenir un sentit i valorem com a normals.

Cal respectar aquestes activitats que ell ha descovert que li serveixen i preguntar-nos pel sentit que poden tenir per a ell. Si se li fa costat i es respecten les seves maneres de fer, és possible que permeti deixar-se acompanyar. És llavors, quan mostra el seu vist i plau a la nostra presència, que podrem presentar-li propostes i que les pugui acceptar.  Si se sent respectat en les seves maneres de fer, es pot obrir a acceptar les propostes que li venen de l’altre.

En el Taller de Música, intentem estar atents  a quines coses són objecte del seu interès i mirar d’acompanyar-lo i veure si accepta la nostra presència. Si és així, llavors se li poden presentar propostes que possiblement no viurà de manera invasiva.

Les activitats que es poden presentar en el Taller, mirem  que puguin entrar en el camp dels seus interessos; no es tracta tant de voler intervenir de manera directiva i que facin el que se’ls hi proposa, sinó de d’afagir-nos a activitats en les que puguin prendre iniciativa o proposar activitats que pensem que poden ser del seu interès. En aquest sentit, ens volem orientar per les paraules d’una persona amb autisme que va deixar per escrit “vull un guia que em segueixi”.




Miquel Gómez
Psicòleg-Psicoanalista


Mollet del Vallès 17-4-16



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El teu comentari ens pot ser molt ùtil